Curs de gossos detectors de cadàvers submergits a Escòcia

Tal com he escrit en multitud de posts anteriors, l’univers del gos detector és gairebé infinit. Una de les últimes disciplines en les quals s’ha dedicidit utilizar-lo és en la detecció de cadàvers i, més concretament, en aquells que han quedat submergits en aigua o fang profund.

Pot semblar quelcom inusual però lamentablement tot coneixem casos com l’assassinat de Marta del Castillo o persones que decideixen treure’s la vida llançant-se daltabaix d’un pont. En indrets com Escòcia és molt habitual que paralel·lament als suïcidis es produeixin accidents per l’ingesta desmesurada d’alcohol i, considerant l’orografia de la zona, molts d’ells acabin als llacs.

Així doncs, del 26 al 29 d’Abril vaig anar a Dumbarton (Escòcia) a una formació pionera organitzada per “International Rescue Training Center Wales” (IRTCW: http://www.irtcw.co.uk/) on en Mick Swindells, un dels ensinistradors més reputats a nivell mundial, i en Dave Jones, instructor d’unitats canines arreu del món, ens van introduir en aquesta fascinant especialitat. I és que entre els alumnes hi havia figures reconegudes com la Nina Bondarenko o el director de les unitats canines de la defensa de Suècia el que va enriquir, encara més, les ja intensives hores de curs.

Van ser només quatre dies però suficients per conèixer d’aprop la inestimable tasca que efectuen els guardacostes, el material necessari i el sempre difícil ensinistrament d’un gos detector. Penseu que, si ja de per si aquest tipus d’ensinistrament és complicat, en aquesta disciplina s’hi afegeix, a més, l’acció de les corrents d’aigua i eòliques que fan encara més complexa la localització de la substància, en aquest cas del cadàver que pot trobar-se en diferents estats de descomposició. Per embolicar encara més la troca, s’ha de treballar en equip (com a mínim es necessita un conductor de la llanxa, un director d’operacions i un bus a més del binomi guia-gos), que hi ha la tranquil·litat d’una família destrossada en joc i que, en molts casos, la premsa sensacionalista fa de les seves i afegeix encara més pressió a un equip que, en el millor dels casos, haurà de treballar en condicions atmosfèriques molt adverses i durant un munt d’hores.  Tot plegat crea una especialitat molt exigent física i psicològicament tant pel guia com pel gos que espero que aviat es desenvolupi de manera professional en el nostre país.

Només em queda donar les gràcies a tot l’equip de IRTCW i de guardacostes,  a tots els alumnes, especialment a la meva “ídol ensinistradoril” Nina, a en Martin (a qui he promès fer moltes sessions per poder anar a visitar a Suècia) i a en Mick Swindells per les bromes 200% galeses, la bona estona compartida, descobrir-me  el salmó amb salsa de verdures i per respondre amb un somriure a les mil i una preguntes que no podia deixar de fer. Thank you so much, guys! 

Tuk

En Tuk és un Pastor Alemany que viu a Olot amb els seus propietaris, una parella jove molt responsable. Com que eren molt conscients de totes les obligacions que comporta un gos van decidir trucar a Lladruc gairebé tan bon punt el seu cadell va entrar a casa. Així doncs vam treballar l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre, li vam ensenyar a controlar la mossegada i millorar la seva conducta higiènica.  La dedicació dels seus propietaris i la seva predisposició pel treball han fet que ara sigui un majestuós Pastor Alemany perfectament educat que fa les delícies de tothom. Tal com ja vaig escriure en el post http://lladruc.wordpress.com/2009/07/18/educar-un-cadell/ com n’és d’important començar amb una bona base!

Últimes places

Us informem que queden les últimes places per la tercera edició del “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que començarà el proper Dissabte 5 Maig i que, per disposar de més espai, es durà a terme a les instal·lacions del Club d’Agility Girona. No t’el deixis perdre!

Per més info podeu contactar amb nosaltres a: info@lladruc.com o bé als telèfons 636385174 (Roser) o 609656940 (Emili).

Us hi esperem!

Feliç Sant Jordi!

Tal com mana la tradició, la Cendra i tot l’equip Lladruc us vol desitjar un Feliç Sant Jordi!

Scalibors a 21 euros!

Amb l’arribada del bon temps arriben també els mosquits, transmissors de moltes malaltites com la Leishmaniosis. Per prevenir-la, una de les mesures recomanades és l’utilització de collars Scalibor. A Lladruc els venem a un preu excepcional: NOMÉS 21 EUROS! Si en necessites envia’ns un mail a info@lladruc.com o truca’ns al 636385174 i t’el portarem o enviarem on ens diguis.

P.D- La foto mostra la model canina oficial del blog, la Cendra, lluïnt el seu equipament primavera-estiu 2012

Duc

La majoria de clients de Lladruc són molt responsables. En Manel i la Carme, els propietaris d’en Duc, ho eren encara més i van fer que la meva feina comencés abans fins i tot que el seu Dogo Alemany entrés a casa. Els vaig ajudar a comprar tot el que necessitarien, vam decidir on dormiria, a quines hores el passejarien i què s’havia de fer per tal que la seva adaptació a la llar i a l’altre  gos de la família (l’Esquitx) fos òptima. Al cap d’unes setmanes va arribar un cadellet arlequí adorable, amb unes potes enormes i una expressió pacífica i dolça que de seguida va aprendre a asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre.

Més endavant els vaig ensenyar les quatre nocions bàsiques per presentar-lo a les exposicions canines i va guanyar tants títols que ni els recordo. Més enllà dels resultats obtinguts, però, m’agradava pel seu caràcter: carinyós a més no poder, efusiu, divertit, extremadament sociable i, tot i que era tossut com ell sol, amb els seus ullets de bonàs era capaç de desfer a qualsevol.

L’última vegada que el vaig veure va ser el 18 de Març a l’Exposició Internacional Canina de Girona. Estava boig d’alegria al veure’m, va bavejar-me de dalt a baix i va ser impossible fer-me una foto decent amb ell perquè de l’alegria no parava de moure’s. Res feia pensar que allò havia de ser un comiat.

Moltíssimes gràcies, súper Duc, per tot el temps que hem compartit i per tot el que m’has ensenyat, et trobarem a faltar!

 

Per fi tinc l’alta! Gràcies per tot!

Abans de començar ja us demano disculpes: perdoneu pel post que estic apunt d’escriure ja que segurament serà més digne d’un diari d’adolescent que d’un blog d’educació canina.

Com sabeu, el 22 de Novembre vaig tenir un accident de cotxe: un conductor despistat em va xocar per darrere i al destrossar-me la part posterior també em va deixar plegades les cervicals, ja tocades per l’atropellament de l’Abril del 2009 http://lladruc.wordpress.com/2009/04/20/de-baixa/

Han estat uns mesos molt durs, ni més ni menys que 17 setmanes amb dolor agut, repós obligat i sense saber les seqüeles que em quedarien. El que em sabia més greu, però, era perdre allò que durant quatre anys, amb il·lusió i entusiasme, he anat aixecant dia a dia: Lladruc. Lladruc és més que la “meva empresa”, és la meva passió pels gossos reconvertida en una feina addictiva, estimulant i enriquidora i haver-hi de renunciar  era senzillament inconcebible.

Però si d’alguna cosa puc presumir és de tota la gent que m’ha fet la recuperació  infinitament millor: la meva parella, capaç de fer-me riure fins i tot en els moments de depressió total, la família, que no ha parat de mimar-me com si tingués cinc anys, els amics “gosseros”- passejadors Cendrils que m’han portat a tot tipus d’entrenaments, trobades canines i inauguracions perquè no perdés “el drive” , els amics de tota la vida que han fet créixer perillosament el meu teixit adipós amb pastissos de xocolata i bombons i els companys, que han hagut d’atapeïr l’agenda per fer “lladrucades” o publicitar cursos.

Ara, però, em toca agrair-vos a tots vosaltres, amics i clients de Lladruc, el vostre suport. Gràcies pels vostres e-mails, correus de Facebook i trucades, pels bombons enviats per MRW, per la vostra comprensió i paciència, per anar-me enviant fotos i resums de l’evolució dels vostres gossos, per dir que us esperaríeu el temps que fes falta però que Lladruc no s’acabava el 22 de Novembre del 2011. Moltes gràcies!

Roser Feliu Latorre.

P.D- Com no podia ser de cap altra manera, la protagonista del post és la Cendra. Aquesta gossa increïble no s’ha mogut del meu costat durant quatre mesos i com veieu ha après a portar-me els medicaments, el mòbil o acostar-me la manta del llit a canvi d’una simple carícia. Gairebé podríem dir que s’ha convertit en una Pastor Belga Malinois d’assistència!

3a edició del curs educació canina i coneixements veterinaris

Després de l’èxit i les bones puntuacions rebudes en les enquestes anònimes realitzades pels alumnes de l’última edició, hem decidit tornar-vos a oferir el “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que compta amb la col·laboració de Sakatia, Virbac i Royal Canin. El Col·legi de Veterinaris de Girona l’avala ja que reuneix un dels temaris més complerts a nivell nacional per a la formació de propietaris i futurs professionals del món caní. T’el perdràs? Reserva ara la teva plaça enviant-nos un mail a info@lladruc.com o bé trucant al 636385174. Fins aviat!

Gossos detectors de larva de la fruita

L’univers del gos detector és gairebé infinit. Si fa un temps us parlava dels gossos detectors de cèl·lules cancerígenes, avui us explicaré una especialitat desconeguda per la majoria de professionals, els gossos detectors de larva de la fruita. Jo vaig tenir ocasió de conèixer-la gràcies a una formació especialitzada organitzada pel màster de la UAB que estic acabant.

La ceratitis capitata s’introdueix dins de determinades fruites, sobretot els cítrics, i les fa malbé completament per la qual cosa suposa unes pèrdues milionàries per la indústria alimentària. La dificultat resideix en que, en els primers estadis, l’aparença exterior de la fruita és completament normal. Ara bé, des de fa uns anys, un equip liderat per l’argentí Mario Rosillo, veterinari i gran ensinistrador, ha aconseguit un mètode fiable, ràpid i econòmic per descartar aquelles fruites contaminades, ha ensinistrat un  equip de gossos perquè les detectin. Així doncs a les fronteres del sud d’Argentina existeix un equip de “caninos”, sobretot Beagles, que diàriament descarta centeners de fruites contaminades que podrien suposar no només una pèrdua econòmica sinó també un risc de contaminació pels arbres fruiters autòctons. El sistema és tan efectiu que ja s’està implantant a altres països. Sorprenent, oi?

Fotografies canines espectaculars

Si us agrada la fotografia canina heu de fer click aquí per descobrir fotos tan espectaculars com aquesta!

Josep Maria.