Exhibició a Maçanet de Cabrenys

El passat dia 16 de Maig vam rebre una invitació per fer una exhibició de gossos detectors a Maçanet de Cabrenys, un poble empordanès de poc més de 700 habitants. Els més joves del poble buscaven una activitat divertida per a tots els públics que ajudés a conscienciar sobre la importància de mantenir el benestar físic i mental dels gossos i per això es van posar en contacte amb Lladruc.

Vam començar l’exhibició desmitificant creences com que “els gossos detectors de drogues treballen sota els efectes dels estupefaents” o que “aquests gossos tenen una vida molt dura i treballen permanentment sota el càstig i la por”. En aquest sentit, els vam explicar que els nostres gossos treballen perquè  el seu reforç principal és poder jugar amb un mossegador o una pilota amb el seu guia i per això gaudeixen de valent fent servir el seu olfacte.

Primer els vam ensenyar com s’inicia la “passió pel mossegador” amb la Fura, la Pastor Alemany més jove de l’equip. La Fura va jugar amb dos o tres nens, que es van sorprendre al veure com n’era de forta la seva mossegada i, en canvi, com n’era de dolça amb ells. També els vam explicar que, per poder tenir un bon control de l’animal en tot moment treballem molt bé la seva obediència de base (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat del propietari sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida) d’una manera amena però precisa.

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

Després vam treure a la Mina, Pastor Alemany de gairebé dos anys. La Mina els va ensenyar com és l’obediència de base a una exigència superior i va buscar el mossegador impregnat de la substància que uns altres nens del poble van amagar a dins les caixes de detecció.

La Mina ben asseguda davant d'un nen del públic després d'haver fet cas de la cridada

La Mina ben asseguda davant d’un nen del públic després d’haver fet cas de la cridada

En tercer lloc vam mostrar el treball de la Cendra, la Pastor Belga Malinois més veterana de l’equip Lladruc. Per la seva actuació vam demanar a un nen del públic que amagués un recipient especial amb iman que contenia la substància a sota els baixos d’un cotxe i que la Cendra va haver d’inspeccionar i marcar. Després va buscar la substància amagada entre les caixes de detecció i va ensenyar al públic la importància d’un bon control sobre el mossegador.

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Per últim va sortir la Syra, Border Collie. Tot i que a l’Estat Espanyol encara es fa difícil veure aquesta raça en tasques de detecció a altres països com UK o USA la seva utilització és la primera opció per a molts cossos i forces de seguretat pública i privada. La Syra va fer diverses recerques en caixes, en el vehicle i també buscant la substància amagada en el mitjons dels nens. Finalment vam acabar l’activitat fent una demostració de diverses habilitats com saltar, passar enmig de les cames, aguantar-se a dues potes i asseguda amb les potes amunt, xocar-la, etc.

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

Finalment, com no podia ser d’una altra manera en un poble de muntanya, vam acabar la jornada amb una bona graellada de carn a la brasa que els membres de Lladruc de dos potes vam gaudir de valent i els de quatre en forma de talls de carn seleccionats ;)

Moltíssimes gràcies a tot el públic per la seva atenció i a l’equip organitzador per haver confiat en Lladruc! :)

Resum de la 21 edició del “Tinc un gos i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Els alumnes, menys l'Ester i en Cooper, a la foto de final del curs Lladruc!

Els alumnes, menys l’Ester i en Cooper, a la foto de final del curs Lladruc!

El Diumenge 10 de Maig vam arribar a la 21 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós: el “Tinc un gos… i ara què?”.

Durant tres matins de Diumenge els alumnes van poder aprendre el necessari per saber educar als seus gossos i també per tenir-ne una millor cura. A la part d’educació canina els vam ensenyar les ordres bàsiques d’obediència (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja, etc.), quins són els problemes de comportament més freqüents i com evitar-los i com educar correctament als cadells en aquells aspectes que generen més confusió.
A la part veterinària van aprendre quines eren les malalties més freqüents dels gossos de companyia i com prevenir-les, i van conèixer quines són les emergències veterinàries més habituals i, en cas necessari, com aplicar els primers auxilis per mantenir la supervivència del gos fins a arribar al professional.

Va ser un grup fantàstic: tots els alumnes estaven motivadíssims, tenien un vincle espectacular amb els seus gossos i van practicar molt entre setmana els exercicis que vam treballar durant el curs. Fins i tot em van enviar vídeos amb els progressos! A més a més m’atreviria a dir que va ser el grup que va fer les preguntes més interessants de tots i hi havia tan bon ambient que a l’últim dia fins i tot ens sabia greu acomiadar-nos! :)

"L'hora del pati" per la Lluna, en Trico i la Trufa!

“L’hora del pati” per la Lluna, en Trico i la Trufa!

En resum: un curs on totes les famílies van aprendre a millorar encara més la relació amb els seus gossos i on tant l’Emili, veterinari i doctorant en nutrició a la UAB, com una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc, vam gaudir de valent! Gràcies a tots ells per confiar en Lladruc i gràcies també als nostres patrocinadors: Royal Canin, Laboratoris Virbac i als Veterinaris de COVECA que van recomanar a Lladruc com a centre de referència per a l’educació dels seus clients de quatre potes!

Roser Feliu.

Curs de guia caní

Foto d'alguns dels alumnes del curs de guia caní al CIS amb la mascota del curs, en Tro, un mastí napolità que pesa més que jo! :)

Foto d’alguns dels alumnes del curs de guia caní al CIS amb la mascota del curs, en Tro, un mastí napolità que pesa més que jo! :)

Dilluns que ve els de Lladruc tornem a impartir un altre curs de “Guía caní” a les instal·lacions de CIS Seguretat (Girona) i una servidora ha anat tant de bòlit que encara no us havia pogut parlar de la passada edició.

El curs, intensiu, va començar el passat dia 30 de Gener i va estar repartit entre els Divendres de 15 h a 19 h i els Dissabtes de 10 h a 13 h. Tant l’altre professor, Juan Espinosa, com jo mateixa, Roser Feliu, vam donar el millor de nosaltres perquè els alumnes aprofitessin el temps al màxim. La majoria eren vigilants de seguretat amb ganes d’augmentar les seves possibilitats laborals però també hi havia alumnes amb inquietuds cap al món de l’educació canina i, sobretot, de l’ensinistrament especialitzat de gossos detectors.

El temari teòric del curs seguia la normativa dictada pel Ministeri de l’Interior que els permet obtenir el títol oficial de guia caní però nosaltres vam anar més lluny i el vam ampliar a 35 hores per tal d’oferir-los una formació teòrica i pràctica global. Val a dir que els alumnes venien molt motivats i predisposats a treballar de valent i gairebé van agrair que els féssim complementar la formació rebuda a l’aula amb treballs a casa i un examen l’últim dia de classe. En resum: va ser un plaer impartir aquest curs, espero que aquesta propera edició també reuneixi alumnes així!

Roser Feliu

Resum del seminari de l’Stefan Juntke

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu, a l’entrega de diplomes del seminari

El cap de setmana del 18 i 19 d’Abril vaig assistir al seminari de “Gossos detectors” de l’Stefan Juntke. Aquest alemany és conegut per haver estat el coach i el figurant de diversos ensinistradors del màxim nivell, entre altres, de la campiona Sharon Ronen.
Més enllà de la seva faceta com a ensinistrador i figurant d’I.P.O, Juntke també és conegut per preparar gossos detectors de drogues i explosius per a cossos i forces de seguretat de diferents països (Perú, Mèxic, Sud-àfrica, Rússia, etc.) i per a empreses de seguretat privada que treballen a mig món.
Així doncs, quan vaig saber que oferia el seu primer seminari a l’Estat Espanyol vaig lluitar fins a l’últim moment per poder-me canviar les pràctiques del màster i assistir-hi amb alguna de les gosses de Lladruc.
Sincerament, em va decebre. Potser perquè les meves expectatives eren altíssimes amb un ensinistrador del seu nivell o potser perquè, com que teníem curs en grup, no vaig poder assistir a les classes del Diumenge al matí i em devia faltar contextualització, però la veritat és que vaig acabar el seminari amb un bon garbuix mental. No em refereixo a aquella mena de saturació d’informació positiva que es produeix després d’un seminari d’en Mick Swindells, la Monique de Roeck o la Mia Skogster i que requereix una desfragmentació i una profunda reflexió interna per extreure el màxim suc del ponent i que t’obliga, sí o sí, a millorar com a professional i potser també com a persona, NO. Per primera vegada (i mira que he fet cursos i cursos en diferents països!) vaig acabar un seminari amb la sensació que el ponent, un autèntic expert en la matèria i amb un currículum per fer-te caure d’esquena, anava una mica a la babalà, amb un guió escrit bastant limitat i ple de les seves batalletes personals més o menys interessants però oferint una base didàctica bastant pobra i inestable sobre la qual els alumnes poguéssim progressar o tan sols millorar el nivell dels nostres gossos. En aquest sentit val a dir que els va criticar amb sinceritat, fet que sempre s’agraeix, però sense oferir oportunitats de millora ni cap mena de guiatge de com seguir, que és pel que, al meu entendre, hauria de servir una bona crítica constructiva.

També em va sorprendre molt negativament que un ponent que ha preparat una gran campiona mundial digui que les dones “tenim poc a fer en el món de la seguretat nua i crua però que som molt bones socialitzant cadells i ensinistrant-los fins a l’any, quan han de passar a mans dels homes”. Segons el seu sistema, les dones, que tenim massa molta sensibilitat, ens hem de limitar a fer les classes “de preescolar” als cadells i als gossos joves i, quan tenen un any i s’han convertit en exemplars operatius, seriosos i contundents, els hem de passar als companys d’equip (sort que no va dir als “Mascles Alpha”:) !) que tenen la necessària testosterona per manejar-los. Sense comentaris!

La Cendra fent un recerca de vehicles durant el curs

La Cendra fent un exercici de recerca de vehicles durant el seminari de l’Stefan Juntke

La Syra fent una recerca als baixos d'un vehicle

La Syra fent una inspecció dels baixos d’un vehicle

En definitiva: em quedo amb el bon treball de la Syra i la Cendra en el registre de vehicles, haver pogut compartir una bona estona amb alguns amics que feia temps que no veia i haver pogut conèixer alguns ensinistradors interessants i membres de les FCS motivadíssims per a la seva feina.
Finalment també haig de felicitar als organitzadors i als col·laboradors per la seva implicació i per buscar uns escenaris exquisits per la nostra tasca: el camp de futbol del RCD Espanyol, el Palau Sant Jordi i el dipòsit de vehicles de l’Ajuntament de Rubí. Tot un luxe!

Feliç Sant Jordi!

Feliç Sant Jordi de part de tot l'equip de Lladruc però, sobretot, de la Fura, a qui podeu veure amb el cavaller! :)

Feliç Sant Jordi de part de tot l’equip de Lladruc però, sobretot, de la Fura, a qui podeu veure amb el cavaller! :)

La Fura, relacions públiques júnior de Lladruc, us volia desitjar un Feliç Sant Jordi amb una foto seva amb el cavaller però hi ha arribat tard així que tot l’equip de Lladruc esperem que hàgiu tingut un gran dia! :)

Resum del seminari de gossos detectors amb en Paul Pujol!

Foto de final de curs, llàstima que van faltar alguns alumnes!

Foto de final de curs, llàstima que van faltar alguns alumnes!

El cap de setmana de l’11 i el 12 d’Abril a Lladruc vam organitzar el seminari de “Gossos detectors” a càrrec d’en Paul Pujol, cap de la unitat canina de la Policia de Palma de Mallorca i que, després d’haver quedat tercer en el Campionat d’Espanya d’I.P.O, d’aquí molt poc anirà als Campionats del món a Finlàndia amb el seu gos Yago del Xixón.

En Yago del Xixón, el gos d'en Paul, en plena acció

En Yago del Xixón, el gos d’en Paul, en plena acció

Com ja sabeu, quan a Lladruc organitzem un seminari ho fem deixant-nos-hi la pell: busquem escenaris còmodes i adaptables als gossos i rodejats d’espais verds, oferim àpats cuinats a casa per la mama i l’àvia i oferim obsequis i el millor de nosaltres perquè tots els alumnes es sentin com a casa. Però, per sobre de tot, busquem ponents d’altíssim nivell i amb una gran capacitat didàctica capaços empatitzar amb els alumnes.

Els alumnes ben atents a la classe teòrica!

Els alumnes ben atents a la classe teòrica!

Jo mateixa estic cansada d’assistir, com a alumna, a seminaris d’autèntics gurús de l’ensinistrament que posseeixen un currículum gairebé inacabable però inversament proporcional a la seva capacitat formativa i, perquè, no dir-ho, a la seva habilitat per connectar amb els alumnes. En Paul, en canvi, és un dels pocs competidors actuals que sap extreure el millor de cada gos i cada guia amb un somriure sempre a punt i una passió contagiosa. I d’aquesta manera és molt més fàcil entendre com ha de ser la selecció d’un gos detector, la seva socialització, com s’inicia la marcació de la substància i com fabricar materials resistents i còmodes a bon preu, però, sobretot, és molt més senzill aprendre a gaudir del teu gos treballant.

Dinar de Diumenge amb la fideuà de la mama... ;)

Dinar de Diumenge amb la fideuà de la mama… ;) Foto d’en Xicu, gràcies!

Tant és així que tots, des d’en Max, un cadell de Weimar que va aprendre a fer servir el seu olfacte per buscar una pilota, fins a la Indra, una Pastor Belga Malinois operativa en la recerca de drogues, van poder conèixer noves tècniques, eines i metodologies de treball per poder aplicar als seus objectius segons les seves pròpies característiques i segons les capacitats dels seus gossos.

La Popi, futura gossa detectora de morrut de les palmeres, familiaritzant-se amb el tub

La Popi, futura gossa detectora de morrut de les palmeres, familiaritzant-se amb el tub

Qui ha dit que els Rottweilers no poden ser bons gossos detectors? Aquí teniu a la gossa de l'Òscar preparada per a l'acció!

Qui ha dit que els Rottweilers no poden ser bons gossos detectors? Aquí teniu a la gossa de l’Òscar preparada per a l’acció!

En Paco (de pèl gris) complint l'ordre d'estirat d'en Juan Ramón ;)

En Paco (de pèl gris) complint l’ordre d’estirat d’en Juan Ramón ;)

En Max i en Narcís ben atents a les explicacion d'en Paul. Gràcies per la foto Xicu!

En Max i en Narcís ben atents a les explicacion d’en Paul. Gràcies per la foto Xicu!

 

La Trufa, gossa detectora de drogues, ben atenta a la seva mestressa Judit!

La Trufa, gossa detectora de drogues, ben atenta a la seva mestressa Judit!

 

La Burka, gossa detectora d'explosius, millorant la marcació

La Burka, gossa detectora d’explosius, millorant la marcació

 

La Mina, gossa detectora d'explosius, millorant la marcació de la substància

I la seva companya d’equip, la Mina, fent el mateix.

 

La Cendra fent una recerca...

La veterana de l’equip, la Cendra, Pastor Belga Malinois, fent una recerca…

 

La Indra, la Pastor Belga Malinois detectora de drogues d'en Josep, fent una recerca entre els palets

i una altra Malinois, la Indra, gossa detectora de drogues d’en Josep, fent el mateix entre els palets!

L’últim dia els vam fer omplir unes valoracions anònimes i tots els de Lladruc ens vam quedar astorats de les puntuacions perquè van ser fantàstiques. Els únics punts negatius eren “Ha durat massa poc!” o “¿Cuándo haréis un nivel II?” així que des d’aquest blog vull donar les gràcies a tots els alumnes pel seu savoir faire, la seva atenció i la seva il·lusió i també als nostres patrocinadors: Royal Canin, per donar-nos un pack amb una mostra de pinso per a cada alumne, als Laboratoris Virbac, per regalar-nos unes magnífiques carpetes, i a Sakatia per oferir-nos sempre la seva ajuda i la seva recomanació.

Moltes gràcies a tots per confiar, una vegada més, en Lladruc!
Roser Feliu.

Setmana santa: compte amb les espigues!

La Burka, gossa detectora d'explosius de Lladruc, sempre es posa on no s'ha de posar! :)

La Burka, gossa detectora d’explosius de Lladruc, sempre es posa on no s’ha de posar! :)

M’acaba de trucar una clienta ben nerviosa. El seu gos, en Nick, ahir es va clavar una espiga al nas i el veterinari d’urgències del poble de la costa on havien decidit passar la Setmana Santa li va cobrar 80euros “per posar-li un pal al nas i treure-li!”. La pobra dona no sabia “que aquestes coses poguessin fer tant de mal, fins i tot a la butxaca!” així que després de l’exitós precedent del “Vigileu amb la processionària!”, que fins i tot “La Vanguardia” va promocionar, em tocava fer un altre post didàctic i senzill d’interès general per a tots els propietaris de gossos.

Per què cal anar més en compte ara amb les espigues?

Amb l’arribada del bon temps les hores de llum s’allarguen i les altes temperatures conviden a fer moltes més activitats a l’aire lliure, entre elles passejar amb el nostre gos. Aquest exercici ens ajuda a augmentar el vincle amb ell, fer que es relacioni amb altres gossos i practicar l’obediència bàsica i nosaltres podem gaudir d’una estona de desconnexió a l’aire lliure allunyats de l’estrès i les cabòries. A la primavera floreixen moltíssimes plantes i moltes d’elles germinen alliberant les terribles espigues que poden ser perjudicials pels nostres gossos.

Per què són perilloses les espigues pels nostres gossos?

Si observem una espiga de ben aprop ens sorprendrà comprovar que tenen una forma punxeguda semblant a una llança. Això és vital des del punt de vista biològic perquè ajuda a que es fixi millor en el seu objectiu però també pot ser la causa del nostre malson. Si a nosaltres s’ens enganxa una espiga al jersei ens la podem treure fàcilment del damunt però segurament el nostre gos es rascarà i, sense voler-ho estarà provocant que l’espiga passi d’estar al pèl a enganxar-se a la pell, des d’on pot anar recorrent una llarga distància fins a causar una molèstia important. Les espigues, però, també poden colar-se per algun orifici com el nas, les orelles, els ulls o la regió anal o vulvar i provocar lesions més serioses.

Què ens pot alertar que el nostre gos pugui tenir una espiga clavada?

Podem sospitar que el nostre gos ha estat l’objectiu d’una espiga si després d’un passeig al camp fa una acció d’aquestes:

– No para de moure’s nerviosament, es sacseja violentament i intenta rascar-se amb les potes del darrere o refregant-se contra les parets o les cames del propietari alguna zona concreta del cos.

– Té un ull mig tancat, plorós i inflamat.

– Estornuda molt fort, arruga el morro i intenta rascar-se amb tot el que pot: les potes del davant, el terra o fins i tot soques d’arbre!

– Comença a sacsejar les orelles, no deixa de rascar-se-les amb les potes del darrere i manté el cap inclinat cap a un costat.

Què hem de fer en aquests casos?

Primer de tot hauríem d’intentar que el nostre gos es deixi manipular per observar millor la zona on aparentment sent més molèsties i si sospitem que hi pugui tenir una espiga clavada anar ràpidament al veterinari. Com he dit al principi, el problema de les espigues és que es desplacen i en poc temps poden causar una lesió molt més important que la que es presentava inicialment.

I què puc fer per prevenir-ho?

Val la pena evitar les zones on hi pugui haver espigues i passejar per platges, arbredes o camps erms. Si tot i això no tenim més remei que passejar per camps amb espigues convé que després del passeig fem una revisió exhaustiva al nostre gos des de l’interior de les orelles fins a la punta de la cua. Al principi podem practicar pujant el nostre gos a una superfície elevada, com una taula de planxar, i anar-li donant premis a mesura que es deixi manipular una zona en concret i, de mica en mica, anar explorant diferents zones fins que el gos es senti còmode amb una exploració completa. També és útil ensenyar-li a tolerar cert material que el veterinari pugui fer servir: la màquina de tallar pèl, l’otoscopi, les pinces, etc.

ÚLTIM APUNT!

Com ja us he dit en altres ocasions, penseu que aquest només és un “post-recomanació” i que és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre gos i qui us ha de resoldre tots els dubtes que us plantegi la seva cura i la seva salut!

Seminari de gossos detectors a MADRID!

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

El cap de setmana del 14 i 15 de Març vaig impartir un seminari de gossos detectors a l’empresa més gran de gossos de seguretat d’Espanya, ubicada a Madrid. L’organitzador del seminari era l’Antonio Lence, un dels meus “mestres ensinistradorils”. Als 18 anys jo tenia molt clar que em volia dedicar al comportament caní així que entre setmana estudiava veterinària a la UAX i els Dissabtes i Diumenges em llevava ben d’hora i com que no tenia carnet de conduir, si no podia entabanar a cap company que tornés de festa perquè em portés al centre d’ensinistrament, agafava dos autobusos i caminava tres kilòmetres per ser puntualment a les nou al curs de monitor d’educació canina on l’Antonio ens ensenyava a treballar amb els clients, manejar gossos amb pors i iniciar-nos en la figurància esportiva. Coses de la vida, onze anys després vaig tornar-hi per fer de docent en un curs de gossos detectors!

En el curs vaig explicar com ha de ser la selecció del gos detector i del guia per aconseguir un binomi efectiu que permeti assolir els objectius marcats, com han de ser les sessions d’ensinistrament i com s’aconsegueix l’operativitat del gos. També els vaig explicar els materials que fem servir i quins són els errors més freqüents que convé evitar. Sobretot, però, els vaig insistir que el nostre mètode de treball exigeix un respecte total per l’animal i en crear-li una bona motivació perquè faci una bona feina sigui quina sigui l’exigència demanada.

A les pràctiques els alumnes van poder avaluar les capacitats dels seus gossos i treballar el cobrament del mossegador i la pilota i la recerca punt a punt. Un dels alumnes havia rebut l’encàrrec de fer un servei de detecció de xinxes a hotels i quan veure que el seu gos, un creuament de Chow Chow i Pastor Alemany, tenia capacitats pel treball de detecció es va emocionar.

Finalment vull donar les gràcies a l’Antonio per tot el que m’ha ensenyat i per comptar amb mi per impartir aquesta formació, a l’Àngel per cedir-nos el seu magnífic centre d’ensinistrament i a tots els alumnes per les seves estimulants preguntes, pel seu interès i per crear tan bon ambient a l’aula. Espero repetir l’experiència l’any que ve!

Roser Feliu.

Una exhibició de gossos detectors d’explosius diferent…

exhibicio lladruc

Durant els sis anys de vida de Lladruc ens han fet peticions de tot tipus: des d’un pequinès al qual vam ensenyar a pujar al llit per fer companyia a la seva mestressa amb artritis fins a una exhibició de detecció de drogues en una competició de gossos pastors a més de 2000 metres d’altura, passant per operatius en locals de dubtosa reputació. En definitiva: que gairebé res ens sorprèn. Ara bé, la petició més estranya que hem rebut últimament ha estat fer una exhibició de gossos detectors d’explosius en una recreació d’un conflicte bèl·lic: després de vestir-nos de camuflatge més de cent vint soldats equipats amb armes més pròpies del Vietnam que d’un tranquil poble de la Selva (la que linda amb el Gironès) van escoltar atentament com ensinistrem i treballem amb els nostres gossos. Els vam explicar que els gossos detectors de Lladruc treballen únicament a base del joc i d’una bona motivació amb el seu guia i que ens esmercem molt en què la seva marcació (òbviament passiva, s’asseuen quan troben la substància) sigui extremadament delicada i precisa. Passada la sorpresa inicial ens ho vam passar molt bé, fins i tot en Connor que, tot i que encara no és un gos detector, ja s’ha adaptat perfectament al nostre ritme de vida i es va passejar amunt i avall amb un arnès especial de protecció rebent carícies i elogis per totes bandes.

En Connor i la Burka ben atents abans de començar l'exhibició

La Burka i en Connor i la resta de gossos de Lladruc es van convertir, per un dia, en gossos militars. 

Per últim tan sols ens queda donar les gràcies als organitzadors per comptar amb Lladruc i a tots els participants per la seva atenció. Si algú va fer fotos de l’exhibició agrairem que ens les enviï si us plau a info@lladruc.com ja que nosaltres no en vam poder fer. Moltes gràcies!

Acabem la 19a edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Ahir, Diumenge 1 de Març, vam acabar la 19a edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de tot l’estat: el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris“.
Com ja sabeu, a Girona el curs està impartit per l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició a la UAB i per una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc. Tots dos vam creure, fa tres anys, que calia oferir un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegessin els propietaris que en el curs aprenen com construir una bona base d’educació canina i també reben les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en un perfecte estat de salut els seus gossos. La proposta ha tingut tan d’èxit que l’hem fet també a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva, Figueres i també al centre de Barcelona.

Aquesta dinovena edició va estar formada per cadellets adorables, juganers i molt obedients i la sinergia entre tots va ser tan bona que l’últim dia fins i tot ens feia pena acomiadar-nos!

L'hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

L’hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

Gràcies a tots per haver confiat en Lladruc! Pels que no vau arribar-hi a temps no patiu, tenim noves dates: dies 21, 28 de Març i 4 d’Abril a Barcelona i dies 19, 26 d’Abril i 10 de Maig a Girona. Us hi esperem!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

Fins ben aviat!

Roser Feliu.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 262 other followers

%d bloggers like this: