Seminari Nina Bondarenko

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

Vaig conèixer la Nina Bondarenko al curs que vaig fer a Escòcia de gossos detectors de cadàvers submergits i la vaig tornar a veure al seminari que va oferir a Barcelona fa dos estius. El cap de setmana del 26, 27 i 28 de Setembre, vaig assistir al seu seminari “Smarter: see, mark and reward training”.

Aquesta ensinistradora australiana d’origen rus i afincada a UK va començar en el món de l’ensinistrament gràcies al seu Rottweiler al qual va apuntar a una classe d’ensinistrament en grup. El mètode utilitzat era, segons ella, més propi del paleolític inferior que del segle XX i no va tardar en deixar-ho córrer però també va fer germinar el seu desig de fer les coses d’una altra manera. El resultat d’això és una metodologia pròpia que prové d’una assimilació de tècniques que van des del conductisme pur i dur de Skinner o el principi de Premack als últims estudis d’etologia i cognició canina avançada de les millors universitats europees que li han permès, juntament amb una empatia gairebé il·limitada amb l’animal i una paciència gairebé infinita amb el propietari, ensinistrar gossos d’alerta mèdica, d’assistència o fins i tot competidors d’I.P.O.

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Resumint: un seminari per gaudir-lo al 100%.

I hope to see you soon, Nina! I promise you a lot of “Gaspatxo”! :)

Roser Feliu.

Curs avançat de guia caní policial a Palafolls

Els alumnes al curs avançat de guia caní policial

Els alumnes del curs avançat de guia caní policial a Palafolls!  

Durant els dies 6, 7 i 8 d’Octubre es va celebrar a Palafolls el “Curs avançat de guia caní policial“, organitzat per dos policies amb una dilatada trajectòria professional i la col·laboració del Sindicat Professional de Policies i Lladruc.

És una realitat que, cada vegada més, la seguretat pública valora més la tinença de gossos específicament ensinistrats per ajudar-los en diferents tasques, especialment en la recerca i localització de substàncies estupefaents. El gos d’aquestes unitats ha de ser un gos d’elit però també és essencial que existeixi un binomi perfecte entre aquest i el seu guia. Així doncs els policies van aprendre conceptes importants d’etologia, tècniques d’ensinistrament, maneig del gos i operativitat real. En la meva xerrada vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar la metodologia de Lladruc per seleccionar els cadells amb vuit setmanes i, només d’arribar a casa, començar l’esforç de socialitzar-los i ensinistrar-los per convertir-los en excel·lents gossos de treball que també puguin viure correctament en família.

A la part pràctica la Fura, Pastor Alemany de poc més de cinc mesos, va mostrar el treball d’iniciació del cadell. La Mina va ensenyar als alumnes l’obediència de base necessària per a un gos detector (fins i tot algun policia va poder practicar amb ella!) i la Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer una demostració d’obediència avançada amb i sense corretja i de marcació activa de la substància ben amagada en una caixa. Finalment la Syra, Border Collie, va fer una marcació passiva i va realitzar diferents habilitats. També vaig mostrar als alumnes tot el material que fem servir: caixes holandeses de detecció, mossegadors, estoigs de pseudos, etc.

La Fura amb la placa de la policia local de Sant Feliu de Guíxols!

La Fura ja gairebé sembla una “senyora gossa policia” amb la placa de Sant Feliu de Guíxols! ;)  

Des d’aquí vull donar les gràcies a l’Ajuntament de Palafolls i més concretament al regidor de seguretat ciutadana, pel seu interès i la cessió del magnífic espai on es van desenvolupar les classes teòriques i pràctiques, als organitzadors del curs per haver comptat amb Lladruc i a tots els assistents per les seves preguntes i la seva il·lusió. Tant de bo aviat totes les policies del nostre país disposin d’una unitat canina!

Roser Feliu.

Finalitza la 16a edició del curs “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

16a edició del "Tinc un gos... i ara què"?

16a edició del “Tinc un gos… i ara què”?

Ahir, 4 d’Octubre, vam acabar la 16a edició del nostre curs més famós, el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. En aquest curs teòric i pràctic els alumnes van aprendre tot el necessari per mantenir en un estat òptim de salut i benestar els seus gossos, tot millorant també el seu nivell d’obediència.

Com podeu veure, tots els estudiants de dos i quatre potes van acabar així de contents. Si voleu saber perquè, us haureu d’esperar a la propera edició, que serà el Novembre! :)

Roser Feliu.

Felicitació de l’Ajuntament de Palafolls

Felicitació Palafolls

Felicitació de la Policia Local de Palafolls

Quan de petita em preguntaven “Què vols ser de gran?” sempre deia el mateix: o veterinària o “educar gossos policia”. I, sense saber ben bé com, tan sols sis anys després d’haver engegat Lladruc estic gestionant un equip de gossos detectors que col·labora amb empreses de seguretat privada i policies locals.

L’últim Ajuntament al qual hem ajudat, el de Palafolls, ens ha fet arribar una carta d’agraïment per la nostra presència a la Festa Major. Crec que és immerescuda però des d’aquí vull agrair al sergent i a tots els policies d’aquest municipi l’oportunitat que ens ha donat i lloar la seva tasca, sempre necessària i crec que mai prou ben valorada, d’ajut al ciutadà.

Moltes gràcies per confiar en Lladruc!

Roser Feliu.

6è concurs de fotografia canina Lladruc “Tinc un gos ben educat”!

Feia molt de temps que no n’organitzàvem cap i estem segurs que el trobàveu a faltar així que avui la Fura us presenta el cartell del SISÈ CONCURS DE FOTOGRAFIA CANINA LLADRUC.

Concurs de fotografia canina Lladruc

Concurs de fotografia canina Lladruc

En aquesta edició ens hem volgut superar a nosaltres mateixos:

1r premi: una nit en règim d’allotjament i esmorzar per a dues persones, amb la taxa turística i impostos inclosos a la magnífica casa de turisme rural Masia Forn del Vidre, una masia espectacular ubicada a la Vall de la Llèmena (Girona) i on podreu gaudir d’una tranquil·litat extrema en plena natura amb els vostres gossos i assaborir l’extraordinària cuina “Km.0″ de la Susanna.

2n premi: una nit amb la taxa turística i impostos inclosos al Portal de les Hortes una casa construida en plena muralla d’Hostalric amb un disseny vantguardista i ubicada en un punt clau: a un pas de les millors platges de la Costa Brava, a 20 minuts de Girona i a 35 de Barcelona. El Portal de les Hortes és una gran opció per celebrar algun esdeveniment amb els amics, fer una escapada romàntica o descobrir el Montseny amb la família. I, com no podia ser d’una manera, tot i ser estrany en una casa de disseny, en aquesta podeu anar-hi amb un màxim de dos gossos perquè al seu gestor i arquitecte de professió, en Pep, li encanten!

3r premi: un 20% de descompte a Sakatia Fauna. Aquesta botiga d’animals ubicada a Lluís Pericot té tot el que necessiteu per fer més feliços als vostres gossos però també un gran assortit de productes d’aquariofília i per a tota mena d’animals. La seva directora, la Mireia, biòloga, té uns valors en la línia de Lladruc ja que en tot moment es procura un excel·lent benestar animal i es dóna una informació rigorosa i un tracte excel·lent al públic. Part dels seus beneficis, a més, es destinen a fons socials a Madagascar.

I per acabar-ho d’adobar la foto més votada a la Pàgina de Lladruc al Facebook rebrà un lot de joguines interactives!

Què heu de fer per participar al concurs?

1. Feu dues fotos al vostre gos i incloeu-hi algun element relacionat amb Lladruc (la targeta, la web, flyers, imans, samarreta, etc) o, si més no, escriviu-hi lladruc.com. El motiu d’aquesta edició és “Tinc un gos ben educat” així que podeu enviar-nos una foto del vostre gos assegut a la ordre, passejant de la corretja amb el vostre fill o bé destrossant el sofà, vosaltres decidiu!

2. Envieu-nos-les a lladruc@hotmail.com abans del 30 d’Octubre amb les vostres dades personals i el seu consentiment d’utilització per part de Lladruc al blog i les seves xarxes socials. (La mera participació al concurs suposa l’acceptació de totes les bases).

3. Subscriviu-vos al blog (poseu el vostre mail al requadre que apareix a la dreta de la pantalla). Això us ajudarà a estar atents al nostre bloc perquè el dia 8 de Novembre publicarem els guanyadors!

En aquesta edició volem arribar a les 250 fotos rebudes. Animeu-vos-hi!

Lladruc al Festiguau!

Diumenge, 21 de Setembre, l’equip Lladruc va fer una exhibició de gossos detectors al Festiguau, un festival caní organitzat per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Com ja sabeu, intentem que les nostres exhibicions siguin molt didàctiques i amenes i ens agrada mostrar el nostre treball sense secrets per la qual cosa vam decidir que ens hi acompanyarien totes les gosses.

En primer lloc vam treure la Fura de Togaricha que tan sols té quatre mesos i mig. Pobreta estava una mica desubicada per tota la gentada, els gossos i la potent megafonia però tot i això es va asseure, estirar i venir a la cridada i com a premi va jugar amb el seu mossegadoret, com va poder perquè està en ple canvi de dents! :)

La Fura en plena embranzida per agafar el seu mossegadoret!

La Fura en plena embranzida per agafar el seu mossegadoret!

Després vam treure l’Anfetamina de Villavereda. La Mina va acusar el viatge en el remolc nou i tenia una motivació un xic inferior a l’habitual però això no la va distreure d’ensenyar al públic l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quieta, caminar al costat de la corretja i venir a la ordre ràpidament.

La Mina ben asseguda esperant més instruccions

La Mina ben asseguda esperant més instruccions

La Burka del Valle de Alcalans va sortir a la pista fent salts d’alegria i una focalització impròpia d’una cadelleta de 12 mesos. No va deixar de moure la cua ni un sol moment i no va perdre ocasió de llepar la cara d’en David després de cada exercici. La majoria d’espectadors van sorprendre’s de “com semblava de feliç” i vam aprofitar per explicar-los que, a Lladruc, els gossos no treballen perquè s’els pressioni o obligui sinó que realment gaudeixen del treball i tenen un vincle inexplicable amb el guia.

La Burka fent un terra perfecte...

La Burka fent un terra perfecte, tot seguit va fer una llepada digna de menció a la cara d’en David!

La Cendra de la Serralada va donar el 200% d’ella. La motivació d’aquesta gossa de poc més de vint kilos és il·limitada i no només va fer una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes sinó que a més va realitzar un munt d’habilitats que van deixar a tots, sobretot als nens, amb la boca oberta.

La Cendra en plena marcació activa de la substància

La Cendra en plena marcació activa de la substància…

... i acomiadant-se del públic!

… i acomiadant-se del públic!

Finalment vam treure la Syra. Com ja sabeu la Syra és una Border Collie adoptada que havia de fer la funció de gossa de companyia però, gràcies a les seves qualitats naturals, ara és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva. A l’exhibició va fer dues recerques: una en caixes i una altra en una filera de nens on havíem amagat la substància en el mitjó d’un d’ells. La Syra, a més, va fer un munt d’habilitats com passar enmig de les cames, xocar la pota, rodolar, saludar, etc molt celebrades pel públic.

La Syra caminant a dues potes...

La Syra caminant a dues potes…

La Syra en plena marcació de la substància amagada en un mitjó dels nens

… i en plena marcació passiva de la substància amagada en un mitjó dels nens!

Per últim només ens queda donar les gràcies a l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, al Club d’Agility Girona i a la protectora Rodamón per haver comptat amb nosaltres per aquest festival, esperem tornar-hi l’any que ve!

Roser Feliu.

Seminari Juan Carlos Moreda a Granada

En Juan Carlos Moreda amb en Neo de Togaricha (el mateix criador d'on prové la Fura).

En Juan Carlos Moreda amb en Neo de Togaricha (el mateix criador d’on prové la Fura).

L’I.P.O és una de les disciplines canines més exigents i, tradicionalment, s’hi ha associat l’ús del càstig, el dolor i l’estrès per arribar a l’exigència i perfecció demanada. Actualment, però, cada vegada hi ha més competidors que es plantegen aquesta disciplina des del respecte cap a l’animal i basant-se en les teories cognitives més que en les merament conductistes. Un dels representants d’aquesta nova metodologia és en Juan Carlos Moreda, mundialista d’IPO. Feia temps que estava pendent de fer una seminari seu però el “Tinc un gos… i ara què?”: el curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós, sempre s’imparteix els caps de setmana i mai havia tingut l’oportunitat d’apuntar-m’hi. Afortunadament de Juliol a Setembre no oferim cursos en grup així que vam agafar les maletes i… cap a Granada falta gent!

Ha estat un dels seminaris que més he gaudit: en Juan Carlos explica el seu sistema de treball, impecablement estructurat, ben plantejat i àmpliament contrastat, amb una passió il·limitada i això fa que, gairebé involuntàriament, sigui capaç de fer-te canviar els plantejaments i els possibles prejudicis que es puguin tenir. Veient-lo treballar un es planteja com és possible que hi hagi pocavergonyes que segueixin electrocutant, afogant o pegant els gossos per pujar a un pòdium.

En Juan Carlos Moreda fent el fuss amb en Capo del Valle de Alacalans (del mateix afix d'on prové la Burka)

En Juan Carlos Moreda fent el fuss amb en Capo del Valle de Alacalans (que ve del mateix afix que la Burka). 

Els ensinistradors professionals tenim gairebé un do per l’observació minuciosa i jo intento fer-lo servir fixant-me com cuida el conferenciant els seus propis gossos. Per mi, els ponents grandiloqüents perden tota la seva credibilitat quan deixen un gos a la gàbia durant deu o dotze hores sense beure ni menjar o, com ja us vaig explicar en un post fa temps, desgraciats com en Jean Marc Alan són capaços de fer treballar el seu Pastor Alemany lesionat a ple sol durant més de trenta minuts només per fer el fatxenda. En Juan Carlos Moreda, en canvi, viu dels i pels gossos, els seus dos magnífics Pastors Alemanys, en Neo de Togaricha i en Capo del Valle de Alcalans estan plenament integrats en la vida familiar (fins i tot són ensinistrats per la filla de deu anys!) i això es tradueix en un vincle sòlid de confiança on es prioritza el respecte. En el meu cas estic farta de predicar que un gos detector pot ser un gos de companyia i treballar millor que un que visqui en gossera així que suposo que algú que practica “l’esport caní dels perfeccionistes” i ha participat en un mundial encara ha de donar més explicacions.

En resum, un seminari 100% recomanable!

En Neo de Togaricha en plena bordada. Com m'agrada aquest gossàs!

En Neo de Togaricha en plena bordada. Com m’agrada aquest gossàs! :)

Feliç diada!

Avui hem donat dia lliure a les obligacions de la Cendra, la Mina, la Burka i la Fura com a relacions públiques de Lladruc així que en Bram ha estat l’escollit per desitjar-vos una FELIÇ DIADA! :) bram

Nous cursos a Girona… I A BARCELONA!

Ja hem obert les inscripcions per la 16a edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”! by Lladruc. Serà els Dissabtes 20, 27 de Setembre i 4 d’Octubre al Club d’Agility Girona. 

Curs educació canina i coneixements veterinaris

Pòster de la 16a edició (sí, sí, setzena!) del curs educació canina i coneixements veterinaris més famós!

I com a novetat del pròxim curs escolar 2014-2015 FAREM ELS CURSOS TAMBÉ A BARCELONA! El primer serà els dies 12, 19 i 26 d’Octubre a l’Ecocentre (Carrer Mallorca de Barcelona). Fins ara la nostra proposta ha tingut molt d’èxit i una gran acceptació per part de propietaris i futurs professionals del món caní així que volem expandir-la a les comarques Barcelonines i facilitar la feina als nombrosos alumnes que fins ara s’han desplaçat a Girona des de punts tan llunyans com Rialp, Tarragona o Cervera. Oferir cursos a Barcelona ens permetrà centralitzar la docència de Lladruc i ajudar a encara més persones a gaudir més de la relació amb els seus gossos.

17a edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris. a BARCELONA!

17a edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA!

En aquesta dissetena edició s’estrenarà com a docent la Laura Pol, la última incorporació a l’equip de Lladruc. La Laura és una llicenciada en veterinària  i màster en etologia clínica per la UAB que ha fet un gran esforç per compaginar la formació oficial amb diversos cursos d’ensinistrament. A més a més ha adquirit molta experiència amb propietaris i gossos de tot tipus per la qual cosa creiem que pot ser un gran valor afegit al nostre equip. 

Així que ja ho sabeu, no us els podeu perdre! Si necessiteu més informació podeu escriure’ns a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174. 

No es pot tenir un gos en un pis!

Una servidora passejant la Burka per la ciutat

Una servidora passejant la Burka per la ciutat de Girona

“No es pot tenir un gos en un pis!“. De petita, havia sentit aquesta frase mil i una vegades. Era una veritat incontestable, gairebé un dogma. Els gossos no poden viure en pisos. I punt final. Ho confirmaven els avis, les veïnes explicaven horribles històries de Pastors Alemanys que se’ls retorcien les potes per haver caminat durant anys sobre gres i els pocs propietaris de gossos que els tenien en pisos i gosaven passejar-los “amb corretja, verge santa!” eren mirats per la resta com si fossin uns il·luminats.

Els estudis sociològics ens diuen, però, que cada vegada hi ha menys persones que viuen al camp i es traslladen a la ciutat on no volen renunciar a la presència d’un ésser viu que els ajudi a millorar l’estat d’ànim, els redueixi la tensió arterial i els faciliti l’establiment de noves relacions socials. Molts acaben escollint els gossos. De tot tipus: peluts, miniatura, nerviosos, escuats, amb un pedigree més pur que la majoria de nosaltres o recollits d’un contenidor amb només tres dies de vida. No tots estan correctament educats. Alguns borden a la nit, destrossen objectes quan els propietaris se’n van, lladren als ciclistes, grunyen als nens o fins i tot poden atacar altres gossos o a persones. I aquesta manca de conscienciació per part d’alguns amos irresponsables és la que utilitzen els anti-gossos com a argument infal·lible per evitar-ne la presència en pisos i ho revesteixen de paraules ben sonants: “els gossos que viuen a la ciutat tenen més problemes de comportament que els gossos que viuen a l’aire lliure perquè els falta espai”. Diversos estudis demostren el contrari. Entre ells un del departament d’etologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que l’experiència adquirida per Lladruc durant més de sis anys ens fa corroborar.

Els gossos que viuen en pisos mantenen una interacció forçosa amb el seu amo que, en molts casos, ajuda a reforçar-ne el vincle. I precisament per això aquests poden observar més fàcilment el comportament dels seus gossos i contactar amb un professional com Lladruc que els ajudi a millorar-lo si no és el desitjat.

D’altra banda hi ha moltíssims gossos que viuen en masos, finques i grans extensions agrícoles que només reben la visita d’un cuidador cada pocs dies que inverteix el temps just en alimentar-los i netejar l’espai. Un gran nombre d’aquests gossos presenten problemes de comportament greus com autolesions, estereotípies (qui no ha vist un Pastor Alemany guardià perseguint-se compulsivament la cua?) o agressivitat per possessió de recursos (quants gossos lligats a una cadena no es mostren agressius davant del plat de menjar?). Però com que en la majoria de casos no hi ha ningú per veure-ho es considera que el gos viu “feliç i content amb 1000, 2000 o 5000 metres quadrats”… d’absoluta solitud!

En resum, si cuidem bé el nostre gos, procurem que faci l’exercici físic necessari i mantingui interaccions positives amb persones i altres animals i, sobretot, l’eduquem correctament per la seva perfecta integració a la ciutat, el nostre gos pot ser tant o més feliç vivint en un pis com el que viu en un mas. Sense anar més lluny les meves gosses Cendra (Pastor Belga Malinois) i Muga (Pastor Alemany de treball), tot i ser considerades races amb una inesgotable energia i passió pel treball van conviure feliçment amb mi durant sis mesos en un apartament de quaranta metres quadrats en un vuitè pis del centre de Girona. En ple 2013 les veïnes ja no deien allò que “se’ls retorcarien les potes” sinó que em donaven les bosses de plàstic que elles no feien servir i es queixaven “és una llàstima que només pugueu deixar-los deslligats a La Devesa, pobrets, tan macos!”.

Poc a poc les coses van canviant i sinó mireu l’article que publica avui El Punt sobre els gossos a la ciutat de Barcelona on es proposa que els gossos puguin obtenir el “carnet de tinença cívica responsable”…

Roser Feliu. 

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 235 other followers

%d bloggers like this: