23edició del “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Propera edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris més famós de Lladruc! :)

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de Lladruc! :)

Encara que ens pesi ja estan baixant les temperatures i per això, aprofitant que molts ja heu acabat també les vacances i toca tornar a posar en marxa la rutina, us volem oferir la 23 edició del nostre curs més famós, el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Com ja sabeu, aquesta formació va néixer degut a la necessitat d’oferir un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegessin els propietaris i ensenyar-los com construir una bona base d’educació canina i rebre les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos.
En aquesta edició gironina els professors serem els de sempre: l’Emili Barba, llicenciat en veterinària per la UAB i doctorant en nutrició, i una servidora, Roser Feliu, màster en instructor d’unitats canines de treball i directora de Lladruc. El curs està avalat pel Col·legi de veterinaris de Girona i, entre altres, l’hem impartit per l’Ajuntament de Figueres i de Riudellots de la Selva però la nostra millor garantia són tots els alumnes que hi han passat i que han quedat tan satisfets que no han parat de recomanar-lo amics, familiars i companys de parc!
Si teniu qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

P.D- Sí, aviat torna Setembre però vosaltres i els vostres gossos teniu nous motius per somriure! :)

Exhibició de Lladruc al Càmping Cala Montgó (L’Escala)

Al llarg dels set anys de vida de Lladruc hem fet exhibicions per a tots els públics en diferents entorns: escoles, festes majors, congressos policials, fires animalistes i fins i tot vestits de militar amb els gossos buscant la substància mentre duien posada les armilles de protecció (sí, sí, mireu MIREU AQUÍ! !) però encara no havíem fet cap exhibició en un càmping i menys en ple mes d’Agost!

Així doncs el passat Dimarts 11 d’Agost vam anar al Càmping Cala Montgó (L’Escala) on s’allotjaven mil-cinc-cents hostes, sobretot holandesos, francesos i anglesos i, per tal que tots ens entenguessin, vaig explicar qui som els de Lladruc, què fan els nostres gossos detectors i com treballem en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Sincerament estava una mica espantada de no saber-me explicar prou bé però menys un parell de “tugs” (mossegadors) que s’havien de dir “boudins” crec que tot va sortir rodó i els turistes van agrair poder comprendre l’exhibició.

Les gosses, com sempre, ho van brodar i això que a les 18h la temperatura s’enfilava gairebé fins als 30 graus i va fer perillar la nostra actuació.

La Fura de Togaricha va mostrar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector.

La Fura, gossa detectora en formació, mostrant com ha de ser l'obediència bàsica

La Fura, gossa detectora en formació, mostrant com ha de ser l’obediència bàsica.

La Mina de Villavereda va buscar la substància amagada en una de les caixes.

La Mina marcant la substància amagada en una de les caixes

La Mina marcant la substància amagada en una de les caixes

La Cendra de La Serralada va localitzar la substància a les caixes i a la furgoneta del càmping.

La Cendra amb el mossegador a la boca ben feliç després d'haver localitzat la substància

La Cendra amb el mossegador a la boca ben feliç després d’haver localitzat la substància

La Syra va buscar la substància a les caixes, a la furgoneta i amagada a la sabata d’un dels nens.

La Syra fent una marcació perfecta de la substància amagada dins una sabata d'una nena

La Syra fent una marcació perfecta de la substància amagada dins una sabata d’una nena

Quan va acabar la nostra exhibició vam gaudir de valent amb el concurs d’habilitats canines i de bellesa dels gossos residents i vam ajudar a proclamar dos campions: l”Elvis”, un Jack Russell que va ser proclamat “el gos més bonic”, i en “Chiqui”, un Schnauzer Terrier que va ser declarat “el gos més hàbil”.

L'Elvis, el guanyador del premi al gos més bonic.

L’Elvis, el guanyador del premi al gos més bonic.

L'Elvis, el guanyador al gos més habilidós

L’Elvis, el guanyador al gos més hàbil

No ens ho podíem haver passat millor així que tan sols ens queda donar les gràcies als directors del càmping per haver comptat amb Lladruc i a tots els assistents per la seva atenció. Esperem repetir-ho l’any vinent!
Roser Feliu

Exhibició de gossos detectors a l’Armentera

L’Armentera és un petit poble empordanès situat al costat de l’Escala. El seu alcalde, en Narcís, té una Malinois educada per nosaltres i vam decidir que per la Festa Major faríem una exhibició d’ensinistrament de gossos.

L’entorn va ser privilegiat: una pista de bàsquet àmplia i ben vallada on tot el públic podia veure molt bé els gossos. L’única pega va ser que els pallassos que actuaven anteriorment (uns tals “País de Xauxa”) van arrancar literalment de les mans de l’alcalde l’equip de megafonia dient que “no es deixava”. Sincerament, mai m’hagués imaginat que uns suposats professionals dedicats a l’entreteniment i a repartir felicitat entre nens i adults poguessin ser tan mesquins. En fi… que vam haver d’exercitar els pulmons per a poder fer la nostra exhibició de gossos detectors!

En primer lloc vam ensenyar la feina de la Pastor Alemany de treball més jove de l’equip, la Fura de Togaricha, que es va divertir de valent jugant amb el mossegadoret entre tota la gentada i mostrant al públic l’obediència bàsica.

La Fura durant l'exhibició d'obediència bàsica

La Fura durant l’exhibició d’obediència bàsica

Després la Mina de Villavereda, gossa detectora d’explosius, va buscar la substància amagada en una de les caixes i la va marcar asseient-se. Com que hi ha el mite que els gossos de seguretat són gossos esporugits i agressius perquè se’ls treballa sota pressió vam fer que alguns nens del públic practiquessin obediència amb ella i es van sorprendre de com n’era d’afectuosa i el cas que els feia sense haver-los vist mai abans.

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Cendra de La Serralada és una Pastor Belga Malinois i la més famosa de l’equip i a part de buscar la substància amagada en una de les caixes, la va buscar també en el cotxe de l’alcalde. En tots dos casos la seva marcació va ser ràpida i decidida com sempre. Després vam ensenyar l’obediència avançada: caminar al costat sense corretja, venir a molta distància, passar enmig de les cames, etc.

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

Finalment vam ensenyar al públic el treball de la Syra, Border Collie. Com ja us he explicat moltes vegades la Syra va ser adoptada i no n’esperàvem gran cosa, simplement que fos una gossa de companyia feliç. La veritat, però, és que les seves qualitats físiques i mentals ens van fer decidir a convertir-la en una excel·lent gossa detectora d’explosius i esperem poder-la certificar ben aviat. Veure com busca la substància amagada en un vehicle o en un dels nens posats en fila tot movent la cua ens omple d’orgull!

La Syra buscant la substància amagada a la roba d'un dels nens del públic

La Syra, Border Collie, buscant la substància amagada a la roba d’un dels nens del públic

Per acabar vull donar les gràcies al nombrós públic per la seva atenció i també a l’equip de govern de l’Armentera per haver comptat amb nosaltres. Esperem tornar a venir l’any vinent!

Atenció amb els baladres (o “adelfes”!)

La Mina, gossa detectora explosius, ja està educada per no acostar-se a les Adelfes o Baladres!

La Mina, gossa detectora explosius, ja està educada per no acostar-se a les Adelfes o als Baladres, plantes molt tòxiques!

És curiós observar com molts propietaris es preocupen per mil-i-una històries diferents que són força improbables que succeeixin al seu gos (com la picada d’una medusa) i, en canvi, es fixin molt poc o gens en les plantes que els envolten. I això que algunes poden ser molt tòxiques i fins i tot posar en perill la vida del gos!

Una de les més nocives és el baladre, també anomenat “adelfa” o “llorer florit”. El 2004 el Ministeri de Sanitat i Consum en va prohibir la venta mitjançant aquesta publicació al BOE i, com a curiositat, al meu poble en diuen “la planta de la malaestrugança”. Ara descobriràs perquè! ;)

Com són els baladres?

Els baladres són arbres o arbusts perennes amb una alçada màxima de cinc metres, fulles verdes lanceolades i unes vistoses flors de color blanc, rosa pàl·lid o un to més apujat, semblant al fúcsia.

On podem trobar els baladres? 

A Catalunya és molt habitual trobar baladres:

– En jardins, dins de testos o plantats al terra.

– En les separacions de les autopistes.

– En cementiris.

– En àrees de servei.

– En algunes avingudes o places cèntriques de les ciutats.

– I, el més important, com a valles divisòries de finques, passejos marítims i jardins comunitaris, sobretot en zones costeres.

Per què el meu gos es pot sentir atret per un baladre? 

En primer lloc perquè, com he dit abans, és possible que en visqui rodejat. En segon lloc perquè la flor és molt vistosa, té un tacte molt agradable i el líquid que desprèn la seva tija es veu que és extremadament dolç la qual cosa pot motivar el gos a olorar-lo i a ingerir-lo.

Què passa si el meu gos llepa o ingereix un baladre?

Si el teu gos llepa o ingereix accidentalment un baladre pot presentar:

– Alteracions gastrointestinals: diarrea sanguinolenta, vòmits, nàusees.

– Alteracions en l’equilibri: vèrtig, atàxia, falta de coordinació.

– Alteracions en el ritme cardíac: arritmia, taquicàrdia i en casos extrems fibril·lació auricular i aturada cardiaca.

Què haig de fer si el meu ha estat en contacte amb un baladre?

Has de CÓRRER (o VOLAR!) al veterinari més proper!

Quines mesures preventives puc prendre?

– En primer lloc revisa de dalt a baix casa teva per trobar baladres. Si en tens canvia’ls per altres plantes no tòxiques.

– Fixa’t en la teva comunitat de veïns, si n’hi ha explica’ls el problema que pot comportar per la salut dels animals de l’edifici (i crec que també de les persones!) i proposa’ls de canviar-los per altres plantes.

– Si per força has de passejar per una zona amb adelfes porta el teu gos lligat amb corretja i estigues pendent del que faci tota l’estona. També és una bona opció ensenyar-li d’una manera rigorosa l’ordre “deixa!” o el “no!” i repetir-li cada vegada que s’hi acosti. Tot i que pot semblar massa dràstic pensa en les conseqüències que pot tenir pel teu gos una simple mastegada de la flor.

Les flors dels baladres poden ser blanques, fúcsies o rosades.

Les flors dels baladres poden ser blanques, fúcsies o rosades. I la Mina sap que encara que les tingui davant no les pot ni tocar! :) 

– Per últim, COMPARTEIX AQUEST POST perquè tothom pugui conèixer el perill que suposa.

AVÍS: Com ja us he dit moltes vegades, aquest post és tan sols una RECOMANACIÓ i és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre animal i les vostres circumstàncies i us pot aconsellar millor sobre què fer i com actuar.

PETICIÓ: Per acabar vull demanar-vos que, si decidiu compartir aquest post (cosa que em farà molta il·lusió!), nombreu si us plau el blog de Lladruc: http://www.lladruc.wordpress.com Sé que les coses útils s’han de compartir però penseu que cada post és un esforç de recerca bibliogràfica, contrastació, redacció i presa de fotografies que faig de manera desinteressada i oberta per a tots els públics. He vist que el post anterior va ser copiat en cinc blogs i set pàgines de Facebook de diferents empreses fent-lo passar com a propi i, sincerament, fa una mica de ràbia.
Espero que ho entengueu. MOLTES GRÀCIES!

Roser Feliu Latorre.

Sant Joan: gossos i petards. Què NO hem de fer?

Arriba el 23 de Juny i a tot Catalunya se celebren les revetlles, on és habitual la pirotècnica i les macro-festes de matinada que provoquen un soroll eixordador al qual molts gossos reaccionen malament. Molts propietaris, per simple desconeixença, (i potser amb tota la bona intenció del món!) cometen uns errors que, en molts casos, només fan que empitjorar el problema. Veiem quins són…

En Connor i la Fura (gossos detectors de drogues) i la Burka (gossa detectora d'explosius) estaven així de tranquils durant l'última pirotècnia futbolera ;)

En Connor i la Fura (gossos detectors de drogues) i la Burka (gossa detectora d’explosius) estaven així de tranquils durant l’última pirotècnia futbolera però si el teu gos s’ho passa malament segueix llegint… ;)

QUINS SÓN ELS DEU ERRORS MÉS HABITUALS QUE POTS COMETRE AMB EL TEU GOS LA NIT DE SANT JOAN? 

1. Medicar el teu gos sense la supervisió del veterinari, sobretot si ho fas amb tranquil·litzants, sedants o relaxants musculars que siguin de la teva farmaciola. Pots provocar-hi nàusees, vòmits, bradicàrdies i fins i tot posar en risc la seva vida! Recorda també que alguns medicaments veterinaris inhibeixen la capacitat motora però no la sensitiva, és a dir, el gos és conscient en tot moment de què passa però no pot moure’s. T’ho imagines?

2. Renyar el teu gos per mostrar por perquè això pot augmentar el seu nerviosisme, la seva ansietat i els símptomes associats (lladrucs, gemecs, vòmits, miccions i defecacions involuntàries, etc.)

3. Cridar o foragitar al gos quan s’amaga dins la banyera, sota el llit o dins un armari, ja que segurament simplement està buscant un lloc de tranquil·litat. Si el teu gos està correctament habituat al transportí pots col·locar-lo a un lloc arrecerat amb la porta oberta o bé pots construir-li un cau amb una caixa de cartó o de fusta amb mantes que esmorteeixin el soroll.

4. A l’altre extrem pensa que si el sobreprotegeixes excessivament, corres el risc de convertir-lo en incapaç de gestionar les situacions conflictives per si mateix. Evita premiar la por!

5. Intentar fer teràpia al teu gos mentre tu estàs histèric. Recorda que els gossos són capaços de notar l’augment de la nostra adrenalina en situacions de pànic. Si tu no estàs calmat… de veritat pretens que el teu gos ho estigui?

6. No tancar bé portes, finestres ni terrasses, fins i tot les d’espais més petits, com el rebost o el lavabo: fer-ho ajudarà a apaivagar el soroll i crear un ambient més tranquil.

7. Posar la música a tota pastilla per “dissimular el soroll exterior” ja que, sense voler-ho, pots produir una inundació d’estímuls que sobreexciti l’animal, sobretot si casa teva és un sancta sanctorum on tothom duu auriculars. Segueix el punt 6 i si tot i això decideixes posar música que sigui suau i a un volum mitjà, tant sols al nivell necessari per emmascarar lleugerament el soroll.

8. Passejar el teu gos deslligat o amb el collar poc ajustat per zones on pugui haver-hi venda o assajos de pirotècnia. Fins i tot els gossos amb el millor control de la cridada poden mostrar un comportament de fugida si senten un estímul que els sobrepassa. Pensa que no tan sols corres el risc d’extraviar-lo sinó que també pot produir un accident de trànsit, sigues responsable.

9. Dur al teu gos a una revetlla, encara que hi estigui perfectament acostumat. Fa poc vaig tenir una discussió amb un ensinistrador d’una altra empresa per aquest motiu: ell creia que, al tenir un gos ben habituat als sorolls, podria anar tranquil·lament per tot arreu i jo li vaig respondre que era la pitjor estupidesa que, com a professional, podia fer. No perquè el gos no pogués respondre com s’esperava sinó perquè mai se sap a quin eixelebrat se li pot acudir “animar-li la festa” al teu gos tirant-li un petard entre les potes…  Com deia Einstein, l’estupidesa humana no té límits! ;)

10. Finalment l’error més típic és “fer experiments“. Tots tenim la temptació de consultar Internet, seguir els consells dels companys de passeig o buscar ajuda en fòrums però pensa que només un equip de professionals com Lladruc t’ajudarà a planificar una teràpia efectiva i creada especialment per a VOSALTRES segons el vostre lloc de residència, els vostres costums, les revetlles de la zona, etc. Si tens dubtes… truca’ns!

Roser Feliu.

Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

Ahir, Diumenge 14 de Juny, vam participar en la III Fira Animalista de Salt. Es tracta d’una fira organitzada per voluntaris amb un cor enorme, com la Marissa Reverter,  que pretén donar a conèixer la tasca de les nombroses associacions protectores i d’ajuda als animals de les comarques gironines i fomentar l’adopció de gossos i gats abandonats.

A la fira vam poder-hi trobar estands de diverses protectores, veterinaris, perruqueries canines i, com no podia ser d’una altra manera, Lladruc no hi podia faltar!

Stand de Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

L’estand de Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

Així doncs vam posar una parada amb productes de qualitat professional aptes per a tots els públics (corretges de cuir, mossegadors, pilotes irrompibles, arnessos anti-estrebada, etc.) i que també fos un punt d’informació per a totes aquelles persones que volguessin millorar la relació amb el seu gos.

Com ja sabeu, a Lladruc també preparem gossos detectors de drogues i explosius per a empreses de seguretat privada i diferents cossos policials així que vam fer una exhibició donant a conèixer la nostra filosofia: no pressionem, obliguem ni maltractem als gossos perquè busquin sinó que ho fan perquè gaudeixen treballant i, encara més, del joc amb el seu guia.

En primer lloc vam ensenyar com treballem l’obediència de base i la passió pel mossegador de la Fura, la més jove de l’equip i futura gossa detectora de drogues:

La Fura volant mentre juga amb el mossegador!

La Fura volant mentre juga amb el mossegador!

Després la Mònica, la nostra becària, va ensenyar que per manejar una gossa de trenta quilos no cal tenir força bruta sinó un vincle excel·lent i va fer una demostració d’obediència i de recerca de substància amagada dins una caixa de detecció.

La Mina amb una voluntària del públic de 10 anys. Com veieu els gossos detectors de Lladruc tenen un excel·lent control de la mossegada!

La Mina amb una voluntària del públic de 10 anys. Com veieu els gossos detectors de Lladruc tenen un excel·lent control de la mossegada!

La Mònica, becària de Lladruc, aixecant el braç després que la Mina marqui la substància

La Mònica, becària de Lladruc, aixecant el braç després que la Mina marqués la substància amagada en una caixa de detecció.

La Cendra, la més veterana de l’equip, va fer una demostració d’obediència avançada, habilitats canines i de recerca de la substància amagada en una de les caixes.

La Cendra saludant al públic de la Fira Animalista de Salt

La Cendra saludant al públic de la Fira Animalista de Salt

Finalment la Syra va demostrar al públic com una gossa adoptada es pot convertir en una gossa detectora operativa.

La Syra fent una recerca de la substància amagada en els peus dels nens del públic voluntaris

La Syra fent una recerca de la substància amagada en els peus dels nens del públic voluntaris

Per acabar tan sols em queda donar les gràcies als organitzadors de la Fira Animalista per haver comptat un any amb Lladruc, a l’Ajuntament de Salt per voler donar a conèixer una tasca tan important com la que fan les nostres protectores i a tot el nombrós públic pel seu interès!

Lladruc al programa “Quèquicom” de TV3!

Com ja us vaig avançar en aquest post, el mes de Febrer vam fer el rodatge pel programa de divulgació de ciència de TV3 “Quèquicom” que es va emetre ahir a les 22h al Canal 33.

Tot i que la gravació va durar més de tres hores, el reportatge final comprèn uns pocs minuts. Podeu veure’ns a partir del minut 20,45.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/cop-de-porta-als-lladres/video/5531136/

Vull donar les gràcies al director del programa, Jaume Vilalta, per, d’entre totes les empreses catalanes dedicades a l’ensinistrament caní i situades més a prop dels estudis de gravació de TV3, triés Lladruc. Com a Directora de Seguretat i ensinistradora és un plaer que comptessin amb la nostra ajuda!
També vull agrair a la reportera Georgina Pujol el seu interès i a tot l’equip de gravació la seva professionalitat, dedicació i paciència en gravar els gossos. I per últim no em puc oblidar dels nostres clients i amics, la família Pairó, per haver-nos obert les portes de casa seva i tenir la valentia d’explicar davant les càmeres un fet tan traumàtic com que t’entrin a robar.

Gràcies a tots ells per confiar en Lladruc!

Roser Feliu.

Lladruc al Fimac!

Ahir, Diumenge 7 de Juny, vam tornar a participar en el FIMAC (Fira de la Mascota de Corçà). L’any passat (Resum del FIMAC 2014) hi vam fer una exhibició de gossos detectors i l’experiència ens va agradar tant que aquest any vam repetir-la.

Enguany l’exhibició de gossos detectors va anar a càrrec dels nostres amics els Mossos d’Esquadra i nosaltres vam oferir dues “masterclass”: a les 12h i a les 17h.

Cartell d'anunci de la Masterclass de Lladruc fet per les àvies de Corçà

Cartell d’anunci de la Masterclass de Lladruc fet per les àvies de Corçà

A la “Masterclass” del matí van participar-hi divuit gossos de totes les mides, colors, races i problemàtiques i, tot i l’asfixiant calor, tots els propietaris van poder ensenyar al seu gos a focalitzar l’atenció en el seu guia, asseure’s i quedar-se quiets. Personalment em vaig enamorar de dos nens de la mateixa família que, a base de premis, van aconseguir que la seva Jack Russell s’assegués i, quan ho va fer, no podien contenir l’emoció.

Alguns dels alumnes a la Masterclass by Lladruc

Alguns dels alumnes a la Masterclass by Lladruc

Tot i la calor tots els alumnes s'ho van passar bé!

Tot i la calor tots els espontanis alumnes de Lladruc s’ho van passar bé!

La “Masterclass” de la tarda va ser més agraïda perquè la vam poder fer sota l’ombra dels arbres i, tot i haver-hi menys alumnes, també ens ho vam passar molt bé.

Finalment també vam posar una parada amb productes d’ensinistrament seleccionats per Lladruc: corretges d’ensinistrament anti-abrasions, mossegadors ergonòmics, pilotes irrompibles, joguines interactives, etc. que va tenir molt d’èxit.

La parada de Lladruc al FIMAC

La parada de Lladruc al FIMAC

Per acabar vull donar les gràcies, en nom de tot l’equip de Lladruc, a l’Ajuntament de Corçà i als Organitzadors del FIMAC per haver comptat un any més amb nosaltres i a tots els clients satisfets de Lladruc que ens van venir a visitar: gràcies Pati, Arwen, Ron, Fox, Iuma, Nyap, Indra, Nuca, Lluna, etc.!

Roser Feliu.

Lladruc continua creixent… busquem veterinari a BCN!

Lladruc

Lladruc educació canina

http://www.lladruc.com continua creixent i ara busquem un LLICENCIAT/DA en VETERINÀRIA o estudiant que acabi aquest mes de Juny resident a la PROVÍNCIA DE BARCELONA. La persona seleccionada s’encarregarà de la promoció i la docència de la part veterinària del nostre curs més famós, el “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que ja compta amb més de vint-i-una edicions celebrades.

Valorem:

– Experiència clínica i/o docent.

– Formació i experiència en etologia canina.

– Formació i experiència en màrketing o comercial.

– Capacitat comunicativa.

– Capacitat d’autogestió i organitzativa.

– Motivació per la feina.

Oferim:

– Incorporació en una empresa jove, dinàmica i en expansió formada per veterinaris i educadors canins.

– Bona retribució econòmica.

– Horaris compaginables amb pràctiques clíniques o amb una altra feina.

Si compleixes aquests requisits envia’ns el teu C.V a info@lladruc.com i si ens interessa coneixe’t ens posarem en contacte amb tu per una entrevista. Moltes gràcies!

Curs de guia caní per a vigilants de seguretat privada a través de la Fundació Paco Puerto (CCOO)

Foto de l'últim dia del curs de guia caní per a vigilants de seguretat organitzat per CCOO

Foto de l’últim dia del curs de guia caní per a vigilants de seguretat organitzat per CCOO

Dimecres vam acabar el curs de guia caní per a vigilants de seguretat privada que ofereixen el servei amb gossos. El curs va estar organitzat per la Fundació Paco Puerto (CCOO) i va ser gratuït per a tots els assistents que treballaven, entre altres, a l’aeroport, centres comercials, polígons industrials, centrals d’alarmes, etc.

La formació va tenir una durada de trenta hores repartides entre classes teòriques i pràctiques. A les primeres els vaig ensenyar conceptes bàsics d’etologia canina, com resoldre els problemes de comportament més típics dels gossos de treball, com saber distingir les urgències veterinàries més freqüents, com ha de ser el manteniment d’un gos de seguretat i quin és el marc legislatiu pels guies canins.

A les classes pràctiques van aprendre quins són els materials d’ensinistrament més utilitzats, com treballar l’obediència bàsica i avançada, com ensinistrar un gos detector i com s’inicia el treball de figurància amb un gos de patrulla. Per fer-ho, vam comptar amb l’ajuda de tots els gossos de Lladruc i els alumnes van poder veure el treball des de la iniciació d’un cadell fins a l’afinament de l’operativitat d’un gos expert.

No us enganyaré si us dic que ha estat un dels cursos que he impartit que he gaudit més: els alumnes han estat molt enginyosos, han fet un munt d’aportacions i en alguna ocasió han donat alguns exemples basats en la seva pròpia experiència que m’han fet morir de riure. (Encara que sembli mentida hi ha passatgers que posen el seu gos a l’aparell de radioscòpia, com si fos una maleta!).

Finalment només em queda donar-los les gràcies a tots per la seva motivació i les seves ganes de saber-ne més i més, a la Fundació Paco Puerto per haver comptat amb Lladruc i a CIS Formació per la seva ajuda i eficiència en resoldre totes les qüestions plantejades. MOLTES GRÀCIES!
Roser Feliu Latorre.

En Jacko, el relacions públiques del curs, va ajudar al seu propietari a obtenir el títol! :)

En Jacko, el relacions públiques del curs, va ajudar al seu propietari a obtenir el títol! :)

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 265 other followers

%d bloggers like this: