Seminari de gossos detectors a MADRID!

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

El cap de setmana del 14 i 15 de Març vaig impartir un seminari de gossos detectors a l’empresa més gran de gossos de seguretat d’Espanya, ubicada a Madrid. L’organitzador del seminari era l’Antonio Lence, un dels meus “mestres ensinistradorils”. Als 18 anys jo tenia molt clar que em volia dedicar al comportament caní així que entre setmana estudiava veterinària a la UAX i els Dissabtes i Diumenges em llevava ben d’hora i com que no tenia carnet de conduir, si no podia entabanar a cap company que tornés de festa perquè em portés al centre d’ensinistrament, agafava dos autobusos i caminava tres kilòmetres per ser puntualment a les nou al curs de monitor d’educació canina on l’Antonio ens ensenyava a treballar amb els clients, manejar gossos amb pors i iniciar-nos en la figurància esportiva. Coses de la vida, onze anys després vaig tornar-hi per fer de docent en un curs de gossos detectors!

En el curs vaig explicar com ha de ser la selecció del gos detector i del guia per aconseguir un binomi efectiu que permeti assolir els objectius marcats, com han de ser les sessions d’ensinistrament i com s’aconsegueix l’operativitat del gos. També els vaig explicar els materials que fem servir i quins són els errors més freqüents que convé evitar. Sobretot, però, els vaig insistir que el nostre mètode de treball exigeix un respecte total per l’animal i en crear-li una bona motivació perquè faci una bona feina sigui quina sigui l’exigència demanada.

A les pràctiques els alumnes van poder avaluar les capacitats dels seus gossos i treballar el cobrament del mossegador i la pilota i la recerca punt a punt. Un dels alumnes havia rebut l’encàrrec de fer un servei de detecció de xinxes a hotels i quan veure que el seu gos, un creuament de Chow Chow i Pastor Alemany, tenia capacitats pel treball de detecció es va emocionar.

Finalment vull donar les gràcies a l’Antonio per tot el que m’ha ensenyat i per comptar amb mi per impartir aquesta formació, a l’Àngel per cedir-nos el seu magnífic centre d’ensinistrament i a tots els alumnes per les seves estimulants preguntes, pel seu interès i per crear tan bon ambient a l’aula. Espero repetir l’experiència l’any que ve!

Roser Feliu.

Una exhibició de gossos detectors d’explosius diferent…

exhibicio lladruc

Durant els sis anys de vida de Lladruc ens han fet peticions de tot tipus: des d’un pequinès al qual vam ensenyar a pujar al llit per fer companyia a la seva mestressa amb artritis fins a una exhibició de detecció de drogues en una competició de gossos pastors a més de 2000 metres d’altura, passant per operatius en locals de dubtosa reputació. En definitiva: que gairebé res ens sorprèn. Ara bé, la petició més estranya que hem rebut últimament ha estat fer una exhibició de gossos detectors d’explosius en una recreació d’un conflicte bèl·lic: després de vestir-nos de camuflatge més de cent vint soldats equipats amb armes més pròpies del Vietnam que d’un tranquil poble de la Selva (la que linda amb el Gironès) van escoltar atentament com ensinistrem i treballem amb els nostres gossos. Els vam explicar que els gossos detectors de Lladruc treballen únicament a base del joc i d’una bona motivació amb el seu guia i que ens esmercem molt en què la seva marcació (òbviament passiva, s’asseuen quan troben la substància) sigui extremadament delicada i precisa. Passada la sorpresa inicial ens ho vam passar molt bé, fins i tot en Connor que, tot i que encara no és un gos detector, ja s’ha adaptat perfectament al nostre ritme de vida i es va passejar amunt i avall amb un arnès especial de protecció rebent carícies i elogis per totes bandes.

En Connor i la Burka ben atents abans de començar l'exhibició

La Burka i en Connor i la resta de gossos de Lladruc es van convertir, per un dia, en gossos militars. 

Per últim tan sols ens queda donar les gràcies als organitzadors per comptar amb Lladruc i a tots els participants per la seva atenció. Si algú va fer fotos de l’exhibició agrairem que ens les enviï si us plau a info@lladruc.com ja que nosaltres no en vam poder fer. Moltes gràcies!

Acabem la 19a edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Ahir, Diumenge 1 de Març, vam acabar la 19a edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de tot l’estat: el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris“.
Com ja sabeu, a Girona el curs està impartit per l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició a la UAB i per una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc. Tots dos vam creure, fa tres anys, que calia oferir un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegessin els propietaris que en el curs aprenen com construir una bona base d’educació canina i també reben les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en un perfecte estat de salut els seus gossos. La proposta ha tingut tan d’èxit que l’hem fet també a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva, Figueres i també al centre de Barcelona.

Aquesta dinovena edició va estar formada per cadellets adorables, juganers i molt obedients i la sinergia entre tots va ser tan bona que l’últim dia fins i tot ens feia pena acomiadar-nos!

L'hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

L’hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

Gràcies a tots per haver confiat en Lladruc! Pels que no vau arribar-hi a temps no patiu, tenim noves dates: dies 21, 28 de Març i 4 d’Abril a Barcelona i dies 19, 26 d’Abril i 10 de Maig a Girona. Us hi esperem!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

Fins ben aviat!

Roser Feliu.

Lladruc al rodatge del programa de TV3 “Què, qui, com”!

L'equip de TV3 amb en Jordi Pairó, en Connor i una servidora.

L’equip de TV3 filmant el client que ha protagonitzat l’entrevista, en Connor i una servidora, Roser Feliu.

Avui hem participat en el rodatge del programa “Què, qui, com” de TV3 que tractarà sobre la seguretat. Com a Directora de Seguretat i estudiant de criminalística m’ha fet moltíssima il·lusió que ens hagin proposat participar-hi i crec que per tot l’equip és un honor que, de totes les empreses d’ensinistrament que existeixen, una televisió autonòmica hagi escollit Lladruc. Ben aviat podreu veure a les vostres pantalles com l’últim membre de la família, en Connor, ha conegut a la família Pairó i on viuen els nostres gossos de seguretat. Però no us vull avançar esdeveniments, de seguida que s’emeti el programa us el penjaré al blog!

En Connor, Pastor Alemany de treball de Lladruc, mirant fixament a la càmera de TV3 com si ho hagués fet tota la vida! :)

En Connor, Pastor Alemany de treball de Lladruc, mirant fixament a la càmera de TV3 com si ho hagués fet tota la vida! :)

Curs avançat de guia caní policial

Els dies 16, 17 i 18 de Desembre vam realitzar el “Curs avançat de guia caní policial” a Vilanova del Camí, al costat d’Igualada. El curs, que va comptar amb la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i JP Seguretat i que va estar organitzat per dos policies locals i Lladruc, va ensenyar als agents com seleccionar, ensinistrar i millorar l’operativitat dels gossos d’ajut policial. Una servidora els va ensenyar com ensinistrar i treballar amb gossos detectors de drogues i d’explosius i l’última jornada vam fer una demostració a la plaça Picasso de la ciutat que va aixecar molta expectació per part dels veïns. Podeu llegir la notícia completa clickant aquí 

Hem realitzat aquest curs per a diversos municipis (Forallac, Sant Feliu de Guíxols, Palafolls, Vilanova del Camí, etc) i gràcies a la bona acollida que està tenint, també el farem a Sant Julià de Ramis d’aquí a quinze dies, els dies 3, 4 i 5 de Març. En principi el curs s’enfoca a membres de diversos cossos policials (locals, autonòmics o estatals), voluntaris de protecció civil, bombers, bombers voluntaris i vigilants municipals tot i que pot ser d’interès per a qualsevol persona que desitgi conèixer millor el gos d’ajut policial. Si esteu interessats a participar-hi, podeu contactar amb els organitzadors als telèfons que apareixen al cartell.

Curs avançat de guia caní policial

Curs avançat de guia caní policial

Benvingut a Lladruc, Connor!

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport. Heu vist quina cara de felicitat? :)

Benvolguts amics de Lladruc,

Avui, dia oficial dels enamorats per a mig món, us haig de presentar algú molt especial: en “Connor de la Isla del Rey” (“Voltor de Togaricha” x “Amy de Marchamalo”). Igual que la seva germanastra Fura, que ja coneixeu, en Connor va néixer a Mallorca però amb tan sols tres mesos va ser enviat en avió a Barcelona, on s’estava iniciant en I.P.O i posteriorment en Ring Francès.

Sempre dic als meus alumnes que, per a tenir les màximes garanties, els gossos detectors s’han de comprar amb vuit o nou setmanes a criadors reconeguts i treballar gairebé obsessivament la seva socialització, control de la mossegada i obediència bàsica. També els dic que m’agrada més treballar amb femelles, que prefereixo els colors foscos perquè són més repressius i per tant s’ajusten més a la imatge que hem de donar a la majoria de serveis i que m’agraden els Pastors Alemanys de treball més aviat petits, lleugers i d’esquena curta.

Pascal deia que “el cor té raons que la raó ignora” i potser és veritat perquè així, com qui no vol la cosa, estic escrivint aquest post amb en Connor roncant als meus peus. Sí, en Connor, un Pastor Alemany d’un any, gris, mascle, no castrat, amb un físic allunyat del meu prototip ideal i que fins avui no havia viscut mai a dins d’una casa, que té una obediència molt justeta i que tampoc havia seguit cap mena de programa de socialització. Potser m’he impregnat de “l’esperit Sant Valentinenc” (existeix alguna nomenclatura semblant?) però després d’haver-lo fet jugar amb el mossegador vermell de la Cendra pel mig de l’aeroport i veure’l tan motivat que les potes li relliscaven i la curiositat per veure què era una maleta amb rodes, unes escales mecàniques o una cinta transportadora li feien no parar quiet ni un moment, he tingut el convenciment que, amb les seves qualitats naturals i el meu compromís i el de tot l’equip de Lladruc, serà un bon gos detector que ajudarà a crear un món més segur. Però encara estic més convençuda, amb aquella certesa que parla des del cor, que aquí serà molt feliç, potser com mai ho havia estat abans.

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! :)

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! :)

BENVINGUT A LLADRUC, CONNOR!

Inscripcions obertes pel curs de gossos detectors amb Paul Pujol. El seminari de l’any a Lladruc!

Inscripcions obertes pel seminari d'en Paul Pujol!

Inscripcions obertes pel seminari d’en Paul Pujol!

Per què a Lladruc només feu un seminari a l’any?

Sabem que ens sortiria més a compte fer seminaris cada cap de setmana però com ja sabeu, a Lladruc valorem la qualitat abans que la quantitat i per això només us oferim un seminari a l’any però del màxim nivell. El fem al nostre centre però, sobretot, el fem a casa: a Masarac, un bucòlic poble empordanès de poc més de cent habitants rodejat de vinyes i oliveres on els gossos poden córrer lliurement i on l’esmorzar i el dinar van a càrrec de “la mama” i les veïnes.

Com us podeu imaginar, organitzar un seminari així requereix tota la nostra dedicació i per això només comptem amb els millors: l’any passat vam organitzar conjuntament amb l’Ángel Fontecha el primer workshop de l’Aneta Migas a l’Estat Espanyol i en aquesta ocasió comptarem amb en Paul Pujol.

Qui és en Paul Pujol?

En Paul Pujol és el Coordinador-Instructor de la Unitat Canina de la Policia Local de Palma de Mallorca. Va ser l’autor del projecte i responsable de la posada en marxa de la unitat canina, una de les més consolidades, operatives i ben estructurades de l’Estat Espanyol, que compta amb sis gossos i deu agents.

Paral·lelament a la seva professió, porta dedicats més de 25 anys a l’ensinistrament de gossos sota el reglament I.P.O, en el qual actualment és:

  • Jutge d’ensinistrament del “Club Español del Perro de Pastor Alemán” (CEPPA) des de l’any 2000.Cal destacar que a l’Estat Espanyol hi ha tan sols un total de 22 jutges i ell és l’únic a les Illes Balears.
    Ha estat seleccionat els anys 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 com a jutge per a les proves classificatòries per accedir al Campionat Nacional, on és altament valorat per ser just, imparcial i tècnic.
    Ha estat jutge de la secció de rastres al Campionat Nacional d’Espanya 2011.
  • Figurant-Instructor, 2009.
  • Traçador i formador de traçadors, 2008.
  • Monitor-Instructor de grup de treball, 2000.
  • Com a competidor:- Ha participat en dotze campionats nacionals des del 1996.
    -2on lloc l’any 1998 en el Campionat Nacional RCEPPA.
    -29è lloc al Campionat Mundial de la WUSV l’any 1998 a Boston (USA) amb una qualificació de MB i millor espanyol classificat.
  •  Com a formador: ha format a 4 figurants oficials del RCEPPA i a diversos guies, set dels quals han participat al campionat nacional.
  • Com a docent: ha impartit cursos a diferents punts de la geografia espanyola relacionats amb l’I.P.O i també seminaris i cursos de gossos detectors a Forces i Cossos de Seguretat i Bombers.

Més enllà de tot això, però, en Paul és un apassionat del món caní i excel·lent formador que sap extreure, amb paciència i bon humor, el millor de cada guia i cada gos.

De què va el seminari?

En Paul ens explicarà amb tota mena de detalls l’ensinistrament dels gossos detectors: des de l’iniciació fins a l’operativitat. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-lo i aprendre’n.

Com s’organitzarà el seminari?

El seminari està estructurat per aprofitar el temps al màxim: les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmoda i amb projector i les pràctiques a la nostra pista d’ensinistrament completament vallada o, pels gossos que tenen més nivell, en un magatzem tancat amb un munt de palets i caixes que podem organitzar al nostre gust. El menjar casolà serà a punt només d’acabar les classes i els gossos podran passejar deslligats pels camps del voltant sense cap perill.

Com m’hi haig d’inscriure?

Oferirem poques places així que si esteu interessats en assistir al seminari de l’any ens podeu trucar al 636385174 o escriure’ns un mail a lladruc@hotmail.com i us enviarem un formulari d’inscripció. Repeteixo: oferirem poquíssimes places, no badeu! :)

Història del Kong, la joguina canina més venuda del món!

La Cendra i la Mina gaudint dels seus respectius Kongs!

La Cendra i la Mina gaudint dels seus respectius Kongs!

De totes les joguines que podeu comprar al vostre gos les millors són, a parts iguals, les Pilotes Irrompibles (que ja us he presentat alguna vegada) i els Kongs. Les dues són joguines absolutament imprescindibles per a qualsevol gos, tingui l’edat que tingui, ja que ajuden a combatre l’avorriment, milloren l’eliminació de la placa bacteriana, boten en mil direccions diferents i ofereixen llaaaaaargues hores de tranquil·litat al propietari. Per si tot això fos poc, també es poden posar al congelador i servir d’analgèsic temporal per a cadells en ple canvi de dents, tal com us vaig ensenyar, fa temps, en aquest vídeo realitzat per Lladruc.

Estic segura que gairebé tots teniu un o més Kongs a casa però m’hi jugo el collar de les meves gosses que molt pocs de vosaltres coneixeu la història de la seva creació. Vét aquí que una vegada en Joe Markham, propietari d’en Fritz, un cadell de Pastor Alemany, estava intentant reparar el motor del seu cotxe. Només ho intentava perquè el seu entremaliat cadell no parava d’anar amunt i avall: ara mossegava una roda, ara li agafava el drap per netejar-se les mans o bé directament aprofitava per estripar-li la samarreta. No sabem si fart del seu gos o afligit per les circumstàncies va tenir una idea brillant: li va donar un amortidor d’un vell Volkswagen! La peça, forta però alhora agradable per mossegar, va entretenir al cadell tota la tarda. A partir d’aquell moment el propietari no només va poder arreglar el seu cotxe sinó que es va passar les següents tardes “tunejant” l’amortidor fins a crear una joguina amb l’original forma de ninot de neu que, quan va ensenyar a un amic, digué “semblen taps per a les orelles d’en King Kong, el conegut goril·la de la pel·lícula”! Havia nascut la joguina de gos més venuda i coneguda del món, que, tal com sol passar amb els grans invents, també va sortir d’un garatge.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos!
Roser.

Gossos i fills de gossa

La Cendra "llegint" el llibre de l'Arturo Pérez-Reverte

La Cendra “llegint” el llibre de l’Arturo Pérez-Reverte

Com ja sabeu, des de sempre he tingut dues passions: els gossos i la literatura. De la primera n’he fet la meva empresa http://www.lladruc.com i la segona l’intento canalitzar escrivint aquest blog o llegint llibres entre client i client o de nit, a la minúscula llum del cotxe, entre recerca i recerca dels gossos detectors. I l’última joia que ha caigut a les meves mans és “Perros e hijos de perra” de l’Arturo Pérez-Reverte.

Pérez-Reverte és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua, escriptor i articulista i durant més de vint anys va ser reporter de guerra. Potser per això Pérez-Reverte té la ploma afilada dels que enlloc d’escriure disparen i deixen anar paraules tan poc políticament incorrectes com “chucho”, “fulana” o “imbécil”. Però allà, entre paraula malsonant i insult, pots entreveure les seves llàgrimes quan va haver de sacrificar el seu Labrador “Sombra” de tretze anys o com va comprar en un pèssim estat la seva Teckel “Rumba”. I és que “Perros e hijos de perra” és una recopilació de les seves millors històries de gossos publicades entre el 1993 i el 2004. Són històries dels seus gossos però també històries anònimes ara eternes: un orgullós “perroflauta” madrileny o un mil-llets que ha aconseguit cohesionar un empobrit barri del D.F Mexicà o bé gossos mediàtics com la galga atropellada al metro de Madrid fa uns anys o Lukánikos, el gos antisistema grec que va arribar a convertir-se en portada del The Guardian.

Són històries canines però, abans que res, són històries humanes perquè, en paraules de l’autor, només pot entendre el sentiment de lleialtat, desinterès i amor qui hagi estimat de veritat a un gos i només qui l’ha perdut sent que a partir d’aquell moment el món es torna més fosc, més trist i més cruel. Un món més ple del que, injustament, s’anomenen “fills de gossa”.

Roser Feliu

Com li diem? El difícil art de buscar un nom al teu gos!

Una de les meves gosses detectores d'explosius es diu Burka. És un nom contundent com ella però m'ha fet viure mil anècdotes!

Una de les nostres gosses detectores d’explosius es diu “Burka”. És un nom contundent com ella però m’ha fet viure mil anècdotes!

Per fi tens el teu gos: el mires, el remires, el trobes preciós i gairebé et cauen les llàgrimes de l’emoció de tenir-lo (finalment!) a casa. I en aquell moment et fas LA pregunta: “QUIN NOM LI POSO”?I és que noms de gossos n’hi ha per triar i remenar!

Perquè la tria sigui més fàcil us donaré cinc consells. Per anar bé, el nom del teu gos ha de ser:

- CURT: millor monosilàbic. És un mite que els gossos no poden entrendre els noms llargs però els noms curts resulten més pràctics. Prova de dir “Ladybutterfly, vine!” i abans que hagis arribat a pronunciar la segona “y” segurament la teva gossa ja haurà creuat la carretera!

- ORIGINAL: el teu gos és únic i irrepetible, procura triar un nom que sigui diferent dels altres. No és gaire agradable deixar anar el teu gos al mig del parc, cridar “Rex” i que vinguin a veure’t cinc Pastors Alemanys (i encara menys si el teu continua olorant l’herba!).

- FÀCIL DE PRONUNCIAR: queda molt bé posar-li un nom alemany o anglès però si el teu fill o la teva mare són incapaços de pronunciar-lo correctament el gos viurà sempre en una confusió total enmig de diminutius que tindran poca cosa a veure amb el nom escollit.

- ASSENYAT: intenta que el nom del teu gos no faci referència a grups ètnics, defectes físics, religions, ideologies polítiques o indumentàries. Una de les meves gosses detectores d’explosius es diu “Burka” i he viscut mil anècdotes amb ella, creu-me, sé de què parlo!

- DE GOS: finalment, tot i que resulta evident, intenta que el nom del teu gos no sigui de persona. Encara que soni graciós dir-li “Lolo”, “María” o “Encarni” potser a aquestes persones no els fa cap gràcia anomenar-se igual que el teu pelut. Per desgràcia et faries creus de les persones que poden descarregar la seva frustració en forma de puntada de peu a les costelles del teu gos…

Finalment, pensa que hauràs de repetir el nom del teu gos milers i milers de vegades. Fes un assaig: pronuncia’l enfadat, tendrament, de pressa… i quan creguis que sona prou bé posa-li, segur que hauràs fet una bona tria!

Roser Feliu.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 256 other followers

%d bloggers like this: