Exhibició a l’Institut de Vilafant

Divendres passat, el dia 5 de Desembre, vam fer una exhibició a l’Institut de Vilafant (Figueres). Com ja us he comentat en posts anteriors, segons la F.A.D i altres organismes, el consum de drogues comença, per desgràcia, cada vegada més aviat. Per aquesta raó els psicòlegs insisteixen que és tan important desenvolupar estratègies de prevenció de la drogodependència des de ben joves i a Lladruc volíem aportar-hi el nostre granet de sorra mostrant la feina que fem amb els nostres gossos detectors.

Els alumnes de l'Institut de Vilafant durant l'activitat amb gossos by Lladruc

Els alumnes de l’Institut de Vilafant durant la xerrada teòrica de l’activitat amb gossos by Lladruc

Així doncs una representació del nostre equip formada per en David, la Syra, la Cendra, la Mina, la Fura i una servidora vam explicar als alumnes quines tipologies de drogues hi ha, perquè és tan perjudicial el seu consum i què fem els ensinistradors per crear una societat més saludable. Els vam ensenyar els materials que fem servir per entrenar, com es fa la selecció i l’ensinistrament dels gossos des que arriben a casa amb vuit setmanes fins que es converteixen en gossos operatius i com és, dia a dia, la nostra feina.

La Fura i una servidora durant l'exhibició

La Fura, gossa detectora en formació, i una servidora, Roser Feliu, durant l’exhibició

La part que més els va agradar, però, va ser l’exhibició ja que van poder tocar, educar i practicar habilitats amb totes les gosses.

Per últim volem donar les gràcies a l’equip directiu de l’Institut per haver comptat amb nosaltres, a tots els professors per la seva predisposició i voluntat per fer una activitat nova pel centre i a tots els alumnes perquè, tot i ser moltíssims i que bufava una Tramuntana espectacular, van estar molt atents a totes les explicacions de Lladruc!

Els 77 alumnes que van participar a l'activitat. A veure si sabeu trobar a la Mina i a la Fura!

Els 77 alumnes que van participar en l’activitat. A veure si sabeu trobar a la Mina i a la Fura!

Seminari de gossos detectors de narcòtics i explosius

En Reginaldo Aranda amb una servidora durant el curs de gossos detectors de narcòtics i explosius a St Sadurní d'Anoia

En Reginaldo Aranda amb una servidora durant el curs de gossos detectors de narcòtics i explosius a St Sadurní d’Anoia

Els dies 26, 27 i 28 de Novembre vaig anar a Sant Sadurní d’Anoia al seminari sobre “Gossos detectors de drogues i explosius” amb el brasiler Reginaldo Aranda, ensinistrador de gossos detectors d’explosius, narcòtics i de seguretat per a policies d’arreu del món.

El seminari anava enfocat principalment a presentar els Sokks. Aquest producte revolucionari creat pel Dr. Wolf A Kafka incorpora 20 explosius o 15 drogues en un sol tub d’una mida un xic més gran que un tap del bolígraf i en principi no produeix ni absorbeix contaminacions quan s’utilitza per entrenar i evita problemes en el seu transport i emmagatzemament. Tot i això, el producte no em va semblar tan extraordinari com m’havia imaginat: perquè haig d’ensenyar als meus gossos a detectar 15 substàncies si a la vida real només necessito ensenyar-los a buscar haixix, marihuana, cocaïna, heroïna i LSD? I si llavors marquen la lidocaïna dels habituals “strepsils” nadalencs o els gelocatils amb codeïna? Durant el seminari vam fer un entrenament utilitzant aquestes substàncies i en principi cap gos les va marcar però… qui m’ho assegura? I per explosius… de veritat cal que detectin pólvora d’escopeta?

Tot i això, la formació em va servir per aprendre de diferents cossos policials, agafar idees i resoldre dubtes amb altres ensinistradors especialistes i és que l’univers del gos detector és infinit. Sé que podria haver triat una especialitat més senzilla però què voleu que us digui… hi ha quelcom de romàntic i idealista quan després de passar-te mesos mirant pedigrees i valorant cadellades agafes un cadell amb vuit setmanes i poses tot l’esforç del món per ensinistrar-lo correctament i convertir-lo en un gos detector. Llavors veus que aquell innocent cadellet que intentava mossegar-te el camal dels pantalons s’ha convertit en un imponent gos que ajuda a crear un món més segur i tot l’esforç, els kilòmetres, els seminaris, les trucades desesperades als companys, les proves de certificació i les cabòries tècniques que han desfilat pel teu cap durant setmanes passen, de cop, a valdre sobradament la pena. I et poses a mirar més pedigrees, compres un altre arnès de cadell, vas a més cursos i… ja hi tornem a ser! ;)

Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona i gossos ensinistrats

Gràcies a en Hulk, el seu gos ensinistrat, la Sandra, víctima de violència de gènere, pot tornar a somriure.

Gràcies a en Hulk, el seu gos ensinistrat, la Sandra, víctima de violència de gènere, pot tornar a somriure.

Avui és el 25 de Novembre, “Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona”.
No m’agraden els “dies de…” però crec que aquesta data és tan bona com qualsevol altra per parlar-vos d’uns gossos amb una funció molt concreta: ajudar a víctimes de violència de gènere.

Sóc conscient que aquest és un blog comercial però, si em deixeu, m’agradaria explicar-vos que jo mateixa vaig viure en un infern silenciós durant massa mesos. Avui en dia puc dir, orgullosa, que la meva vida ha fet un gir en tots els aspectes i que bona part d’aquest èxit es deu a la meva Pastor Belga Malinois, la Cendra. Com ja sabeu, la Cendra és una gossa detectora que ha treballat en mil punts de l’Estat Espanyol i de l’estranger. Abans que tot això, però, va tenir una missió encara més complicada: ajudar-me a recuperar mentalment de tot el que havia passat i oferir-me la seguretat física que necessitava en un moment en què em sentia tan anul·lada que fer el que s’anomena “vida normal” significava dur a terme una proesa.

I és que els gossos de violència de gènere estan específicament ensinistrats per a protegir a la víctima del seu agressor. No són “armes de matar” sinó que són animals imponents que, ensinistrats correctament per bordar a l’ordre i en cas necessari impactar mitjançant un morrió específic (l’anomenat morrió d’impacte), resulten dissuasius davant d’un possible atac. Però no només això sinó que ofereixen estímuls a la dona per seguir lluitant: autoestima, confiança, motivació, companyia… I, el que és més important, la sensació d’haver-se de responsabilitzar d’un ésser viu que depèn, en tots sentits, d’ella.

Per aprofundir més en el tema els dies 7, 8 i 9 de Novembre vaig anar al centre caní Securitydogs de Madrid per fer la primera formació de l’Estat Espanyol d’ensinistrament especialitzat en gossos per a violència de gènere. Allà el director de l’empresa i amic, l’Ángel Mariscal, juntament amb l’Ángel Álvarez (preparador físic i tècnic en defensa personal), la Pilar (psicòloga) i la Sandra i la Gemma (usuàries de gossos de violència de gènere), ens van explicar la seva metodologia de treball. Va ser un curs molt ben plantejat, ja que tocàvem totes les àrees necessàries perquè els alumnes ens poséssim en la pell de la víctima i també perquè comprenguéssim les parts més tècniques del projecte. Entre elles em va sorprendre comprovar que actualment no hi ha cap mena de tipificació legal per aquest tipus de gossos que, en altres països, gaudeixen d’una accessibilitat pública similar als gossos d’assistència. És més… com els hem d’anomenar?

Una servidora amb en Juanma i en Charlie, gos de violència de gènere

Una servidora amb en Juanma i en Charlie, gos de violència de gènere

Va ser un curs molt emotiu: en més d’una ocasió tots els alumnes ens vam descobrir eixugant-nos les llàgrimes amb les mànigues del jersei, sobretot quan escoltàvem a la Gemma dient que la seva ex-parella li havia foradat el timpà, fracturat el nas i l’havia omplert d’hematomes. Des de llavors el seu agressor té una ordre d’allunyament que va incomplir una vegada però, quan va veure en Kala, el seu Pastor Alemany de quaranta kilos, es va allunyar dient-li que “mataría al perro y después a tí”. Aquell dia la Gemma, lluny d’acovardar-se, va treure encara més forces per seguir lluitant.
La Sandra afirma, convençuda, que en Hulk, el seu Pastor Alemany, s’ha convertit en “su TODO para mi hija y para mí”. En Hulk l’ajuda a sortir al carrer, ha pogut trobar una altra parella i és capaç de plantar cara a la por. Ara ja no es planteja suïcidar-se per acabar amb el patiment perquè ha vist que és possible viure una altra vida. Quan va acabar el curs em va abraçar i em va dir “haz este proyecto en tu tierra, mi niña, que podrás ayudar a muchas, como afectada y como adiestradora”.  Vaig pensar que tenia raó però també em va venir una esgarrifança al pensar que mentre hi hagi la necessitat d’ensinistrar gossos per a parar els peus a certs individus i “dies per l’eliminació de la violència contra la dona” la societat continua anant molt malament…

Roser Feliu.

Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Dilluns: dia oficial dels badalls, del cafè massa carregat i de canviar les bambes per sabates d’oficina. Però a Lladruc gairebé no distingim els dies festius dels laborables i Divendres, Dissabte i Diumenge vam participar com a docents al “Curs avançat de guia caní policial” celebrat a Sant Feliu de Guíxols. El curs va estar organitzat per dos professionals amb molts anys d’experiència a les espatlles amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies ilícites i per això els agents necessiten una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobi com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics.

La teoria, sense una bona pràctica, no serveix per res així que ahir els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

En primer lloc vam treure la Fura, Pastor Alemany de treball. La Fura encara és una cadelleta i no vam voler exigir-li més del que era estrictament necessari així que gairebé podem dir que va gaudir d’una experiència positiva envoltada de cares noves, gossos i sorolls de tota mena.

La Fura fent un "seu" i "quieta" amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi...

La Fura fent un “seu” i “quieta” amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi…

Després la Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només coneixe’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. Estem farts de dir-ho: un bon gos detector ha de ser, abans que res, un gos equilibrat.

"Busca a en Wally" en versió Lladruc: on és la Fura?  :)

“Busca a en Wally” en versió Lladruc: on és la Fura? :)

La Burka és una gossa més contundent, més potent i més intensa treballant que la Mina i els policies van poder veure com feia els mateixos exercicis que la seva predecessora amb encara més entusiasme per poder jugar uns minuts amb un simple mossegadoret.

La Fura saltant d'alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera va ser condecorada i tot amb l'escut oficial! :)

La Mina saltant d’alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera fins i tot porta l’escut oficial enganxat a l’arnès! :)

La Cendra, Pastor Belga Malinois, va buscar la substància que prèviament havíem amagat dins d’unes caixes de detecció i va fer una marcació passiva, és a dir, es va asseure al costat de la substància. La Cendra, a més, sap fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l'exhibició d'habilitats canines

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l’exhibició d’habilitats canines

Finalment va sortir a la pista la Syra, Border Collie. Com ja sabeu la Syra és una gossa adoptada però, com que tenia una motivació, una focalització i unes ganes de treballar fora de sèrie la vam acabar convertint en una gossa detectora. La Syra va fer una marcació impecable no només de la caixa sinó també del mitjó d’un agent, on prèviament havíem amagat una petita quantitat de substància.

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d'un voluntari

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d’un voluntari

Per últim vull donar les gràcies a tots els assistents pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per oferir-se de voluntaris per posar en pràctica tot allò que havien après a la part teòrica. Moltes gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però moltes gràcies, sobretot, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. El Sr. Alcalde i el Sr. Regidor del municipi van presenciar l’acte i van donar totes les facilitats perquè es pogués desenvolupar aquest curs que, estic segura, donarà pas a noves unitats canines de policia local que aconseguiran fer uns municipis encara més segurs per a tots els seus habitants.

La Fura molt ben acompanyada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols amb el Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora!

La Fura molt ben col·locada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols sota l’atenta mirada del Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora! :)

Les fotos guanyadores del sisè concurs de fotografia by Lladruc!

Abans que res, demanar-vos disculpes. Tot i que el jurat ha fet una magnífica tasca jo he estat a Madrid deu dies: primer fent un curs d’ensinistrament de gossos per a víctimes de violència de gènere i després per certificar a dues gosses detectores d’explosius i haig de reconèixer que no he pogut gestionar el blog com òbviament es mereix.

Així doncs i després de valorar les 130 fotos rebudes, em toca proclamar els guanyadors del Sisè concurs de fotografia canina Lladruc “Tinc un gos ben educat”!

1r premi: una estada a l’allotjament “Masia Forn del Vidre” de la Vall de la Llémena:

La foto guanyadora del concurs de fotografia canina Lladruc!

La foto guanyadora del concurs de fotografia canina Lladruc!

2n premi: una estada a l’allotjament turístic “El Portal de Les Hortes” en plena muralla d’Hostalric:

Foto guanyadora del segon premi del concurs de fotografia canina Lladruc

Foto guanyadora del segon premi del concurs de fotografia canina Lladruc

3r premi: un 20% de descompte a la Botiga “Sakatia Fauna” de Girona:

Foto guanyadora del tercer premi del concurs de fotografia canina Lladruc

Foto guanyadora del tercer premi del concurs de fotografia canina Lladruc

Com a novetat, la foto més premiada a la pàgina de Lladruc al Facebook rebrà un lot de joguines:

La foto més votada a la nostra pàgina de Facebook!

La foto més votada a la nostra pàgina de Facebook!

I hem volgut ampliar-ho a les dues fotos que han tingut més vots i que rebran una pilota irrompible:

Segona foto més votada a la nostra pàgina de Facebook

Segona foto més votada a la nostra pàgina de Facebook

Tercera foto més votada a la nostra pàgina de Facebook

Tercera foto més votada a la nostra pàgina de Facebook

Només em queda donar les gràcies al magnífic jurat per oferir aquests fantàstics premis i agrair-vos a tots la vostra participació. Ha estat un orgull veure fotos tan boniques de gossos tan ben educats però, sobretot, feliços! Moltes gràcies!

Roser Feliu.

Properament…

Benvolguts amics i amigues de Lladruc,

El jurat encara no té decidides les fotos guanyadores però gairebé ho tenim!

Mentrestant us anunciem les dues noves edicions del curs ‘Tinc gos i ara què’, un curs d’educació canina i coneixements veterinaris a Girona i a Barcelona.

Estigueu pendents a principis de la setmana vinent que ja tindrem les imatges guanyadores! Quines ganes de veure-les que tenim tots, oi?

poster_bcnoctubre14 poster_des14

Taller Lladruc a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona

A la pàgina de la F.A.D (Fundación de Ayuda contra la Drogadicción) podeu llegir diversos estudis que demostren que el consum de drogues comença cada vegada més aviat i amb les vulgarment anomenades “drogues lleugeres” com el haixix o la marihuana que, per desgràcia, bona part de la població considera encara “inofensives”. És per aquesta raó que a Lladruc sempre intentem conscienciar a la població i sobretot als més joves dels riscos que suposa a tots nivells el consum de drogues i ho fem com millor sabem: fent exhibicions, xerrades i tallers amb els nostres gossos detectors.

L’últim el vam fer el passat 27 d’Octubre a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona i ens hi van acompanyar la Fura, la Mina i la Syra, les gosses detectores més sociables i tranquil·les de Lladruc.

Primer una servidora els va explicar quines són les drogues més habituals i perquè són perilloses per a la nostra salut i després els vaig explicar que molts policies i empreses de seguretat compren gossos detectors com els que nosaltres preparem per ser més efectius en la seva feina. Els vaig explicar que el procés comença amb l’elecció d’un cadell d’una genètica determinada que després socialitzarem i educarem perquè quan sigui gran sigui eficaç en allò que se li demani. El primer exemple va ser la Fura de Togaricha, Pastor Alemany de treball de només sis mesos, que els va ensenyar com s’inicia la preparació d’un cadell per tal que quan “sigui gran” pugui ser “una senyora gossa detectora”.  Els nens van quedar sorpresos de veure que els gossos de seguretat poden ser sociables, afectuosos i els encanta que els amanyaguin!

Un dels nens premiant a la Fura per fer el "Seu" perfecte

Un dels nens premiant a la Fura per fer el “Seu” perfecte!

La Mina és la relacions públiques infantil de Lladruc perquè està enamorada de tots els nens de l’univers. Tant és així que quan passeja pel carrer i veu un cotxet s’asseu davant i arqueja les celles esperant rebre una carícia. Potser és un pensament massa antropomòrfic però us puc assegurar que quan va baixar del cotxe i va veure 25 nens esperant-la els seus ulls eren de pura il·lusió. La Mina els va ensenyar l’obediència de base necessària d’un gos detector (asseure’s, estirar-se, quedar-se quieta, caminar al costat i venir quan se la crida) i tots els nens van poder donar-li premis, tocar-la i abraçar-la i ella, òbviament, va estar-ne encantada!

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

Una alumna fent el "seu" a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! :)

Una alumna fent el “seu” a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! :)

Finalment la Syra, Border Collie, va buscar la substància amagada en una de les llaunes que havíem situat prèviament en fila i va fer una marcació passiva. Després va ensenyar-los habilitats avançades com passar al mig de les cames, donar la pota, xocar-la, fer la croqueta, fer el mort, caminar  a dues potes i tots els nens es van barallar perquè volien tocar “la gossa peluda de dos colors”!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

Des d’aquí volem donar les gràcies a l’Escola Mare de Déu del Món i a tots els alumnes per haver confiat en Lladruc pel desenvolupament d’aquesta activitat i esperem tornar-nos a veure ben aviat!

Roser Feliu

Finalitza la 17a edició del curs d’educació canina i coneixements bàsics veterinaris a BARCELONA!

Foto final de la dissetena edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Foto final de la dissetena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Fa uns tres anys l’Emili Barba, llicenciat en veterinària i doctorant en nutrició per la UAB, em va proposar fer un curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics per a propietaris de gossos. Des del primer moment la idea em va semblar molt bona i vam fer un gran esforç per elaborar un bon temari, buscar excel·lents patrocinadors (Royal Canin i Laboratoris Virbac) i aconseguir un aval del Col·legi de Veterinaris de Girona.
El que mai m’hagués imaginat és que faríem disset edicions en menys de dos anys i que, segons les enquestes que passem als alumnes l’últim dia, tots en sortirien tan contents que el recomanarien als seus amics, companys de feina, familiars, contactes del Facebook i amics del pipican. El que en un principi havia de ser un curs d’àmbit local (Girona) per a amics de Lladruc s’ha acabat convertint en un curs per a Ajuntaments (Riudellots de la Selva i Figueres) i que s’ha expandit també a Barcelona.

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari i fent diverses habilitats!

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari, en Martí, i fent diverses habilitats!

I així hem arribat a la dissetena edició! A Barcelona necessitàvem un altre bon docent i per això vam publicar una oferta de feina per la qual vam rebre, ni més ni menys, que 42 currículums. De tots ells vam decidir que la Laura era la millor. La Laura Pol és llicenciada en veterinària i màster en etologia clínica per la UAB i una apassionada per tot allò que està relacionat amb els gossos. En aquesta dissetena edició la Laura ha explicat als alumnes com distingir una urgència veterinària de la que no ho és, tècniques bàsiques de primers auxilis, la importància d’una bona alimentació i com mantenir una bona higiene i un perfecte control de salut dels gossos.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves del curs, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar quiet i assegut.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar assegut i quiet.

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria.

Una servidora els ha ensenyat l’obediència bàsica (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida), com aprenen els gossos i quins són els problemes de comportament més freqüents. Tot ha plegat en un entorn privilegiat: un local al bell mig de Barcelona (carrer Mallorca), espaiós, amb projector, dogproof i amb aparcaments gratuïts i abundants a la porta.

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible i gràcies per confiar, una vegada més, en Lladruc!

I per si algú s’ha quedat amb les ganes… No us preocupeu, us penjo un cartell amb les properes edicions!

Propera edició del curs d'educació canina  coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d’educació canina coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

“Autobombo”: ja sóc Directora i Cap de seguretat i formadora de guies canins!

La Cendra: la nostra gossa detectora més veterana i l'últim carnet que m'ha arribat!

La Cendra, la nostra gossa detectora més veterana, aguantant l’últim carnet que m’ha arribat!

Alguns dels que em coneixen em retreuen que sóc una “addicta a la formació” i els haig de donar la raó, crec que mai s’en pot saber prou, ni de gossos ni de res. Així que, amb criteri, mai malgasto l’oportunitat d’aprendre.

L’última “Roserada” ha estat obtenir el títol de Directora de Seguretat de la Universitat de Girona (UdG) i la seva corresponent habilitació per part del Ministeri de l’Interior i la Direcció General de la Policia (DGP). El primer dia de classe va ser força sorprenent, tots els meus companys eren policies locals o autonòmics, militars, funcionaris de presons i responsables d’empreses de seguretat o de centrals receptores d’alarmes. Els que no pertanyien al gremi eren dos advocats penalistes i un arquitecte interessat en la seguretat integral dels edificis. I allà, al bell mig de tots ells, dues alumnes descol·locades, la Laia, futura criminòloga de 18 anys, i jo.

Els vaig explicar que sóc ensinistradora de gossos i que treballant en col·laboració amb una empresa de seguretat privada amb els meus gossos detectors m’havia adonat que necessitava una formació més àmplia per poder, entre altres, organitzar operatius més eficaçment, gestionar millor els equips, entendre les necessitats reals de l’empresari i saber en quin marc legal ens estàvem movent. I així és com vaig tornar un altre cop a la Universitat però aquesta vegada invertint Divendres i matins de Dissabtes durant gairebé un any. Assistir a les classes va ser un esforç considerable, sobretot els Divendres, aquells dies en què tots els clients tenen ganes de cap de setmana i les classes s’allarguen com si no tinguessin final. Molts dies vaig haver d’anar a classe enfangada i menjant-me pals de cereals per sota la taula per no decandir-me però això no va ser res comparat amb l’elaboració del projecte final: un pla de seguretat integral per a una empresa ja en funcionament. Molts cops vaig estar a punt d’engegar-ho a rodar, sobretot quan havia d’entendre el “jeroglífic” del codi tècnic d’edificació, fer plans d’evacuació o crear plànols amb programes dignes del mismíssim Llucifer.

Us presento la meva acreditació  de formadora de guies canins! :)

Us presento la meva acreditació de formadora de guies canins! :)

Per sort, però, tot l’esforç va valdre la pena i ara puc dir amb orgull i tot “l’autobombo” del món que sóc la primera ensinistradora de gossos de l’Estat Espanyol habilitada com a Directora de Seguretat i, a més, cap de seguretat i formadora homologada de guies canins.

Així que només em queda dir MOLTES GRÀCIES a tots els que ho han fet possible:

- Als companys de Lladruc, per treballar encara més del que els tocava i, sobretot, per la seva infinita empatia i il·lusió.

- A en Jesús, director de la formació, per la seva organització i resoldre sempre tots els meus dubtes amb eficàcia.

- Als professors, per la seva proximitat als alumnes. Gràcies sobretot a en Salvador, pels seus consells i per deixar-me treballar amb els meus gossos detectors a un lloc on gairebé ningú pot entrar  i a en Josep per proposar-me una nova oportunitat laboral que espero poder presentar-vos d’aquí poc.

- A tots els meus companys del curs, per passar-me apunts, fer resums, explicar-me conceptes importants i per admetre primer a la Muga i després a la Mina a les classes. Sobretot haig de donar les gràcies a en Dani, policia local, per donar-me suport moral en els moments més baixos i per les nostres xerrades profundes davant un plat de cigrons, als “Josés” pel seu altruista cop de mà amb el treball i a l’Àngel per la seva inestimable ajuda quan em pensava que no acabaria mai el projecte final. També als companys de Securitas, a en Josep Maria per lluitar colze amb colze per descobrir com carai es calculava el mètode Mosler, als Alfons per les seves aportacions sempre enginyoses, a en Christian per dir-me “és llarg però podrem” amb aquell convenciment que només té qui s’enfronta cada dia a situacions complicades, a l’Enric, arquitecte, pel seu magnífic resum del codi tècnic d’edificació,a la Laia per compartir la pressió ser l’altra nena del curs, i a l’Hortènsia per deixar-me gaudir de la companyia del seu Pinscher Dopey que em va fer d’assistent durant la realització del treball, quan encara duia collaret cervical després de l’accident i no podia ni manejar el ratolí de l’ordinador sense que se m’adormissin les mans.

- I finalment a la meva mare perquè encara recordo la cara d’espantada quan al Gener del 2013 li vaig dir que m’apuntaria a aquest curs. La meva progenitora és, abans que res, una patidora nata i una autèntica lloca a qui li va costar acceptar que la seva filla (“la petita!”) es guanyés la vida “duent gossos policia pel món per buscar coses rares” així que quan li vaig dir que volia formar-me per ser Directora de Seguretat la seva pregunta va ser “Ai filla, no te n’aniràs a l’Afganistan amb un “Malinuà“, casc, ulleres fosques i pinganillu, no?”. I la meva resposta va ser: “No, faré el mateix que faig ara però millor”!, que, com us he dit abans, és una de les raons de la meva addicció a la formació de qualitat: ser millor cada dia en la meva feina, allà on poso l’ànima… i també la banya! :)

Roser Feliu.

Seminari Nina Bondarenko

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

Vaig conèixer la Nina Bondarenko al curs que vaig fer a Escòcia de gossos detectors de cadàvers submergits i la vaig tornar a veure al seminari que va oferir a Barcelona fa dos estius. El cap de setmana del 26, 27 i 28 de Setembre, vaig assistir al seu seminari “Smarter: see, mark and reward training”.

Aquesta ensinistradora australiana d’origen rus i afincada a UK va començar en el món de l’ensinistrament gràcies al seu Rottweiler al qual va apuntar a una classe d’ensinistrament en grup. El mètode utilitzat era, segons ella, més propi del paleolític inferior que del segle XX i no va tardar en deixar-ho córrer però també va fer germinar el seu desig de fer les coses d’una altra manera. El resultat d’això és una metodologia pròpia que prové d’una assimilació de tècniques que van des del conductisme pur i dur de Skinner o el principi de Premack als últims estudis d’etologia i cognició canina avançada de les millors universitats europees que li han permès, juntament amb una empatia gairebé il·limitada amb l’animal i una paciència gairebé infinita amb el propietari, ensinistrar gossos d’alerta mèdica, d’assistència o fins i tot competidors d’I.P.O.

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Resumint: un seminari per gaudir-lo al 100%.

I hope to see you soon, Nina! I promise you a lot of “Gaspatxo”! :)

Roser Feliu.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 250 other followers

%d bloggers like this: