INSCRIPCIONS OBERTES PEL SEMINARI DE L’ANY A LLADRUC: MICK SWINDELLS!

cartell_seminari_Lladruc

Com ja sabeu, a Lladruc només oferim un seminari a l’any perquè volem que sigui del màxim nivell. Semblava impossible portar en Mick Swindells, un referent mundial en l’ensinistrament dels gossos detectors, a un poblet de poc més de cent habitants de l’Empordà però ho hem aconseguit!

Qui és en Mick Swindells?

En Mick Swindells és un dels referents mundials en la preparació de gossos detectors i ha estat el responsable de formació de moltes unitats canines policials en nombrosos països: Rússia, Malàisia, Holanda, França, Singapur, Estats Units, Bòsnia, etc.

En Mike va començar en el món del gos arran de la seva feina com a agent de policia i va acabar essent instructor policial encarregat de preparar gossos detectors d’explosius que, entre altres, havien de revisar diferents infraestructures abans que les visités la família reial britànica. En Mike també ha preparat gossos detectors de drogues, de cadàvers submergits, de cadàvers terrestres, de restes humanes i de substàncies accelerants del foc.

Entre els seus projectes més innovadors s’inclou la preparació de gossos pel “Dead Bat Detection project” (projecte de detecció de rats-penats morts) i de “Forensic Marker Detection Dogs” que utilitza gossos detectors per a discriminar productes que han estat marcats amb un esprai forense i que, entre altres, s’ha utilitzat per discriminar quins materials han estat robats de les obres públiques, mireu la foto!

En Mike també ha participat en tasques humanitàries a Bòsnia i al terratrèmol de Pakistan del 2005. Més enllà de tot això, però, en Mike és un excel·lent ponent, capaç d’extreure el millor de cada guia i cada gos per aconseguir binomis eficaços. Swindells, a diferència d’altres ensinistradors, treballa amb tot tipus de gossos i és habitual veure’l buscant explosius amb un Border Collie, esprai forense amb un gos creuat o cadàvers submergits amb un “Labradoodle” adoptat.

De què va el seminari?

En Mick ens explicarà, amb tota mena de detalls, com ha de ser l’ensinistrament dels gossos detectors des de la seva iniciació fins a l’operativitat sigui quina sigui l’especialitat escollida, ja sigui buscar rat-penats morts, explosius o un pot de canyella. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-ne.

Com s’organitzarà?

És difícil poder comptar amb un docent d’aquesta categoria i volem treure-li suc al màxim de manera que, tal com vam fer en els dos seminaris anteriors, volem aprofitar bé el temps. Les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmode i amb projector i les pràctiques a la nostra pista vallada o en un magatzem tancat amb un munt de palets, caixes i estructures que podrem col·locar al nostre gust segons els exercicis que treballem. El menjar serà casolà i els gossos poden passejar pels nombrosos camps i boscos dels voltants del poble sense cap perill.

Quin idioma serà el seminari?

El seminari serà en anglès amb traducció simultània d’una traductora i el meu suport en aquelles paraules tècniques que ho requereixin.

Com em puc inscriure?

Si a Lladruc ens distingim per alguna cosa és per oferir qualitat en lloc de quantitat. Per a nosaltres no té sentit anar a un seminari amb cinquanta persones on no hi ha torns de preguntes sinó que volem aprofitar el temps al màxim i que tothom en pugui gaudir al cent per cent. És per això que les places són LIMITADÍSSIMES i que nosaltres no acceptarem pernils ni la Cendra sacs de pinso de suborn per “incloure una plaça més” perquè va en contra de la nostra filosofia.

Per això, et recomanen que FACIS LA INSCRIPCIÓ AL MÉS AVIAT POSSIBLE! Truca’ns al 636385174 o escriu-nos a lladruc@hotmail.com i t’enviarem el formulari d’inscripció. Repeteixo: hi ha POQUÍSSIMES PLACES DISPONIBLES!

Acabem la 25 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris

12525436_10153786701164484_6303028443943580962_oEls alumnes de la vint-i-cinquena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós! 

I així, com qui no vol la cosa, hem celebrat les noces de plata del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. Com ja sabeu, es tracta d’una formació teòrica i pràctica sobre tot allò que pot millorar la cura i l’educació del teu gos: primers auxilis, etologia, ensinistrament, malalties més freqüents, nutrició, etc. El curs es fa durant tres matins de diumenge de 10h a 14h i les classes són rigoroses però amenes de manera que hi pugui participar tota la família. En aquest sentit, els dos professors del curs, l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició per la UAB, i una servidora, Roser Feliu, procurem transmetre els nostres coneixements amb il.lusió i passió.

FlaixEn Flaix aprenent a estar-se quiet segons les indicacions de les seves mestresses, dues germanes de 12 i 13 anys. 

12596921_563919637117874_285159115_oI l’Adrià és encara més petit però ja ha après a ensenyar (i relaxar!) el seu cadellet Luque! 

Els alumnes d’aquesta vint-i-cinquena edició ho han pogut comprovar i els seus progressos han estat espectaculars, sobretot pels més joves, com en Luque (creuat de Pastor Alemany i Labrador Retriever), la India (Labrador Retriever), la Lluna (Bichón Maltès) o en Duc (creuat de Gos d’Atura i Husky). Tampoc podem oblidar-nos dels més grans de mida i d’edat com la Nana, una Terranova preciosa, o en Duque, un imponent encreuament de Bouvier de Berna i Rottweiler.

DSC_0219La Katya va ser fruit d’una compra compulsiva i finalment adoptada per una altra família que s’està ocupant de la seva educació com es mereix. 

Lluna
La Lluna, una preciosa cadelleta de Bichón Maltès, aprenent a estirar-se quan li demanen. 

India
La India aprenent a quedar-se estirada i quieta establint contacte visual amb la seva mestressa. 

nanaLa Nana, una Terranova de dos anys, observant atentament els seus companys de classe.

DSC_0231En Duque, un imponent creuat de Rottweiler i Bouvier de Berna, va poder millorar la seva socialització! 

Duc
I el fotogènic Duc, que va ser adoptat d’una associació protectora i després del curs ha promès millorar el seu comportament! 

Si us heu quedat amb les ganes de participar no us preocupeu, farem la propera edició ben aviat, mireu!

Ed 26 Mar+º 2016

Finalment, només em queda donar les gràcies a tots els nostres patrocinadors i als alumnes que, durant tants cursos, han confiat en nosaltres!

Roser Feliu.

P.D- Gràcies també a la Susanna per les fotos més maques (les més borroses les vaig fer jo!) ;)

Aconseguir fer somriure: la Cendra i un peluix de “La patrulla canina”

Una clienta em va trucar explicant que el fill d’una amiga seva estava ingressat a l’hospital per culpa d’una llarga malaltia. El nen, de sis anys, està boig pels gossos (a casa en té tres!) i és un fan incondicional de la sèrie “Paws Patrol” o “Patrulla canina” que, pel que sembla, és un èxit entre els més petits. Entre la clienta i jo vam pensar què podíem fer per amenitzar-li l’estada però el seu estat immunològic no permet que rebi visites ni tenir contacte amb gossos i ens costava trobar bones opcions.

I llavors se’ns va acudir una cosa: la mare li va dir que el seu peluix “Rocky”, mentre ell dormia, havia “volat com els Reis d’Orient” fins a arribar a casa nostra i, a cau d’orella, li havia explicat a la Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, que el seu propietari estava molt cansat, molt trist i que no tenia ganes de seguir lluitant. Tot seguit, li va explicar que la Cendra ens havia demanat ajuda per enviar-li això:

cendra rocky 2

Ara, la meva clienta m’acaba de trucar emocionada. Es veu que el nen es va aixecar d’una revolada, va demanar a la infermera que li portés una pilota (que va acabar sent una pila d’embolcalls mèdics de plàstic) i va fer esforços per aixecar-se del llit i fer un parell de xuts. Diu que, quan per fi surti de l’hospital, vol xutar moltes vegades una pilota “de veritat” a cada un dels nostres gossos i que ha preguntat si els “gossos de la patrulla canina de Girona” poden menjar pollastre.

I aquí em teniu, ben emocionada, pensant en com n’és de fràgil l’existència i de com n’és fàcil fer somriure un nen amb l’ajuda d’una gossa pacient, un ordinador, el peluix del meu nebot (gràcies, Albert!) i una mica d’imaginació.

P.D- Si coneixeu algú que es trobi en la mateixa situació, la Mina diu que, com a segona responsable de les relacions públiques de Lladruc, també s’ofereix voluntària :) :)

NOU WEB WWW.LLADRUC.COM!

Fura web

Sembla mentida però fa onze dies que hem encetat l’any i encara no havia pogut penjar res al blog així que ho faré amb una bona notícia: tenim una nova web de http://www.lladruc.com!

Calia fer-hi canvis: afegir-hi la Laura Pol, veterinària i màster en etologia canina per la UAB que a partir d’ara estrenarà la responsabilitat de l’expansió Lladruc.com a Barcelona, nous cursos (com els de guia caní per a vigilants de seguretat  o el de guia caní policial), un nou apartat de gossos detectors i un llarg etcètera. A més, calia treure de la web els serveis que, a causa del nostre creixement, ja no podem assumir com els passejos i el servei d’atenció a domicili.

En fi, si cliqueu www.lladruc.com, veureu una web d’educació canina, ensinistrament i etologia clínica per a les comarques gironines i Barcelona totalment renovada, feta amb il·lusió i fotografies 100% originals dels nostres alumnes de dues i quatre potes i dels nostres gossos.

Per últim, vull donar les gràcies a tots els testimonis que, amb els seus escrits, ens han volgut mostrar el seu agraïment a la nostra feina. Gràcies per la vostra confiança i les vostres recomanacions perquè, sense vosaltres, no seria possible ser on som ara!

Moltes gràcies a tots i per molts lladrucs!
Roser Feliu

Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

Gairebé a punt d’acabar l’any m’he adonat que, per alguna raó desconeguda, no es va publicar un post que vaig escriure el mes d’Octubre. Com que us el devia, aquí el teniu! BONES FESTES!

El passat 18 d’Octubre vam participar en l’Adoptalia, la fira per al foment de l’adopció de gossos abandonats que es celebra al Parc Bosch de Figueres.

Sabem que és difícil trobar productes d’educació canina de qualitat i a bon preu i per això vam posar un estand amb arnessos anti-estrebada, bosses per posar els premis, corretges, mossegadors i pilotes professionals com les que fem servir diàriament per entrenar els nostres clients de quatre potes.

L'estand de Lladruc a l'Adoptalia (Figueres)

L’estand de Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

La part més esperada, però, era la nostra exhibició de gossos detectors d’explosius.

En primer lloc vam ensenyar com treballem, de manera amena però efectiva, l’obediència bàsica i el control del mossegador de la Fura, la més jove de l’equip.

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l'Adoptalia

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l’Adoptalia

Just després vam sortir amb la Mina que va fer una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes. Vam voler recalcar al públic que, contràriament a la creença general, els gossos detectors gaudeixen plenament del treball i de poder passar una estona jugant amb el seu guia. En aquest sentit, la imatge de la Mina movent la cua i aixecant les celles a cada caixa és, exhibició rere exhibició, el viu reflex de la nostra filosofia: gossos que gaudeixen ajudant a crear un món més segur!

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

La Mina, gossa detectora d’explosius de Lladruc, fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes.

Per últim va sortir la Syra que va buscar la substància amagada dins una de les caixes i també amagada en el mitjó d’un dels nens. Nosaltres no hi vam caure però una persona del públic ens va recordar que la Syra havia participat tres anys enrere a l’Adoptalia quan tenia poc més de dos mesos buscant el seu mossegadoret blau i ens va dir que veure-la convertida en una “Sra. Gossa Detectora d’Explosius” li havia fet molta il·lusió, sobretot considerant que la Syra va ser adoptada i no comprada com les seves companyes d’equip. És veritat: hi ha un piló de gossos magnífics i aptes pel treball a les gosseres i associacions protectores!

Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d'un dels nens

La Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d’un dels nens.

Finalment tan sols ens queda donar les gràcies a l’organització de l’esdeveniment per haver comptat amb nosaltres enguany i a tots els clients i amics que ens van venir a veure i a ensenyar els seus gossos ben educats!

Roser Feliu Latorre

Lladruc.com us desitja unes Bones Festes i un Feliç 2016!

Després d’un gran sorteig, la Mina, una de les nostres gosses detectores, ha estat la seleccionada per oferir la seva imatge per desitjar-vos unes Bones Festes i un Feliç 2016 de part de tot l’equip de Lladruc.com!

Lladruc_Nadal2016_A5_148x210

Vols fer un regal preciós i solidari?

llibre valentino

L’Eva és una enamorada dels galgos i, quan va tenir les condicions ideals per tenir-ne un, va decidir adoptar en Valentino, un galgo que havia estat greument maltractat.

L’Eva té una paciència infinita i molts coneixements d’educació canina però en Valentino, per culpa del seu passat, tenia alguns problemes de comportament i per això va decidir contactar amb Lladruc. Ara en Valentino ha canviat totalment i pot passejar tranquil·lament amb la seva mestressa pel centre de Girona sense tenir gens de por ni mostrar-se agressiu amb altres gossos.

valentino

Però no tots els galgos tenen la mateixa sort que en Valentino i l’Eva va pensar que escriure un conte per a nens podria ser una bona manera d’ajudar-los. Així doncs, amb molta imaginació i una il·lusió contagiosa, l’Eva va pensar que descriure d’una manera positiva i en llenguatge infantil la situació que viuen els galgos al nostre país podria ajudar a conscienciar a petits i grans però també, sabent que moltes associacions protectores passen per una situació econòmica complicada, va pensar en donar la meitat dels beneficis de la venda del llibre a l’associació sense ànim de lucre “Galgos del Sur” dedicada a la recuperació de galgos, sobretot d’aquells que han estat rebutjats com a gossos de cacera i fruit de cadellades accidentals.

Així doncs, per només deu euros (despeses d’enviament a part), podreu tenir o regalar un llibre preciós, amb unes il·lustracions magnífiques i, sobretot, solidari que, a més, inclou un punt de llibre. El podeu demanar a lilacandelatextos@gmail.com

Ah! Me n’oblidava, el pròleg l’he fet jo però en feu gaire cas… tal com hi vaig escriure, un llibre tan bonic no necessita pròlegs! :)

Roser Feliu.

Finalitza la 24 edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Foto final de curs de la 24 edició

Foto final de curs de la 24 edició

Dissabte passat, dia 5 de Desembre, vam acabar la vint-i-quatrena edició del curs “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. Com ja sabeu, el curs està impartit per l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició animal i una servidora, Roser Feliu, i ofereix una formació teòrica sobre primers auxilis, malalties més freqüents, higiene, nutrició, teoria de l’aprenentatge caní però també una formació pràctica encarada a ensenyar els propietaris per tal que ells puguin educar, d’una manera efectiva i divertida, els seus gossos.

En la vint-i-quatrena edició no podíem haver tingut gossos més diferents: des d’en Blacky, un chihuahua de menys d’un kilo fins la Tuca, una Pastor Belga de trenta. A més, tots els propietaris han estat, senzillament, encantadors, tant, que l’últim dia fins i tot ens feia pena acomiadar-nos!

En Blacky, el més petit (de mida i d'edat) aprenent a asseure's.

En Blacky, el més petit (de mida i d’edat) aprenent a asseure’s.

 

La secció germànico-belga del curs: l'Iggy, la Leela i la Tuca

La secció germànico-belga del curs: l’Iggy, la Leela i la Tuca posant-s’hi bé per la foto 

En Vicenç ensenyant a la Perla a estar-se ben quieta

En Vicenç ensenyant a la Perla a estar-se ben quieta

 

La Cuba i la Dolors també ho van fer molt bé!

La Cuba i la Dolors també ho van fer molt bé!

I en Trufo, futur gos detector de trufes de l'Alfons!

I en Trufo, futur gos detector de trufes de l’Alfons!

 

La Linda aprenent a estirar-se quan li diu la mestressa. Amb premis, òbviament! :)

La Linda aprenent a estirar-se quan li diu la mestressa. Amb premis, òbviament! :)

 

I, finalment, crec que la cara de felicitat de la Neus quan descobreix que en Nano pot caminar educadament al seu costat ho diu tot! :) :)

I, finalment, crec que la cara de felicitat de la Neus quan descobreix que en Nano pot caminar educadament al seu costat ho diu tot! :) :)

Sabem que, com que oferim grups petits, sou molts els que volíeu venir i us heu quedat amb les ganes així que no patiu perquè farem LA VINT-I-CINQUENA EDICIÓ (qui ens ho havia de dir!) els propers diumenges 10, 17 i 24 de Gener del 2016. Se t’acut un regal de Nadal millor que aquest? Truca’ns al 636385174 o escriu-nos a lladruc@hotmail.com i t’explicarem com ho podem fer per enviar-li a la persona escollida (i afortunada!) un mail o carta certificada amb un val personalitzat!

Ed. 25. Gener 2016nadal

Fins ben aviat!
Roser Feliu.

Fes un regal de Nadal diferent! Inscripcions obertes per la 25 edició!

Aquest dissabte acabarem la 24 edició i ja hi ha interessats en la propera convocatòria. Com ja sabeu, els vostres desitjos formatius canins són ordres així que aquí teniu el cartell de la 25 edició en versió nadalenca!

Ed. 25. Gener 2016nadal

Segur que estàs pensant què regalar-li per Nadal… Se t’acut un regal millor que un curs realitzat per un veterinari i doctorant en nutrició i la directora de Lladruc que es fa, durant tres diumenges seguits, a La Devesa de Girona i on els alumnes fan classes teòriques i pràctiques amb els seus gossos? Un curs que s’ha celebrat, també, per a l’Ajuntament de Figueres i per a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva i on han participat, ni més ni menys, que vint-i-quatre grups d’alumnes i que compta amb el suport del Col.legi de veterinaris de Girona, Coveca, Royal Canin i Virbac? Regala-li en forma de val que enviarem a la direcció d’e-mail que ens proposis o, per què no, regala’t el curs més famós de Lladruc, t’el mereixes!

Més info a lladruc@hotmail.com o al 636385174. Fins aviat!
Roser Feliu.

Curs avançat de guia caní policial a La Bisbal d’Empordà

Alguns dels alumnes del curs avançat de guia caní policial a La Bisbal

Alguns dels alumnes del curs avançat de guia caní policial a La Bisbal amb el Sr. Alcalde del municipi. 

Els dies 16, 17, 18, 19 i 20 de Novembres es va celebrar a La Bisbal d’Empordà el “Curs avançat de guia caní policial” que va ser organitzat per dos policies amb una llarga trajectòria professional amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Policia Local de La Bisbal d’Empordà, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

La necessitat de fer un curs d’aquestes característiques és més que evident: cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies estupefaents. I una prova d’això és que en el curs van venir agents de diferents municipis: La Jonquera, Palafolls, Sant Celoni, Salt, La Bisbal d’Empordà, Cadaqués, Manlleu, Palafrugell, etc.

Molts dels agents tenien ja experiència amb gossos però necessitaven una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobés com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics. Una prova d’això és que vam realitzar la part pràctica del curs al mig del passeig de La Bisbal!

Allà els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga o l’explosiu), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

La setmana passada havíem estat a Madrid i València i les gosses arrossegaven un bon cansament però, tot i això, van saber estar a l’altura de l’exigència demanada.

En primer lloc els vaig ensenyar com treballa la Mina, Pastor Alemany de dos anys. La Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre i després va trobar i marcar passivament la substància amagada en una de les caixes. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només conèixer’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. No em cansaré de dir-ho: un gos detector no és un gos d’intervenció!

La Mina treballant amb un dels agents policials que van participar al curs

La Mina treballant amb un dels agents policials que van participar en el curs

Després els vaig ensenyar una gossa amb una imatge d’allò més poc policial, la Syra, Border Collie de tres anys. La Syra és una gossa que va ser adoptada però les seves qualitats pel treball i una bona preparació l’han convertit en una excel·lent gossa detectora. La Syra va buscar la substància amagada en una de les caixes i també a la butxaca d’un dels agents que es va sorprendre moltíssim del seu drive (passió pel treball).

La Syra just després de localitzar la substància amagada en una butxaca d'un dels agents

La Syra just després de localitzar la substància amagada en una butxaca d’un dels agents i jo, com sempre, donant tota mena d’explicacions tècniques :) 

Finalment els vaig ensenyar la Cendra, la més veterana de l’equip. La Cendra va buscar i marcar correctament la substància amagada en un cotxe patrulla i va fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

Per últim vull donar les gràcies a tots els alumnes pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per la seva il·lusió en practicar amb les gosses tot allò que havien après a la part teòrica. També vull donar les gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però, sobretot, a l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà i a la seva Policia Local per estar pendents de nosaltres i dels nostres gossos en tot moment. Estic segura que cursos com aquest donaran lloc a la creació de noves unitats canines policials que ajudaran a fer un món més segur.

Roser Feliu.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 269 other followers

%d bloggers like this: