Feliç Sant Jordi!

Feliç Sant Jordi de part de tot l'equip de Lladruc però, sobretot, de la Fura, a qui podeu veure amb el cavaller! :)

Feliç Sant Jordi de part de tot l’equip de Lladruc però, sobretot, de la Fura, a qui podeu veure amb el cavaller! :)

La Fura, relacions públiques júnior de Lladruc, us volia desitjar un Feliç Sant Jordi amb una foto seva amb el cavaller però hi ha arribat tard així que tot l’equip de Lladruc esperem que hàgiu tingut un gran dia! :)

Resum del seminari de gossos detectors amb en Paul Pujol!

Foto de final de curs, llàstima que van faltar alguns alumnes!

Foto de final de curs, llàstima que van faltar alguns alumnes!

El cap de setmana de l’11 i el 12 d’Abril a Lladruc vam organitzar el seminari de “Gossos detectors” a càrrec d’en Paul Pujol, cap de la unitat canina de la Policia de Palma de Mallorca i que, després d’haver quedat tercer en el Campionat d’Espanya d’I.P.O, d’aquí molt poc anirà als Campionats del món a Finlàndia amb el seu gos Yago del Xixón.

En Yago del Xixón, el gos d'en Paul, en plena acció

En Yago del Xixón, el gos d’en Paul, en plena acció

Com ja sabeu, quan a Lladruc organitzem un seminari ho fem deixant-nos-hi la pell: busquem escenaris còmodes i adaptables als gossos i rodejats d’espais verds, oferim àpats cuinats a casa per la mama i l’àvia i oferim obsequis i el millor de nosaltres perquè tots els alumnes es sentin com a casa. Però, per sobre de tot, busquem ponents d’altíssim nivell i amb una gran capacitat didàctica capaços empatitzar amb els alumnes.

Els alumnes ben atents a la classe teòrica!

Els alumnes ben atents a la classe teòrica!

Jo mateixa estic cansada d’assistir, com a alumna, a seminaris d’autèntics gurús de l’ensinistrament que posseeixen un currículum gairebé inacabable però inversament proporcional a la seva capacitat formativa i, perquè, no dir-ho, a la seva habilitat per connectar amb els alumnes. En Paul, en canvi, és un dels pocs competidors actuals que sap extreure el millor de cada gos i cada guia amb un somriure sempre a punt i una passió contagiosa. I d’aquesta manera és molt més fàcil entendre com ha de ser la selecció d’un gos detector, la seva socialització, com s’inicia la marcació de la substància i com fabricar materials resistents i còmodes a bon preu, però, sobretot, és molt més senzill aprendre a gaudir del teu gos treballant.

Dinar de Diumenge amb la fideuà de la mama... ;)

Dinar de Diumenge amb la fideuà de la mama… ;) Foto d’en Xicu, gràcies!

Tant és així que tots, des d’en Max, un cadell de Weimar que va aprendre a fer servir el seu olfacte per buscar una pilota, fins a la Indra, una Pastor Belga Malinois operativa en la recerca de drogues, van poder conèixer noves tècniques, eines i metodologies de treball per poder aplicar als seus objectius segons les seves pròpies característiques i segons les capacitats dels seus gossos.

La Popi, futura gossa detectora de morrut de les palmeres, familiaritzant-se amb el tub

La Popi, futura gossa detectora de morrut de les palmeres, familiaritzant-se amb el tub

Qui ha dit que els Rottweilers no poden ser bons gossos detectors? Aquí teniu a la gossa de l'Òscar preparada per a l'acció!

Qui ha dit que els Rottweilers no poden ser bons gossos detectors? Aquí teniu a la gossa de l’Òscar preparada per a l’acció!

En Paco (de pèl gris) complint l'ordre d'estirat d'en Juan Ramón ;)

En Paco (de pèl gris) complint l’ordre d’estirat d’en Juan Ramón ;)

En Max i en Narcís ben atents a les explicacion d'en Paul. Gràcies per la foto Xicu!

En Max i en Narcís ben atents a les explicacion d’en Paul. Gràcies per la foto Xicu!

 

La Trufa, gossa detectora de drogues, ben atenta a la seva mestressa Judit!

La Trufa, gossa detectora de drogues, ben atenta a la seva mestressa Judit!

 

La Burka, gossa detectora d'explosius, millorant la marcació

La Burka, gossa detectora d’explosius, millorant la marcació

 

La Mina, gossa detectora d'explosius, millorant la marcació de la substància

I la seva companya d’equip, la Mina, fent el mateix.

 

La Cendra fent una recerca...

La veterana de l’equip, la Cendra, Pastor Belga Malinois, fent una recerca…

 

La Indra, la Pastor Belga Malinois detectora de drogues d'en Josep, fent una recerca entre els palets

i una altra Malinois, la Indra, gossa detectora de drogues d’en Josep, fent el mateix entre els palets!

L’últim dia els vam fer omplir unes valoracions anònimes i tots els de Lladruc ens vam quedar astorats de les puntuacions perquè van ser fantàstiques. Els únics punts negatius eren “Ha durat massa poc!” o “¿Cuándo haréis un nivel II?” així que des d’aquest blog vull donar les gràcies a tots els alumnes pel seu savoir faire, la seva atenció i la seva il·lusió i també als nostres patrocinadors: Royal Canin, per donar-nos un pack amb una mostra de pinso per a cada alumne, als Laboratoris Virbac, per regalar-nos unes magnífiques carpetes, i a Sakatia per oferir-nos sempre la seva ajuda i la seva recomanació.

Moltes gràcies a tots per confiar, una vegada més, en Lladruc!
Roser Feliu.

Setmana santa: compte amb les espigues!

La Burka, gossa detectora d'explosius de Lladruc, sempre es posa on no s'ha de posar! :)

La Burka, gossa detectora d’explosius de Lladruc, sempre es posa on no s’ha de posar! :)

M’acaba de trucar una clienta ben nerviosa. El seu gos, en Nick, ahir es va clavar una espiga al nas i el veterinari d’urgències del poble de la costa on havien decidit passar la Setmana Santa li va cobrar 80euros “per posar-li un pal al nas i treure-li!”. La pobra dona no sabia “que aquestes coses poguessin fer tant de mal, fins i tot a la butxaca!” així que després de l’exitós precedent del “Vigileu amb la processionària!”, que fins i tot “La Vanguardia” va promocionar, em tocava fer un altre post didàctic i senzill d’interès general per a tots els propietaris de gossos.

Per què cal anar més en compte ara amb les espigues?

Amb l’arribada del bon temps les hores de llum s’allarguen i les altes temperatures conviden a fer moltes més activitats a l’aire lliure, entre elles passejar amb el nostre gos. Aquest exercici ens ajuda a augmentar el vincle amb ell, fer que es relacioni amb altres gossos i practicar l’obediència bàsica i nosaltres podem gaudir d’una estona de desconnexió a l’aire lliure allunyats de l’estrès i les cabòries. A la primavera floreixen moltíssimes plantes i moltes d’elles germinen alliberant les terribles espigues que poden ser perjudicials pels nostres gossos.

Per què són perilloses les espigues pels nostres gossos?

Si observem una espiga de ben aprop ens sorprendrà comprovar que tenen una forma punxeguda semblant a una llança. Això és vital des del punt de vista biològic perquè ajuda a que es fixi millor en el seu objectiu però també pot ser la causa del nostre malson. Si a nosaltres s’ens enganxa una espiga al jersei ens la podem treure fàcilment del damunt però segurament el nostre gos es rascarà i, sense voler-ho estarà provocant que l’espiga passi d’estar al pèl a enganxar-se a la pell, des d’on pot anar recorrent una llarga distància fins a causar una molèstia important. Les espigues, però, també poden colar-se per algun orifici com el nas, les orelles, els ulls o la regió anal o vulvar i provocar lesions més serioses.

Què ens pot alertar que el nostre gos pugui tenir una espiga clavada?

Podem sospitar que el nostre gos ha estat l’objectiu d’una espiga si després d’un passeig al camp fa una acció d’aquestes:

– No para de moure’s nerviosament, es sacseja violentament i intenta rascar-se amb les potes del darrere o refregant-se contra les parets o les cames del propietari alguna zona concreta del cos.

– Té un ull mig tancat, plorós i inflamat.

– Estornuda molt fort, arruga el morro i intenta rascar-se amb tot el que pot: les potes del davant, el terra o fins i tot soques d’arbre!

– Comença a sacsejar les orelles, no deixa de rascar-se-les amb les potes del darrere i manté el cap inclinat cap a un costat.

Què hem de fer en aquests casos?

Primer de tot hauríem d’intentar que el nostre gos es deixi manipular per observar millor la zona on aparentment sent més molèsties i si sospitem que hi pugui tenir una espiga clavada anar ràpidament al veterinari. Com he dit al principi, el problema de les espigues és que es desplacen i en poc temps poden causar una lesió molt més important que la que es presentava inicialment.

I què puc fer per prevenir-ho?

Val la pena evitar les zones on hi pugui haver espigues i passejar per platges, arbredes o camps erms. Si tot i això no tenim més remei que passejar per camps amb espigues convé que després del passeig fem una revisió exhaustiva al nostre gos des de l’interior de les orelles fins a la punta de la cua. Al principi podem practicar pujant el nostre gos a una superfície elevada, com una taula de planxar, i anar-li donant premis a mesura que es deixi manipular una zona en concret i, de mica en mica, anar explorant diferents zones fins que el gos es senti còmode amb una exploració completa. També és útil ensenyar-li a tolerar cert material que el veterinari pugui fer servir: la màquina de tallar pèl, l’otoscopi, les pinces, etc.

ÚLTIM APUNT!

Com ja us he dit en altres ocasions, penseu que aquest només és un “post-recomanació” i que és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre gos i qui us ha de resoldre tots els dubtes que us plantegi la seva cura i la seva salut!

Seminari de gossos detectors a MADRID!

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

El cap de setmana del 14 i 15 de Març vaig impartir un seminari de gossos detectors a l’empresa més gran de gossos de seguretat d’Espanya, ubicada a Madrid. L’organitzador del seminari era l’Antonio Lence, un dels meus “mestres ensinistradorils”. Als 18 anys jo tenia molt clar que em volia dedicar al comportament caní així que entre setmana estudiava veterinària a la UAX i els Dissabtes i Diumenges em llevava ben d’hora i com que no tenia carnet de conduir, si no podia entabanar a cap company que tornés de festa perquè em portés al centre d’ensinistrament, agafava dos autobusos i caminava tres kilòmetres per ser puntualment a les nou al curs de monitor d’educació canina on l’Antonio ens ensenyava a treballar amb els clients, manejar gossos amb pors i iniciar-nos en la figurància esportiva. Coses de la vida, onze anys després vaig tornar-hi per fer de docent en un curs de gossos detectors!

En el curs vaig explicar com ha de ser la selecció del gos detector i del guia per aconseguir un binomi efectiu que permeti assolir els objectius marcats, com han de ser les sessions d’ensinistrament i com s’aconsegueix l’operativitat del gos. També els vaig explicar els materials que fem servir i quins són els errors més freqüents que convé evitar. Sobretot, però, els vaig insistir que el nostre mètode de treball exigeix un respecte total per l’animal i en crear-li una bona motivació perquè faci una bona feina sigui quina sigui l’exigència demanada.

A les pràctiques els alumnes van poder avaluar les capacitats dels seus gossos i treballar el cobrament del mossegador i la pilota i la recerca punt a punt. Un dels alumnes havia rebut l’encàrrec de fer un servei de detecció de xinxes a hotels i quan veure que el seu gos, un creuament de Chow Chow i Pastor Alemany, tenia capacitats pel treball de detecció es va emocionar.

Finalment vull donar les gràcies a l’Antonio per tot el que m’ha ensenyat i per comptar amb mi per impartir aquesta formació, a l’Àngel per cedir-nos el seu magnífic centre d’ensinistrament i a tots els alumnes per les seves estimulants preguntes, pel seu interès i per crear tan bon ambient a l’aula. Espero repetir l’experiència l’any que ve!

Roser Feliu.

Una exhibició de gossos detectors d’explosius diferent…

exhibicio lladruc

Durant els sis anys de vida de Lladruc ens han fet peticions de tot tipus: des d’un pequinès al qual vam ensenyar a pujar al llit per fer companyia a la seva mestressa amb artritis fins a una exhibició de detecció de drogues en una competició de gossos pastors a més de 2000 metres d’altura, passant per operatius en locals de dubtosa reputació. En definitiva: que gairebé res ens sorprèn. Ara bé, la petició més estranya que hem rebut últimament ha estat fer una exhibició de gossos detectors d’explosius en una recreació d’un conflicte bèl·lic: després de vestir-nos de camuflatge més de cent vint soldats equipats amb armes més pròpies del Vietnam que d’un tranquil poble de la Selva (la que linda amb el Gironès) van escoltar atentament com ensinistrem i treballem amb els nostres gossos. Els vam explicar que els gossos detectors de Lladruc treballen únicament a base del joc i d’una bona motivació amb el seu guia i que ens esmercem molt en què la seva marcació (òbviament passiva, s’asseuen quan troben la substància) sigui extremadament delicada i precisa. Passada la sorpresa inicial ens ho vam passar molt bé, fins i tot en Connor que, tot i que encara no és un gos detector, ja s’ha adaptat perfectament al nostre ritme de vida i es va passejar amunt i avall amb un arnès especial de protecció rebent carícies i elogis per totes bandes.

En Connor i la Burka ben atents abans de començar l'exhibició

La Burka i en Connor i la resta de gossos de Lladruc es van convertir, per un dia, en gossos militars. 

Per últim tan sols ens queda donar les gràcies als organitzadors per comptar amb Lladruc i a tots els participants per la seva atenció. Si algú va fer fotos de l’exhibició agrairem que ens les enviï si us plau a info@lladruc.com ja que nosaltres no en vam poder fer. Moltes gràcies!

Acabem la 19a edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Ahir, Diumenge 1 de Març, vam acabar la 19a edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de tot l’estat: el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris“.
Com ja sabeu, a Girona el curs està impartit per l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició a la UAB i per una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc. Tots dos vam creure, fa tres anys, que calia oferir un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegessin els propietaris que en el curs aprenen com construir una bona base d’educació canina i també reben les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en un perfecte estat de salut els seus gossos. La proposta ha tingut tan d’èxit que l’hem fet també a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva, Figueres i també al centre de Barcelona.

Aquesta dinovena edició va estar formada per cadellets adorables, juganers i molt obedients i la sinergia entre tots va ser tan bona que l’últim dia fins i tot ens feia pena acomiadar-nos!

L'hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

L’hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

Gràcies a tots per haver confiat en Lladruc! Pels que no vau arribar-hi a temps no patiu, tenim noves dates: dies 21, 28 de Març i 4 d’Abril a Barcelona i dies 19, 26 d’Abril i 10 de Maig a Girona. Us hi esperem!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

Fins ben aviat!

Roser Feliu.

Lladruc al rodatge del programa de TV3 “Què, qui, com”!

L'equip de TV3 amb en Jordi Pairó, en Connor i una servidora.

L’equip de TV3 filmant el client que ha protagonitzat l’entrevista, en Connor i una servidora, Roser Feliu.

Avui hem participat en el rodatge del programa “Què, qui, com” de TV3 que tractarà sobre la seguretat. Com a Directora de Seguretat i estudiant de criminalística m’ha fet moltíssima il·lusió que ens hagin proposat participar-hi i crec que per tot l’equip és un honor que, de totes les empreses d’ensinistrament que existeixen, una televisió autonòmica hagi escollit Lladruc. Ben aviat podreu veure a les vostres pantalles com l’últim membre de la família, en Connor, ha conegut a la família Pairó i on viuen els nostres gossos de seguretat. Però no us vull avançar esdeveniments, de seguida que s’emeti el programa us el penjaré al blog!

En Connor, Pastor Alemany de treball de Lladruc, mirant fixament a la càmera de TV3 com si ho hagués fet tota la vida! :)

En Connor, Pastor Alemany de treball de Lladruc, mirant fixament a la càmera de TV3 com si ho hagués fet tota la vida! :)

Curs avançat de guia caní policial

Els dies 16, 17 i 18 de Desembre vam realitzar el “Curs avançat de guia caní policial” a Vilanova del Camí, al costat d’Igualada. El curs, que va comptar amb la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i JP Seguretat i que va estar organitzat per dos policies locals i Lladruc, va ensenyar als agents com seleccionar, ensinistrar i millorar l’operativitat dels gossos d’ajut policial. Una servidora els va ensenyar com ensinistrar i treballar amb gossos detectors de drogues i d’explosius i l’última jornada vam fer una demostració a la plaça Picasso de la ciutat que va aixecar molta expectació per part dels veïns. Podeu llegir la notícia completa clickant aquí 

Hem realitzat aquest curs per a diversos municipis (Forallac, Sant Feliu de Guíxols, Palafolls, Vilanova del Camí, etc) i gràcies a la bona acollida que està tenint, també el farem a Sant Julià de Ramis d’aquí a quinze dies, els dies 3, 4 i 5 de Març. En principi el curs s’enfoca a membres de diversos cossos policials (locals, autonòmics o estatals), voluntaris de protecció civil, bombers, bombers voluntaris i vigilants municipals tot i que pot ser d’interès per a qualsevol persona que desitgi conèixer millor el gos d’ajut policial. Si esteu interessats a participar-hi, podeu contactar amb els organitzadors als telèfons que apareixen al cartell.

Curs avançat de guia caní policial

Curs avançat de guia caní policial

Benvingut a Lladruc, Connor!

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport. Heu vist quina cara de felicitat? :)

Benvolguts amics de Lladruc,

Avui, dia oficial dels enamorats per a mig món, us haig de presentar algú molt especial: en “Connor de la Isla del Rey” (“Voltor de Togaricha” x “Amy de Marchamalo”). Igual que la seva germanastra Fura, que ja coneixeu, en Connor va néixer a Mallorca però amb tan sols tres mesos va ser enviat en avió a Barcelona, on s’estava iniciant en I.P.O i posteriorment en Ring Francès.

Sempre dic als meus alumnes que, per a tenir les màximes garanties, els gossos detectors s’han de comprar amb vuit o nou setmanes a criadors reconeguts i treballar gairebé obsessivament la seva socialització, control de la mossegada i obediència bàsica. També els dic que m’agrada més treballar amb femelles, que prefereixo els colors foscos perquè són més repressius i per tant s’ajusten més a la imatge que hem de donar a la majoria de serveis i que m’agraden els Pastors Alemanys de treball més aviat petits, lleugers i d’esquena curta.

Pascal deia que “el cor té raons que la raó ignora” i potser és veritat perquè així, com qui no vol la cosa, estic escrivint aquest post amb en Connor roncant als meus peus. Sí, en Connor, un Pastor Alemany d’un any, gris, mascle, no castrat, amb un físic allunyat del meu prototip ideal i que fins avui no havia viscut mai a dins d’una casa, que té una obediència molt justeta i que tampoc havia seguit cap mena de programa de socialització. Potser m’he impregnat de “l’esperit Sant Valentinenc” (existeix alguna nomenclatura semblant?) però després d’haver-lo fet jugar amb el mossegador vermell de la Cendra pel mig de l’aeroport i veure’l tan motivat que les potes li relliscaven i la curiositat per veure què era una maleta amb rodes, unes escales mecàniques o una cinta transportadora li feien no parar quiet ni un moment, he tingut el convenciment que, amb les seves qualitats naturals i el meu compromís i el de tot l’equip de Lladruc, serà un bon gos detector que ajudarà a crear un món més segur. Però encara estic més convençuda, amb aquella certesa que parla des del cor, que aquí serà molt feliç, potser com mai ho havia estat abans.

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! :)

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! :)

BENVINGUT A LLADRUC, CONNOR!

Inscripcions obertes pel curs de gossos detectors amb Paul Pujol. El seminari de l’any a Lladruc!

Inscripcions obertes pel seminari d'en Paul Pujol!

Inscripcions obertes pel seminari d’en Paul Pujol!

Per què a Lladruc només feu un seminari a l’any?

Sabem que ens sortiria més a compte fer seminaris cada cap de setmana però com ja sabeu, a Lladruc valorem la qualitat abans que la quantitat i per això només us oferim un seminari a l’any però del màxim nivell. El fem al nostre centre però, sobretot, el fem a casa: a Masarac, un bucòlic poble empordanès de poc més de cent habitants rodejat de vinyes i oliveres on els gossos poden córrer lliurement i on l’esmorzar i el dinar van a càrrec de “la mama” i les veïnes.

Com us podeu imaginar, organitzar un seminari així requereix tota la nostra dedicació i per això només comptem amb els millors: l’any passat vam organitzar conjuntament amb l’Ángel Fontecha el primer workshop de l’Aneta Migas a l’Estat Espanyol i en aquesta ocasió comptarem amb en Paul Pujol.

Qui és en Paul Pujol?

En Paul Pujol és el Coordinador-Instructor de la Unitat Canina de la Policia Local de Palma de Mallorca. Va ser l’autor del projecte i responsable de la posada en marxa de la unitat canina, una de les més consolidades, operatives i ben estructurades de l’Estat Espanyol, que compta amb sis gossos i deu agents.

Paral·lelament a la seva professió, porta dedicats més de 25 anys a l’ensinistrament de gossos sota el reglament I.P.O, en el qual actualment és:

  • Jutge d’ensinistrament del “Club Español del Perro de Pastor Alemán” (CEPPA) des de l’any 2000.Cal destacar que a l’Estat Espanyol hi ha tan sols un total de 22 jutges i ell és l’únic a les Illes Balears.
    Ha estat seleccionat els anys 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 com a jutge per a les proves classificatòries per accedir al Campionat Nacional, on és altament valorat per ser just, imparcial i tècnic.
    Ha estat jutge de la secció de rastres al Campionat Nacional d’Espanya 2011.
  • Figurant-Instructor, 2009.
  • Traçador i formador de traçadors, 2008.
  • Monitor-Instructor de grup de treball, 2000.
  • Com a competidor:- Ha participat en dotze campionats nacionals des del 1996.
    -2on lloc l’any 1998 en el Campionat Nacional RCEPPA.
    -29è lloc al Campionat Mundial de la WUSV l’any 1998 a Boston (USA) amb una qualificació de MB i millor espanyol classificat.
  •  Com a formador: ha format a 4 figurants oficials del RCEPPA i a diversos guies, set dels quals han participat al campionat nacional.
  • Com a docent: ha impartit cursos a diferents punts de la geografia espanyola relacionats amb l’I.P.O i també seminaris i cursos de gossos detectors a Forces i Cossos de Seguretat i Bombers.

Més enllà de tot això, però, en Paul és un apassionat del món caní i excel·lent formador que sap extreure, amb paciència i bon humor, el millor de cada guia i cada gos.

De què va el seminari?

En Paul ens explicarà amb tota mena de detalls l’ensinistrament dels gossos detectors: des de l’iniciació fins a l’operativitat. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-lo i aprendre’n.

Com s’organitzarà el seminari?

El seminari està estructurat per aprofitar el temps al màxim: les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmoda i amb projector i les pràctiques a la nostra pista d’ensinistrament completament vallada o, pels gossos que tenen més nivell, en un magatzem tancat amb un munt de palets i caixes que podem organitzar al nostre gust. El menjar casolà serà a punt només d’acabar les classes i els gossos podran passejar deslligats pels camps del voltant sense cap perill.

Com m’hi haig d’inscriure?

Oferirem poques places així que si esteu interessats en assistir al seminari de l’any ens podeu trucar al 636385174 o escriure’ns un mail a lladruc@hotmail.com i us enviarem un formulari d’inscripció. Repeteixo: oferirem poquíssimes places, no badeu! :)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 256 other followers

%d bloggers like this: