Acabem la 26 edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

foto definitiva final curs 26 edicioLa foto de final de curs de la 26 edició del “Tinc un gos… i ara què?” amb alguns alumnes de l’edició passada que ens va voler venir a veure un altre cop :) 

El passat diumenge 10 d’Abril vam acabar la 26 edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris“. Com ja sabeu, el curs més famós de Lladruc, impartit pel doctorant en veterinària Emili Barba i una servidora, Roser Feliu, ofereix als nostres alumnes de dues i quatre potes una formació teòrica sobre primers auxilis, malalties més freqüents, higiene, nutrició i teoria de l’aprenentatge caní però també una formació pràctica encarada a què els propietaris puguin educar, d’una manera efectiva i amena, els seus gossos.

pau dana 26 edicio tinc gos i ara queEn Pau, l’alumne més jove del curs, ensenyant a la seva gossa Dana, una podenc adoptada de vuit anys, a estirar-se. A Lladruc, l’edat no és cap impediment per aprendre! 

IMG_8486La Sança, una cadelleta de Bodeguer Andalús, ben atenta durant una de les classes teòriques. 

iggyL’Iggy i la Tracka aprenent a estar-se quiets i estirats enmig d’un munt de distraccions. 

Tant els propietaris com els seus gossos, de totes les edats, mides i races, s’ho van passar molt bé i nosaltres vam gaudir tant amb aquest grup que l’últim dia gairebé ens feia cosa acomiadar-nos!

Si us heu quedat amb les ganes de venir no patiu, ben aviat, els dies 29 de maig i 5 i 12 de juny, oferirem la 27a edició, l’última fins després de l’estiu! Podeu inscriure-us trucant al 636385174 o escrivint a lladruc@hotmail.com

Fins ben aviat!

Roser Feliu.

Ed 27 Maig 2016

 

Lladruc al programa “Ben trobats” de la Xarxa de televisions locals!

IMG_2390Alguns membres del programa “Ben trobats” de la “Xarxa de televisions locals”, l’alcaldessa de Corçà i una part de l’equip Lladruc (Mina inclosa!) davant dels estudis de “El Punt Avui televisió” a Sant Just Desvern (Barcelona).

Ahir a http://www.lladruc.com ens van convidar al programa “Ben trobats” de la “Xarxa de televisions locals” per a parlar dels nostres gossos detectors i de l’exhibició i la master class gratuïta que oferirem aquest diumenge, per tercer any consecutiu, al FIMAC, la Fira de la Mascota de Corçà. Podeu veure el programa clicant aquí:

Lladruc al programa “Ben trobats” de la “Xarxa de televisions locals”

Tot i que el presentador, en Carles, no havia tingut mai gos i estava una mica nerviós, va acabar enamorat de la Mina, tot l’equip del programa no deixava d’acariciar a les gosses i, per deixar pal·lès que el món és un mocador, resulta que la Laura, la nostra companya de Lladruc Barcelona, havia educat en Gyzmo, el Cavalier King Charles Spaniel de l’Alina Martín, la productora del programa i antiga col·laboradora de “El matí i la mare que el va parir”!

Moltíssimes gràcies a tot l’equip per fer-nos sentir com a casa, esperem veure-us aquest diumenge a Corçà!

Roser Feliu.

 

 

 

Lladruc al programa “El Divendres” de TV3!

espartac 2

Dimecres passat, dia 30 de Març, vam sortir en directe al programa “El Divendres” de TV3 en motiu de la participació de Lladruc a la 34 fira de Campllong. Ens va entrevistar l’Espartac Peran i vam amagar una gasa impregnada de substància a la sabata de l’Anna Boadas que una de les nostres gosses detectores, la Sira, va localitzar i marcar passivament. Hi va haver alguns errors (coses del directe!) però… esperem que us agradi! Podeu veure’l clicant aquí a partir del minut 1.15:

Lladruc al “Divendres” de TV3!

Gràcies a tots els que ho van fer possible!

Roser Feliu

 

Lladruc tancat per formació fins el dia 15 de Març!

PK9ConferenceSlider

En un món on la majoria de gent frisa perquè sigui divendres i compta els dies que falten perquè arribin les vacances del mes d’Agost, nosaltres, sincerament, ens avergonyim una mica dir que ens apassiona tant la nostra feina que treballem de dilluns a diumenge.

Tot i això, necessitem desconnectar de la feina diària però no de la formació canina i del 4 al 14 de Març marxarem a Los Angeles i Las Vegas (USA). I la raó és bona: per una banda, conèixer diverses unitats canines policials i empreses d’ensinistrament de la zona i, de l’altra, assistir a una de les convencions més importants a escala mundial de gossos de detecció, el POLICE K9 CONFERENCE & VENDOR SHOW LAS VEGAS. Són tres dies de formació intensiva on els millors professionals com Bart Bellon, Ken Pavlick,  Ken Licklider… faran diferents ponències sobre la selecció, la preparació física, el manteniment i sobretot l’ensinistrament dels gossos de treball. A la convenció, a més, hi haurà gairebé cinquanta expositors de material de la més alta qualitat.

Resumint, sabem que ens trobareu a faltar però necessitem formar-nos amb els TOP del moment i, a més, prometem tornar amb la maleta ben plena del millor material del món!:)

Roser Feliu.

P.D- Si per alguna imperiosa necessitat haguéssiu de contactar amb nosaltres ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com i us respondrem quan ens sigui possible.

 

 

Vas a una calçotada amb el teu gos? Vés amb compte!

connorpitet
En Connor, gos detector de Lladruc en formació, us demana que sigueu prudents a les calçotades!😉

El post d’avui pot semblar divertit, gairebé còmic, però després de l’experiència de dos clients he pensat que era necessari escriure’l.
La primera va passar fa un any, quan una parella jove va dur a la seva Labrador Retriever a una calçotada i va acabar ingressada l’endemà per una pancreatitis provocada per l’allau de greix que va consumir i que ella “es menjava amb molta il·lusió!”.
L’altre, el cap de setmana passat, va ser protagonitzat per un Bulldog Francès (també anomenat “Frenchie”) que va estar gairebé a punt de morir intoxicat perquè els seus amos van trobar graciós fer-li fotos menjant calçots amb un pitet per penjar-les a una coneguda xarxa social. 

Què són els calçots?

A aquestes alçades gairebé tothom coneix els calçots, una varietat de ceba que se sol menjar amb una salsa anomenada “salsa dels calçots” feta amb tomates, pebrots, ametlles, avellanes, pebre, oli i la imaginació del cuiner. Com que menjar els calçots requereix certa tècnica s’ha posat de moda l’ús d’un pitet per evitar taques i una “calçotada” s’ha convertit en una gran excusa per compartir una bona estona amb la família i els amics. La temporada de calçotada sol començar el mes de Gener i acabar cap a l’Abril.

Per què són perillosos els calçots? 

Els calçots, igual que altres cebes, els porros i els alls, destrueixen els eritròcits (glòbuls rojos) sanguinis i poden produir una anèmia hemolítica al gos.

Quines conseqüències poden tenir els calçots pel meu gos?

La ingestió de calçots pot provocar taquicàrdia (increment de la freqüència cardíaca), mucoses pàl.lides, debilitat general, vòmits, falta de coordinació, etc.

I si el meu gos ha menjat calçots… què puc fer?

Vés corrent al veterinari més proper! Tot i que la gravetat de la intoxicació pot variar segons les característiques pròpies de l’animal (raça, mida, història clínica, medicació que consumeixi de manera habitual, quantitat de calçots menjats, etc.) en alguns casos es fa imprescindible fer una transfusió sanguínia al gos i mantenir-lo ingressat per controlar les seves constants vitals.

Els meus consells

Com a consells generals m’agradaria recomanar-te que, si només vas a una calçotada a dinar, facis una bona passejada amb el teu gos de bon matí i després el deixis a casa, on estarà tranquil i evitaràs riscos. Si tot i així ets tossut i te’l vols emportar, tingues en compte que “l’educació humana” és infinitament més complicada que la canina i tothom, sobretot la gent gran, et dirà que “exageres, per un calçot no li passarà res” però ningú comptabilitzarà quants “no passa res” acumula al llarg d’un àpat que es pot allargar durant hores. Per això et recomano que expliquis a tots, sobretot als nens, les conseqüències que pot tenir la ingestió de calçots pel teu gos i, si cal, exagera-ho dient que el teu gos té antecedents de problemes renals o que fa dos dies que pateix una terrible diarrea fulminant que pot explotar en el moment més inesperat. (Això funciona sempre!:) ).
Durant les calçotades no només són perillosos els mateixos calçots sinó també l’enorme quantitat de greix sobrant de la carn a la brasa que pot arribar a ingerir el gos, sobretot si aquest és molt voraç, com els Labradors Retrievers, els Goldens Retrievers i els Beagles. La salsa dels calçots tampoc és gaire més recomanable i els seus ingredients poden provocar dermatitis, diarrees i vòmits.
Finalment, recorda que sempre has de proporcionar aigua fresca i neta al teu gos en tot moment i que el seu benestar depèn, en tot moment, de tu!

Bon profit!

Roser Feliu.

P.D- Com dic sempre, aquest és només un “post recomanació”, el teu veterinari és qui coneix millor el teu gos i qui et pot orientar millor sobre la seva salut!

INSCRIPCIONS OBERTES PEL SEMINARI DE L’ANY A LLADRUC: MICK SWINDELLS!

cartell_seminari_Lladruc

Com ja sabeu, a Lladruc només oferim un seminari a l’any perquè volem que sigui del màxim nivell. Semblava impossible portar en Mick Swindells, un referent mundial en l’ensinistrament dels gossos detectors, a un poblet de poc més de cent habitants de l’Empordà però ho hem aconseguit!

Qui és en Mick Swindells?

En Mick Swindells és un dels referents mundials en la preparació de gossos detectors i ha estat el responsable de formació de moltes unitats canines policials en nombrosos països: Rússia, Malàisia, Holanda, França, Singapur, Estats Units, Bòsnia, etc.

En Mike va començar en el món del gos arran de la seva feina com a agent de policia i va acabar essent instructor policial encarregat de preparar gossos detectors d’explosius que, entre altres, havien de revisar diferents infraestructures abans que les visités la família reial britànica. En Mike també ha preparat gossos detectors de drogues, de cadàvers submergits, de cadàvers terrestres, de restes humanes i de substàncies accelerants del foc.

Entre els seus projectes més innovadors s’inclou la preparació de gossos pel “Dead Bat Detection project” (projecte de detecció de rats-penats morts) i de “Forensic Marker Detection Dogs” que utilitza gossos detectors per a discriminar productes que han estat marcats amb un esprai forense i que, entre altres, s’ha utilitzat per discriminar quins materials han estat robats de les obres públiques, mireu la foto!

En Mike també ha participat en tasques humanitàries a Bòsnia i al terratrèmol de Pakistan del 2005. Més enllà de tot això, però, en Mike és un excel·lent ponent, capaç d’extreure el millor de cada guia i cada gos per aconseguir binomis eficaços. Swindells, a diferència d’altres ensinistradors, treballa amb tot tipus de gossos i és habitual veure’l buscant explosius amb un Border Collie, esprai forense amb un gos creuat o cadàvers submergits amb un “Labradoodle” adoptat.

De què va el seminari?

En Mick ens explicarà, amb tota mena de detalls, com ha de ser l’ensinistrament dels gossos detectors des de la seva iniciació fins a l’operativitat sigui quina sigui l’especialitat escollida, ja sigui buscar rat-penats morts, explosius o un pot de canyella. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-ne.

Com s’organitzarà?

És difícil poder comptar amb un docent d’aquesta categoria i volem treure-li suc al màxim de manera que, tal com vam fer en els dos seminaris anteriors, volem aprofitar bé el temps. Les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmode i amb projector i les pràctiques a la nostra pista vallada o en un magatzem tancat amb un munt de palets, caixes i estructures que podrem col·locar al nostre gust segons els exercicis que treballem. El menjar serà casolà i els gossos poden passejar pels nombrosos camps i boscos dels voltants del poble sense cap perill.

Quin idioma serà el seminari?

El seminari serà en anglès amb traducció simultània d’una traductora i el meu suport en aquelles paraules tècniques que ho requereixin.

Com em puc inscriure?

Si a Lladruc ens distingim per alguna cosa és per oferir qualitat en lloc de quantitat. Per a nosaltres no té sentit anar a un seminari amb cinquanta persones on no hi ha torns de preguntes sinó que volem aprofitar el temps al màxim i que tothom en pugui gaudir al cent per cent. És per això que les places són LIMITADÍSSIMES i que nosaltres no acceptarem pernils ni la Cendra sacs de pinso de suborn per “incloure una plaça més” perquè va en contra de la nostra filosofia.

Per això, et recomanen que FACIS LA INSCRIPCIÓ AL MÉS AVIAT POSSIBLE! Truca’ns al 636385174 o escriu-nos a lladruc@hotmail.com i t’enviarem el formulari d’inscripció. Repeteixo: hi ha POQUÍSSIMES PLACES DISPONIBLES!

Acabem la 25 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris

12525436_10153786701164484_6303028443943580962_oEls alumnes de la vint-i-cinquena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós! 

I així, com qui no vol la cosa, hem celebrat les noces de plata del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. Com ja sabeu, es tracta d’una formació teòrica i pràctica sobre tot allò que pot millorar la cura i l’educació del teu gos: primers auxilis, etologia, ensinistrament, malalties més freqüents, nutrició, etc. El curs es fa durant tres matins de diumenge de 10h a 14h i les classes són rigoroses però amenes de manera que hi pugui participar tota la família. En aquest sentit, els dos professors del curs, l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició per la UAB, i una servidora, Roser Feliu, procurem transmetre els nostres coneixements amb il.lusió i passió.

FlaixEn Flaix aprenent a estar-se quiet segons les indicacions de les seves mestresses, dues germanes de 12 i 13 anys. 

12596921_563919637117874_285159115_oI l’Adrià és encara més petit però ja ha après a ensenyar (i relaxar!) el seu cadellet Luque! 

Els alumnes d’aquesta vint-i-cinquena edició ho han pogut comprovar i els seus progressos han estat espectaculars, sobretot pels més joves, com en Luque (creuat de Pastor Alemany i Labrador Retriever), la India (Labrador Retriever), la Lluna (Bichón Maltès) o en Duc (creuat de Gos d’Atura i Husky). Tampoc podem oblidar-nos dels més grans de mida i d’edat com la Nana, una Terranova preciosa, o en Duque, un imponent encreuament de Bouvier de Berna i Rottweiler.

DSC_0219La Katya va ser fruit d’una compra compulsiva i finalment adoptada per una altra família que s’està ocupant de la seva educació com es mereix. 

Lluna
La Lluna, una preciosa cadelleta de Bichón Maltès, aprenent a estirar-se quan li demanen. 

India
La India aprenent a quedar-se estirada i quieta establint contacte visual amb la seva mestressa. 

nanaLa Nana, una Terranova de dos anys, observant atentament els seus companys de classe.

DSC_0231En Duque, un imponent creuat de Rottweiler i Bouvier de Berna, va poder millorar la seva socialització! 

Duc
I el fotogènic Duc, que va ser adoptat d’una associació protectora i després del curs ha promès millorar el seu comportament! 

Si us heu quedat amb les ganes de participar no us preocupeu, farem la propera edició ben aviat, mireu!

Ed 26 Mar+º 2016

Finalment, només em queda donar les gràcies a tots els nostres patrocinadors i als alumnes que, durant tants cursos, han confiat en nosaltres!

Roser Feliu.

P.D- Gràcies també a la Susanna per les fotos més maques (les més borroses les vaig fer jo!)😉

Aconseguir fer somriure: la Cendra i un peluix de “La patrulla canina”

Una clienta em va trucar explicant que el fill d’una amiga seva estava ingressat a l’hospital per culpa d’una llarga malaltia. El nen, de sis anys, està boig pels gossos (a casa en té tres!) i és un fan incondicional de la sèrie “Paws Patrol” o “Patrulla canina” que, pel que sembla, és un èxit entre els més petits. Entre la clienta i jo vam pensar què podíem fer per amenitzar-li l’estada però el seu estat immunològic no permet que rebi visites ni tenir contacte amb gossos i ens costava trobar bones opcions.

I llavors se’ns va acudir una cosa: la mare li va dir que el seu peluix “Rocky”, mentre ell dormia, havia “volat com els Reis d’Orient” fins a arribar a casa nostra i, a cau d’orella, li havia explicat a la Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, que el seu propietari estava molt cansat, molt trist i que no tenia ganes de seguir lluitant. Tot seguit, li va explicar que la Cendra ens havia demanat ajuda per enviar-li això:

cendra rocky 2

Ara, la meva clienta m’acaba de trucar emocionada. Es veu que el nen es va aixecar d’una revolada, va demanar a la infermera que li portés una pilota (que va acabar sent una pila d’embolcalls mèdics de plàstic) i va fer esforços per aixecar-se del llit i fer un parell de xuts. Diu que, quan per fi surti de l’hospital, vol xutar moltes vegades una pilota “de veritat” a cada un dels nostres gossos i que ha preguntat si els “gossos de la patrulla canina de Girona” poden menjar pollastre.

I aquí em teniu, ben emocionada, pensant en com n’és de fràgil l’existència i de com n’és fàcil fer somriure un nen amb l’ajuda d’una gossa pacient, un ordinador, el peluix del meu nebot (gràcies, Albert!) i una mica d’imaginació.

P.D- Si coneixeu algú que es trobi en la mateixa situació, la Mina diu que, com a segona responsable de les relacions públiques de Lladruc, també s’ofereix voluntària:):)

NOU WEB WWW.LLADRUC.COM!

Fura web

Sembla mentida però fa onze dies que hem encetat l’any i encara no havia pogut penjar res al blog així que ho faré amb una bona notícia: tenim una nova web de http://www.lladruc.com!

Calia fer-hi canvis: afegir-hi la Laura Pol, veterinària i màster en etologia canina per la UAB que a partir d’ara estrenarà la responsabilitat de l’expansió Lladruc.com a Barcelona, nous cursos (com els de guia caní per a vigilants de seguretat  o el de guia caní policial), un nou apartat de gossos detectors i un llarg etcètera. A més, calia treure de la web els serveis que, a causa del nostre creixement, ja no podem assumir com els passejos i el servei d’atenció a domicili.

En fi, si cliqueu www.lladruc.com, veureu una web d’educació canina, ensinistrament i etologia clínica per a les comarques gironines i Barcelona totalment renovada, feta amb il·lusió i fotografies 100% originals dels nostres alumnes de dues i quatre potes i dels nostres gossos.

Per últim, vull donar les gràcies a tots els testimonis que, amb els seus escrits, ens han volgut mostrar el seu agraïment a la nostra feina. Gràcies per la vostra confiança i les vostres recomanacions perquè, sense vosaltres, no seria possible ser on som ara!

Moltes gràcies a tots i per molts lladrucs!
Roser Feliu

Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

Gairebé a punt d’acabar l’any m’he adonat que, per alguna raó desconeguda, no es va publicar un post que vaig escriure el mes d’Octubre. Com que us el devia, aquí el teniu! BONES FESTES!

El passat 18 d’Octubre vam participar en l’Adoptalia, la fira per al foment de l’adopció de gossos abandonats que es celebra al Parc Bosch de Figueres.

Sabem que és difícil trobar productes d’educació canina de qualitat i a bon preu i per això vam posar un estand amb arnessos anti-estrebada, bosses per posar els premis, corretges, mossegadors i pilotes professionals com les que fem servir diàriament per entrenar els nostres clients de quatre potes.

L'estand de Lladruc a l'Adoptalia (Figueres)

L’estand de Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

La part més esperada, però, era la nostra exhibició de gossos detectors d’explosius.

En primer lloc vam ensenyar com treballem, de manera amena però efectiva, l’obediència bàsica i el control del mossegador de la Fura, la més jove de l’equip.

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l'Adoptalia

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l’Adoptalia

Just després vam sortir amb la Mina que va fer una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes. Vam voler recalcar al públic que, contràriament a la creença general, els gossos detectors gaudeixen plenament del treball i de poder passar una estona jugant amb el seu guia. En aquest sentit, la imatge de la Mina movent la cua i aixecant les celles a cada caixa és, exhibició rere exhibició, el viu reflex de la nostra filosofia: gossos que gaudeixen ajudant a crear un món més segur!

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

La Mina, gossa detectora d’explosius de Lladruc, fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes.

Per últim va sortir la Syra que va buscar la substància amagada dins una de les caixes i també amagada en el mitjó d’un dels nens. Nosaltres no hi vam caure però una persona del públic ens va recordar que la Syra havia participat tres anys enrere a l’Adoptalia quan tenia poc més de dos mesos buscant el seu mossegadoret blau i ens va dir que veure-la convertida en una “Sra. Gossa Detectora d’Explosius” li havia fet molta il·lusió, sobretot considerant que la Syra va ser adoptada i no comprada com les seves companyes d’equip. És veritat: hi ha un piló de gossos magnífics i aptes pel treball a les gosseres i associacions protectores!

Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d'un dels nens

La Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d’un dels nens.

Finalment tan sols ens queda donar les gràcies a l’organització de l’esdeveniment per haver comptat amb nosaltres enguany i a tots els clients i amics que ens van venir a veure i a ensenyar els seus gossos ben educats!

Roser Feliu Latorre

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 273 other followers

%d bloggers like this: