Sant Joan: gossos i petards. Què NO hem de fer?

Arriba el 23 de Juny i a tot Catalunya se celebren les revetlles, on és habitual la pirotècnica i les macro-festes de matinada que provoquen un soroll eixordador al qual molts gossos reaccionen malament. Molts propietaris, per simple desconeixença, (i potser amb tota la bona intenció del món!) cometen uns errors que, en molts casos, només fan que empitjorar el problema. Veiem quins són…

En Connor i la Fura (gossos detectors de drogues) i la Burka (gossa detectora d'explosius) estaven així de tranquils durant l'última pirotècnia futbolera ;)

En Connor i la Fura (gossos detectors de drogues) i la Burka (gossa detectora d’explosius) estaven així de tranquils durant l’última pirotècnia futbolera però si el teu gos s’ho passa malament segueix llegint… ;)

QUINS SÓN ELS DEU ERRORS MÉS HABITUALS QUE POTS COMETRE AMB EL TEU GOS LA NIT DE SANT JOAN? 

1. Medicar el teu gos sense la supervisió del veterinari, sobretot si ho fas amb tranquil·litzants, sedants o relaxants musculars que siguin de la teva farmaciola. Pots provocar-hi nàusees, vòmits, bradicàrdies i fins i tot posar en risc la seva vida! Recorda també que alguns medicaments veterinaris inhibeixen la capacitat motora però no la sensitiva, és a dir, el gos és conscient en tot moment de què passa però no pot moure’s. T’ho imagines?

2. Renyar el teu gos per mostrar por perquè això pot augmentar el seu nerviosisme, la seva ansietat i els símptomes associats (lladrucs, gemecs, vòmits, miccions i defecacions involuntàries, etc.)

3. Cridar o foragitar al gos quan s’amaga dins la banyera, sota el llit o dins un armari, ja que segurament simplement està buscant un lloc de tranquil·litat. Si el teu gos està correctament habituat al transportí pots col·locar-lo a un lloc arrecerat amb la porta oberta o bé pots construir-li un cau amb una caixa de cartó o de fusta amb mantes que esmorteeixin el soroll.

4. A l’altre extrem pensa que si el sobreprotegeixes excessivament, corres el risc de convertir-lo en incapaç de gestionar les situacions conflictives per si mateix. Evita premiar la por!

5. Intentar fer teràpia al teu gos mentre tu estàs histèric. Recorda que els gossos són capaços de notar l’augment de la nostra adrenalina en situacions de pànic. Si tu no estàs calmat… de veritat pretens que el teu gos ho estigui?

6. No tancar bé portes, finestres ni terrasses, fins i tot les d’espais més petits, com el rebost o el lavabo: fer-ho ajudarà a apaivagar el soroll i crear un ambient més tranquil.

7. Posar la música a tota pastilla per “dissimular el soroll exterior” ja que, sense voler-ho, pots produir una inundació d’estímuls que sobreexciti l’animal, sobretot si casa teva és un sancta sanctorum on tothom duu auriculars. Segueix el punt 6 i si tot i això decideixes posar música que sigui suau i a un volum mitjà, tant sols al nivell necessari per emmascarar lleugerament el soroll.

8. Passejar el teu gos deslligat o amb el collar poc ajustat per zones on pugui haver-hi venda o assajos de pirotècnia. Fins i tot els gossos amb el millor control de la cridada poden mostrar un comportament de fugida si senten un estímul que els sobrepassa. Pensa que no tan sols corres el risc d’extraviar-lo sinó que també pot produir un accident de trànsit, sigues responsable.

9. Dur al teu gos a una revetlla, encara que hi estigui perfectament acostumat. Fa poc vaig tenir una discussió amb un ensinistrador d’una altra empresa per aquest motiu: ell creia que, al tenir un gos ben habituat als sorolls, podria anar tranquil·lament per tot arreu i jo li vaig respondre que era la pitjor estupidesa que, com a professional, podia fer. No perquè el gos no pogués respondre com s’esperava sinó perquè mai se sap a quin eixelebrat se li pot acudir “animar-li la festa” al teu gos tirant-li un petard entre les potes…  Com deia Einstein, l’estupidesa humana no té límits! ;)

10. Finalment l’error més típic és “fer experiments“. Tots tenim la temptació de consultar Internet, seguir els consells dels companys de passeig o buscar ajuda en fòrums però pensa que només un equip de professionals com Lladruc t’ajudarà a planificar una teràpia efectiva i creada especialment per a VOSALTRES segons el vostre lloc de residència, els vostres costums, les revetlles de la zona, etc. Si tens dubtes… truca’ns!

Roser Feliu.

Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

Ahir, Diumenge 14 de Juny, vam participar en la III Fira Animalista de Salt. Es tracta d’una fira organitzada per voluntaris amb un cor enorme, com la Marissa Reverter,  que pretén donar a conèixer la tasca de les nombroses associacions protectores i d’ajuda als animals de les comarques gironines i fomentar l’adopció de gossos i gats abandonats.

A la fira vam poder-hi trobar estands de diverses protectores, veterinaris, perruqueries canines i, com no podia ser d’una altra manera, Lladruc no hi podia faltar!

Stand de Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

L’estand de Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

Així doncs vam posar una parada amb productes de qualitat professional aptes per a tots els públics (corretges de cuir, mossegadors, pilotes irrompibles, arnessos anti-estrebada, etc.) i que també fos un punt d’informació per a totes aquelles persones que volguessin millorar la relació amb el seu gos.

Com ja sabeu, a Lladruc també preparem gossos detectors de drogues i explosius per a empreses de seguretat privada i diferents cossos policials així que vam fer una exhibició donant a conèixer la nostra filosofia: no pressionem, obliguem ni maltractem als gossos perquè busquin sinó que ho fan perquè gaudeixen treballant i, encara més, del joc amb el seu guia.

En primer lloc vam ensenyar com treballem l’obediència de base i la passió pel mossegador de la Fura, la més jove de l’equip i futura gossa detectora de drogues:

La Fura volant mentre juga amb el mossegador!

La Fura volant mentre juga amb el mossegador!

Després la Mònica, la nostra becària, va ensenyar que per manejar una gossa de trenta quilos no cal tenir força bruta sinó un vincle excel·lent i va fer una demostració d’obediència i de recerca de substància amagada dins una caixa de detecció.

La Mina amb una voluntària del públic de 10 anys. Com veieu els gossos detectors de Lladruc tenen un excel·lent control de la mossegada!

La Mina amb una voluntària del públic de 10 anys. Com veieu els gossos detectors de Lladruc tenen un excel·lent control de la mossegada!

La Mònica, becària de Lladruc, aixecant el braç després que la Mina marqui la substància

La Mònica, becària de Lladruc, aixecant el braç després que la Mina marqués la substància amagada en una caixa de detecció.

La Cendra, la més veterana de l’equip, va fer una demostració d’obediència avançada, habilitats canines i de recerca de la substància amagada en una de les caixes.

La Cendra saludant al públic de la Fira Animalista de Salt

La Cendra saludant al públic de la Fira Animalista de Salt

Finalment la Syra va demostrar al públic com una gossa adoptada es pot convertir en una gossa detectora operativa.

La Syra fent una recerca de la substància amagada en els peus dels nens del públic voluntaris

La Syra fent una recerca de la substància amagada en els peus dels nens del públic voluntaris

Per acabar tan sols em queda donar les gràcies als organitzadors de la Fira Animalista per haver comptat un any amb Lladruc, a l’Ajuntament de Salt per voler donar a conèixer una tasca tan important com la que fan les nostres protectores i a tot el nombrós públic pel seu interès!

Lladruc al programa “Quèquicom” de TV3!

Com ja us vaig avançar en aquest post, el mes de Febrer vam fer el rodatge pel programa de divulgació de ciència de TV3 “Quèquicom” que es va emetre ahir a les 22h al Canal 33.

Tot i que la gravació va durar més de tres hores, el reportatge final comprèn uns pocs minuts. Podeu veure’ns a partir del minut 20,45.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/cop-de-porta-als-lladres/video/5531136/

Vull donar les gràcies al director del programa, Jaume Vilalta, per, d’entre totes les empreses catalanes dedicades a l’ensinistrament caní i situades més a prop dels estudis de gravació de TV3, triés Lladruc. Com a Directora de Seguretat i ensinistradora és un plaer que comptessin amb la nostra ajuda!
També vull agrair a la reportera Georgina Pujol el seu interès i a tot l’equip de gravació la seva professionalitat, dedicació i paciència en gravar els gossos. I per últim no em puc oblidar dels nostres clients i amics, la família Pairó, per haver-nos obert les portes de casa seva i tenir la valentia d’explicar davant les càmeres un fet tan traumàtic com que t’entrin a robar.

Gràcies a tots ells per confiar en Lladruc!

Roser Feliu.

Lladruc al Fimac!

Ahir, Diumenge 7 de Juny, vam tornar a participar en el FIMAC (Fira de la Mascota de Corçà). L’any passat (Resum del FIMAC 2014) hi vam fer una exhibició de gossos detectors i l’experiència ens va agradar tant que aquest any vam repetir-la.

Enguany l’exhibició de gossos detectors va anar a càrrec dels nostres amics els Mossos d’Esquadra i nosaltres vam oferir dues “masterclass”: a les 12h i a les 17h.

Cartell d'anunci de la Masterclass de Lladruc fet per les àvies de Corçà

Cartell d’anunci de la Masterclass de Lladruc fet per les àvies de Corçà

A la “Masterclass” del matí van participar-hi divuit gossos de totes les mides, colors, races i problemàtiques i, tot i l’asfixiant calor, tots els propietaris van poder ensenyar al seu gos a focalitzar l’atenció en el seu guia, asseure’s i quedar-se quiets. Personalment em vaig enamorar de dos nens de la mateixa família que, a base de premis, van aconseguir que la seva Jack Russell s’assegués i, quan ho va fer, no podien contenir l’emoció.

Alguns dels alumnes a la Masterclass by Lladruc

Alguns dels alumnes a la Masterclass by Lladruc

Tot i la calor tots els alumnes s'ho van passar bé!

Tot i la calor tots els espontanis alumnes de Lladruc s’ho van passar bé!

La “Masterclass” de la tarda va ser més agraïda perquè la vam poder fer sota l’ombra dels arbres i, tot i haver-hi menys alumnes, també ens ho vam passar molt bé.

Finalment també vam posar una parada amb productes d’ensinistrament seleccionats per Lladruc: corretges d’ensinistrament anti-abrasions, mossegadors ergonòmics, pilotes irrompibles, joguines interactives, etc. que va tenir molt d’èxit.

La parada de Lladruc al FIMAC

La parada de Lladruc al FIMAC

Per acabar vull donar les gràcies, en nom de tot l’equip de Lladruc, a l’Ajuntament de Corçà i als Organitzadors del FIMAC per haver comptat un any més amb nosaltres i a tots els clients satisfets de Lladruc que ens van venir a visitar: gràcies Pati, Arwen, Ron, Fox, Iuma, Nyap, Indra, Nuca, Lluna, etc.!

Roser Feliu.

Lladruc continua creixent… busquem veterinari a BCN!

Lladruc

Lladruc educació canina

http://www.lladruc.com continua creixent i ara busquem un LLICENCIAT/DA en VETERINÀRIA o estudiant que acabi aquest mes de Juny resident a la PROVÍNCIA DE BARCELONA. La persona seleccionada s’encarregarà de la promoció i la docència de la part veterinària del nostre curs més famós, el “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que ja compta amb més de vint-i-una edicions celebrades.

Valorem:

– Experiència clínica i/o docent.

– Formació i experiència en etologia canina.

– Formació i experiència en màrketing o comercial.

– Capacitat comunicativa.

– Capacitat d’autogestió i organitzativa.

– Motivació per la feina.

Oferim:

– Incorporació en una empresa jove, dinàmica i en expansió formada per veterinaris i educadors canins.

– Bona retribució econòmica.

– Horaris compaginables amb pràctiques clíniques o amb una altra feina.

Si compleixes aquests requisits envia’ns el teu C.V a info@lladruc.com i si ens interessa coneixe’t ens posarem en contacte amb tu per una entrevista. Moltes gràcies!

Curs de guia caní per a vigilants de seguretat privada a través de la Fundació Paco Puerto (CCOO)

Foto de l'últim dia del curs de guia caní per a vigilants de seguretat organitzat per CCOO

Foto de l’últim dia del curs de guia caní per a vigilants de seguretat organitzat per CCOO

Dimecres vam acabar el curs de guia caní per a vigilants de seguretat privada que ofereixen el servei amb gossos. El curs va estar organitzat per la Fundació Paco Puerto (CCOO) i va ser gratuït per a tots els assistents que treballaven, entre altres, a l’aeroport, centres comercials, polígons industrials, centrals d’alarmes, etc.

La formació va tenir una durada de trenta hores repartides entre classes teòriques i pràctiques. A les primeres els vaig ensenyar conceptes bàsics d’etologia canina, com resoldre els problemes de comportament més típics dels gossos de treball, com saber distingir les urgències veterinàries més freqüents, com ha de ser el manteniment d’un gos de seguretat i quin és el marc legislatiu pels guies canins.

A les classes pràctiques van aprendre quins són els materials d’ensinistrament més utilitzats, com treballar l’obediència bàsica i avançada, com ensinistrar un gos detector i com s’inicia el treball de figurància amb un gos de patrulla. Per fer-ho, vam comptar amb l’ajuda de tots els gossos de Lladruc i els alumnes van poder veure el treball des de la iniciació d’un cadell fins a l’afinament de l’operativitat d’un gos expert.

No us enganyaré si us dic que ha estat un dels cursos que he impartit que he gaudit més: els alumnes han estat molt enginyosos, han fet un munt d’aportacions i en alguna ocasió han donat alguns exemples basats en la seva pròpia experiència que m’han fet morir de riure. (Encara que sembli mentida hi ha passatgers que posen el seu gos a l’aparell de radioscòpia, com si fos una maleta!).

Finalment només em queda donar-los les gràcies a tots per la seva motivació i les seves ganes de saber-ne més i més, a la Fundació Paco Puerto per haver comptat amb Lladruc i a CIS Formació per la seva ajuda i eficiència en resoldre totes les qüestions plantejades. MOLTES GRÀCIES!
Roser Feliu Latorre.

En Jacko, el relacions públiques del curs, va ajudar al seu propietari a obtenir el títol! :)

En Jacko, el relacions públiques del curs, va ajudar al seu propietari a obtenir el títol! :)

Exhibició a Maçanet de Cabrenys

El passat dia 16 de Maig vam rebre una invitació per fer una exhibició de gossos detectors a Maçanet de Cabrenys, un poble empordanès de poc més de 700 habitants. Els més joves del poble buscaven una activitat divertida per a tots els públics que ajudés a conscienciar sobre la importància de mantenir el benestar físic i mental dels gossos i per això es van posar en contacte amb Lladruc.

Vam començar l’exhibició desmitificant creences com que “els gossos detectors de drogues treballen sota els efectes dels estupefaents” o que “aquests gossos tenen una vida molt dura i treballen permanentment sota el càstig i la por”. En aquest sentit, els vam explicar que els nostres gossos treballen perquè  el seu reforç principal és poder jugar amb un mossegador o una pilota amb el seu guia i per això gaudeixen de valent fent servir el seu olfacte.

Primer els vam ensenyar com s’inicia la “passió pel mossegador” amb la Fura, la Pastor Alemany més jove de l’equip. La Fura va jugar amb dos o tres nens, que es van sorprendre al veure com n’era de forta la seva mossegada i, en canvi, com n’era de dolça amb ells. També els vam explicar que, per poder tenir un bon control de l’animal en tot moment treballem molt bé la seva obediència de base (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat del propietari sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida) d’una manera amena però precisa.

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

Després vam treure a la Mina, Pastor Alemany de gairebé dos anys. La Mina els va ensenyar com és l’obediència de base a una exigència superior i va buscar el mossegador impregnat de la substància que uns altres nens del poble van amagar a dins les caixes de detecció.

La Mina ben asseguda davant d'un nen del públic després d'haver fet cas de la cridada

La Mina ben asseguda davant d’un nen del públic després d’haver fet cas de la cridada

En tercer lloc vam mostrar el treball de la Cendra, la Pastor Belga Malinois més veterana de l’equip Lladruc. Per la seva actuació vam demanar a un nen del públic que amagués un recipient especial amb iman que contenia la substància a sota els baixos d’un cotxe i que la Cendra va haver d’inspeccionar i marcar. Després va buscar la substància amagada entre les caixes de detecció i va ensenyar al públic la importància d’un bon control sobre el mossegador.

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Per últim va sortir la Syra, Border Collie. Tot i que a l’Estat Espanyol encara es fa difícil veure aquesta raça en tasques de detecció a altres països com UK o USA la seva utilització és la primera opció per a molts cossos i forces de seguretat pública i privada. La Syra va fer diverses recerques en caixes, en el vehicle i també buscant la substància amagada en el mitjons dels nens. Finalment vam acabar l’activitat fent una demostració de diverses habilitats com saltar, passar enmig de les cames, aguantar-se a dues potes i asseguda amb les potes amunt, xocar-la, etc.

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

Finalment, com no podia ser d’una altra manera en un poble de muntanya, vam acabar la jornada amb una bona graellada de carn a la brasa que els membres de Lladruc de dos potes vam gaudir de valent i els de quatre en forma de talls de carn seleccionats ;)

Moltíssimes gràcies a tot el públic per la seva atenció i a l’equip organitzador per haver confiat en Lladruc! :)

Resum de la 21 edició del “Tinc un gos i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Els alumnes, menys l'Ester i en Cooper, a la foto de final del curs Lladruc!

Els alumnes, menys l’Ester i en Cooper, a la foto de final del curs Lladruc!

El Diumenge 10 de Maig vam arribar a la 21 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós: el “Tinc un gos… i ara què?”.

Durant tres matins de Diumenge els alumnes van poder aprendre el necessari per saber educar als seus gossos i també per tenir-ne una millor cura. A la part d’educació canina els vam ensenyar les ordres bàsiques d’obediència (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja, etc.), quins són els problemes de comportament més freqüents i com evitar-los i com educar correctament als cadells en aquells aspectes que generen més confusió.
A la part veterinària van aprendre quines eren les malalties més freqüents dels gossos de companyia i com prevenir-les, i van conèixer quines són les emergències veterinàries més habituals i, en cas necessari, com aplicar els primers auxilis per mantenir la supervivència del gos fins a arribar al professional.

Va ser un grup fantàstic: tots els alumnes estaven motivadíssims, tenien un vincle espectacular amb els seus gossos i van practicar molt entre setmana els exercicis que vam treballar durant el curs. Fins i tot em van enviar vídeos amb els progressos! A més a més m’atreviria a dir que va ser el grup que va fer les preguntes més interessants de tots i hi havia tan bon ambient que a l’últim dia fins i tot ens sabia greu acomiadar-nos! :)

"L'hora del pati" per la Lluna, en Trico i la Trufa!

“L’hora del pati” per la Lluna, en Trico i la Trufa!

En resum: un curs on totes les famílies van aprendre a millorar encara més la relació amb els seus gossos i on tant l’Emili, veterinari i doctorant en nutrició a la UAB, com una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc, vam gaudir de valent! Gràcies a tots ells per confiar en Lladruc i gràcies també als nostres patrocinadors: Royal Canin, Laboratoris Virbac i als Veterinaris de COVECA que van recomanar a Lladruc com a centre de referència per a l’educació dels seus clients de quatre potes!

Roser Feliu.

Curs de guia caní

Foto d'alguns dels alumnes del curs de guia caní al CIS amb la mascota del curs, en Tro, un mastí napolità que pesa més que jo! :)

Foto d’alguns dels alumnes del curs de guia caní al CIS amb la mascota del curs, en Tro, un mastí napolità que pesa més que jo! :)

Dilluns que ve els de Lladruc tornem a impartir un altre curs de “Guía caní” a les instal·lacions de CIS Seguretat (Girona) i una servidora ha anat tant de bòlit que encara no us havia pogut parlar de la passada edició.

El curs, intensiu, va començar el passat dia 30 de Gener i va estar repartit entre els Divendres de 15 h a 19 h i els Dissabtes de 10 h a 13 h. Tant l’altre professor, Juan Espinosa, com jo mateixa, Roser Feliu, vam donar el millor de nosaltres perquè els alumnes aprofitessin el temps al màxim. La majoria eren vigilants de seguretat amb ganes d’augmentar les seves possibilitats laborals però també hi havia alumnes amb inquietuds cap al món de l’educació canina i, sobretot, de l’ensinistrament especialitzat de gossos detectors.

El temari teòric del curs seguia la normativa dictada pel Ministeri de l’Interior que els permet obtenir el títol oficial de guia caní però nosaltres vam anar més lluny i el vam ampliar a 35 hores per tal d’oferir-los una formació teòrica i pràctica global. Val a dir que els alumnes venien molt motivats i predisposats a treballar de valent i gairebé van agrair que els féssim complementar la formació rebuda a l’aula amb treballs a casa i un examen l’últim dia de classe. En resum: va ser un plaer impartir aquest curs, espero que aquesta propera edició també reuneixi alumnes així!

Roser Feliu

Resum del seminari de l’Stefan Juntke

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu, a l’entrega de diplomes del seminari

El cap de setmana del 18 i 19 d’Abril vaig assistir al seminari de “Gossos detectors” de l’Stefan Juntke. Aquest alemany és conegut per haver estat el coach i el figurant de diversos ensinistradors del màxim nivell, entre altres, de la campiona Sharon Ronen.
Més enllà de la seva faceta com a ensinistrador i figurant d’I.P.O, Juntke també és conegut per preparar gossos detectors de drogues i explosius per a cossos i forces de seguretat de diferents països (Perú, Mèxic, Sud-àfrica, Rússia, etc.) i per a empreses de seguretat privada que treballen a mig món.
Així doncs, quan vaig saber que oferia el seu primer seminari a l’Estat Espanyol vaig lluitar fins a l’últim moment per poder-me canviar les pràctiques del màster i assistir-hi amb alguna de les gosses de Lladruc.
Sincerament, em va decebre. Potser perquè les meves expectatives eren altíssimes amb un ensinistrador del seu nivell o potser perquè, com que teníem curs en grup, no vaig poder assistir a les classes del Diumenge al matí i em devia faltar contextualització, però la veritat és que vaig acabar el seminari amb un bon garbuix mental. No em refereixo a aquella mena de saturació d’informació positiva que es produeix després d’un seminari d’en Mick Swindells, la Monique de Roeck o la Mia Skogster i que requereix una desfragmentació i una profunda reflexió interna per extreure el màxim suc del ponent i que t’obliga, sí o sí, a millorar com a professional i potser també com a persona, NO. Per primera vegada (i mira que he fet cursos i cursos en diferents països!) vaig acabar un seminari amb la sensació que el ponent, un autèntic expert en la matèria i amb un currículum per fer-te caure d’esquena, anava una mica a la babalà, amb un guió escrit bastant limitat i ple de les seves batalletes personals més o menys interessants però oferint una base didàctica bastant pobra i inestable sobre la qual els alumnes poguéssim progressar o tan sols millorar el nivell dels nostres gossos. En aquest sentit val a dir que els va criticar amb sinceritat, fet que sempre s’agraeix, però sense oferir oportunitats de millora ni cap mena de guiatge de com seguir, que és pel que, al meu entendre, hauria de servir una bona crítica constructiva.

També em va sorprendre molt negativament que un ponent que ha preparat una gran campiona mundial digui que les dones “tenim poc a fer en el món de la seguretat nua i crua però que som molt bones socialitzant cadells i ensinistrant-los fins a l’any, quan han de passar a mans dels homes”. Segons el seu sistema, les dones, que tenim massa molta sensibilitat, ens hem de limitar a fer les classes “de preescolar” als cadells i als gossos joves i, quan tenen un any i s’han convertit en exemplars operatius, seriosos i contundents, els hem de passar als companys d’equip (sort que no va dir als “Mascles Alpha”:) !) que tenen la necessària testosterona per manejar-los. Sense comentaris!

La Cendra fent un recerca de vehicles durant el curs

La Cendra fent un exercici de recerca de vehicles durant el seminari de l’Stefan Juntke

La Syra fent una recerca als baixos d'un vehicle

La Syra fent una inspecció dels baixos d’un vehicle

En definitiva: em quedo amb el bon treball de la Syra i la Cendra en el registre de vehicles, haver pogut compartir una bona estona amb alguns amics que feia temps que no veia i haver pogut conèixer alguns ensinistradors interessants i membres de les FCS motivadíssims per a la seva feina.
Finalment també haig de felicitar als organitzadors i als col·laboradors per la seva implicació i per buscar uns escenaris exquisits per la nostra tasca: el camp de futbol del RCD Espanyol, el Palau Sant Jordi i el dipòsit de vehicles de l’Ajuntament de Rubí. Tot un luxe!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 264 other followers

%d bloggers like this: