Quin nom li posem?

Avui escriuré un post més aviat banal, d’aquells que poca ajuda us oferirà en matèria d’educació canina però que (esperem) us donarà pistes per respondre a una pregunta que de ben segur tots us heu fet: “Quin nom li posem al nostre gos?”

A “Paws with a Cause”, l’organització de gossos d’assistència on vaig col·laborar ara ja fa una bona colla d’anys, optaven per noms curts, fàcils de pronunciar i d’escriure i que no féssin referència a ètnies, països o colors.  
L’equivalent aquí d’aquestes recomanacions seria:
- Per mascle: “Toby”, “Boby”, “Thor”, “Nuc”, “Duc”, “Pelut”.
- Per femella: “Cuca”, “Pruna”, “Lluna”, “Linda”, “Laika”.
(Segur que en coneixeu algun que s’ho diu!).

Per sort, però, alguns propietaris volen ser especialment originals:
- “Beckham”: un creuat de pastor alemany que tenia enamorada la seva propietària.
- “Doña Dolores”, un ca eivissenc la sogra del propietari del qual es deia Dolors. (No sé què n’opinaria Freud).
- “Fetus”: un bulldog anglès poc agraciat físicament.
- “Pond’s”: un shar pey. La propietària es va inspirar en la crema cosmètica antiaarrugues homònima.
- “Sula”: una podenc d’uns ornitòlegs. (Sula és el nom científic dels mascarells).
- “XL”: un malinois que sobresortia pel seu tamany.

Ara bé, el millor és el nom que una ex-clienta (ara amiga) li ha posat al seu cadellet, un Leonberger. Com que d’adult pot arribar a medir més de 75cm, diuen que, perdoneu l’expressió, “els donarà pel sac” així que l’adorable criatura s’ha anomenat així, “Pelsac”. He intentat rebatre els seus arguments dient que un gos educat mai és una molèstia (especialment si se l’educa a Lladruc) però no m’han fet cas així que esgoto el meu últim recurs: escriure-ho al blog per fer-los canviar d’idea.  Creieu que ho aconseguiré?

(En Pelsac i la Cendra deixant de jugar un moment per espiar la “iaia” Trenca).

About these ads
Deixa un comentari

19 comentaris

  1. Be intervindré en aquest blogg per explicar de que, o millor dit per qui ve el nom de la Cendra.
    Cendra de la Serralada va ser LA MEVA GOSSA, si en lletra ben grossa, una femella de Pastor Alemany realment impresionant, a curta edat ja tenia tot el programa de Ring 3, neta de la Dula de la Canera k-11 la primera gossa que vaig possar en grau 3, ambdues veritablement fora de serie.
    Cendra va començar la seva carrera de forma fulgurant: Brevet du Chien Defense amb 99’5 punts sobre 100, Ring 1 amb 193’5/200, Mondio-ring 1 amb 186/200, pero com tota la llum que brilla amb el doble d’intensitat, va durar la meitat de temps, va tenir mala sort, en una rapidissima entrada que l’H.A. no va amortir, es va lesionar la columna, i va tenir que retirar-se de la seva carrera esportiva, va ser la meva gossa de familia fins que el 06/01/2003 cuan amb prop de 13 anys em va deixar.
    Aquest era un nom emblemàtic per a mi, una de les gosses que mes m’he estimat, una gossa com poques.
    Va ser per aixo cuan vaig coneixer a la Roser veient les seves ganes d’evolucionar en aquest mon i coincidint amb que la meva reproductora estrella, esperava cadellada del meu gos, que vaig pensar que per algú tant especial, necesitaba una gossa especial i un nom molt especial ,que fos auguri i esperança d’un gran futur, la cadellada era la “C” de la segona volta que feia a l’abecedari, el nom va sortir sol CENDRA, despres de tants anys un altre Cendra de la Serralada, un regal fet de cor.
    Desitjo que a les dues els esperi una vida tant complerta i emocionant en comú com la que varem tenir la meva Cendra i jo.
    Una vida esportiva curta, pero intensa, espero que el binomi Cendra-Roser brilli mes que el nostre.

    Molta sort a les dues.

    Xavier Marsinyach
    Criador de les dues Cendres

    Respon
  2. a mi sincerament -después d alguns noms ridiculs com DOG,BRUNA , LOLA, LINDA….. -PENDRE PEL SAC, em sembla francament original

    Respon
  3. filrosa

     /  desembre 1, 2009

    En una cosa si que estem d’acord, un gos criat seguint els consells de LLADRUC, serà sempre un gos educat, de fet en Pelsac, amb 9 setmanes ja seu, dona la pota i es tomba a l’ordre (teniu en compte que no es un mali ni un border, si no un dièsel), però has de reconèixer que un gos d’aquestes dimensions estirat al mig de una sala d’estar-menjador de 25 metres quadrats……..donarà pel sac, de fet a la Nosa, la terranova, li vam posar el nom per el mateix, per la mida….
    un petonàs Roser
    Xavier, estic segura que la Cendra de la Roser arribarà tant lluny com la teva, es una gran gossa en immillorables mans

    Respon
  4. “Denali?… uix”… això vam pensar en domènec i jo quan la propietària de la mare de la nostra gossa va dir-nos que, en inscriure els cadells, els havia hagut de posar nom. Denali és la muntanya més alta d’alaska, i la denali és una alaska malamut… Ja tenia sentit.

    Com que encara no ens l’enduiem i l’havíem de “xipar”, varem pensar que teníem temps de pensar-ne un. Tot i així, vaig buscar per internet què era Denali. Impressionant. I així van passar es dies i quan vam tornar a anar a veure-la i a xipar-la i quan va arribar el moment de posar el nom, el vam deixar com estava… Ja li afegiríem “el nostre nom” si de cas…

    I així ha quedat. Per què? Perquè fa referència a un lloc fantàstic, dur, inhòspit, que va donar origen a aquesta raça de gossos que tan m’agraden.

    Quan la gent mostra estranyesa pel nom, jo els dic que és com si es digués Montserrat… A que no sona tan estrany?

    Respon
  5. Ah! I el “problema” no són les dimensions de la Nosa o en Pelsac. És que teniu una casa massa petita! :-p

    Respon
  6. Shanti es un nom hindú, que significa “pau interior”. De fet l’hem tret d’una sèrie que es diu “herois”, on un dels personatges es diu Shanti i en la segona temporada li posen el nom d’aquesta noia a un virus… Altres noms que haviem pensat per la Shanti eren Dexter (si, si, per la serie) o Niki (sip, tbe per herois).
    De fet tot sovint quan la crido la gent enlloc d’entendre Shanti entenen Santi jejejeje

    i en Church, el gat de la família, li ve pel gat del llibre de l’stephen king, Sementiri d’animals. El gat es diu winston Churchill pero per abreviar li diuen Church.

    Respon
  7. Ara us parlaré dels noms dels meus gossos:
    - Cendra pel que s’ha explicat anteriorment.
    - Truc en honor al joc de cartes homònim.
    - Ruby és un dels punts de control de la famosa carrera de trineus “Iditarod”. Vam pensar que, per una Husky de tir, era un nom genial.
    - La Lina inicialment es deia Linda però ens va semblar massa típic.
    - En Misto es deia “Chistu” en honor a l’instrument musical però el vam veure tan negre que vam posar-li el nom gironí de llumí “Misto”. A més, en italià volia dir “barreja” així que li esqueia a la perfeccció!

    Respon
  8. es divertit això de saber l’origen dels noms dels nostres animals, i es bonic q tinguin una historia :)

    Respon
  9. josep

     /  novembre 8, 2010

    yo li posaria dana

    Respon
  10. llo li possaria POPI es un nom molt mono,macu…

    Respon
  11. Jordi Bagué

     /  octubre 5, 2011

    ja se que aquesta conversa és de fa temps, però no importa, jo sempre he pensat que hem de ser curosos a l’hora de posar un nom a un animal, igual que quan el posem a un fill. Les paraules, inclosos els noms, tenen un significat, i inconscientment els noms ens evoquen un sentiment, posar-li un nom despectiu o un nom que representi una sensació negativa, no m’acaba de fer el pes. Potser vaig equivocat, però és el que penso.
    Jo tinc un pastor alemany de pèl llarg, femella, es diu Kiara, com la filla de Simba i Nala (Rey Leon). Potser no és el nom que hauria triat jo, però així es deia quan me la van regalar (tenia 9 mesos i no vaig voler canviar-lo)
    Felicitats pel blog!!!

    Respon
  12. Anna

     /  desembre 29, 2012

    Quan vam adoptar la nostra gossa a la protectora li deien Frida, com un dels membres d’ABBA, ja que eren dos mascles i dos femelles de nórdics, cada germà duia un nom dels del grup. A nosaltres no ens feia el pes, peró pensavem que potser estaria acostumada a la seva sonoritat, així que en vam triar un que s’assemblés, li vam posar Freyja (es pronuncia freya), que és el nom d’una deessa de la mitologia escandinava, molt adient als nostres gustos pagans i passió per les mitologies antigues (tenim un conill que es diu Hermes…).
    No li va costar gens acostumar-se a ell i té una crida fantàstica, per ser una nórdica…;-)
    Segur que no està massa vist, ni repetit, tot i que a tothom els costa recordar-lo…

    Respon
  13. Natàlia

     /  març 14, 2013

    Doncs encara no fa una setmana que m’ha deixat la meva gosseta, la Sucre. Una “caniche” mida toy, blanqueta i dolça com el seu nom. T’enyoro, guapa!

    Respon
  14. Molts ànims Natàlia!

    Respon
  15. La meva gossa es diu Indra. I el significat és “El Déu de la Guerra”!! El problema és que vaig triar el nom abans de tenir-la a ella i crec que ha crescut condicionada al seu nom!! Ja Ja Ja! Tot i que amb la Shanti i la Sula son amigues, sobretot amb la Sula, que sempre es fan petons! Amb la Rufa ja no tant, és un amor impossible.

    Respon
  16. La “guerrera” Indra? Jajaja. Pobreta, segur que encara que no pugui jugar gaire amb la Rufa es porta molt bé! :)

    Respon
  17. maria antonia

     /  novembre 12, 2013

    es guapo aquest om de cussa mica?

    Respon
  18. maria antonia

     /  novembre 12, 2013

    jajajajaaj es petita la meva cussa la va recuir mumare de una via d’un tren te 1 o 2 messos

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 248 other followers

%d bloggers like this: