6è concurs de fotografia canina Lladruc “Tinc un gos ben educat”!

Feia molt de temps que no n’organitzàvem cap i estem segurs que el trobàveu a faltar així que avui la Fura us presenta el cartell del SISÈ CONCURS DE FOTOGRAFIA CANINA LLADRUC.

Concurs de fotografia canina Lladruc

Concurs de fotografia canina Lladruc

En aquesta edició ens hem volgut superar a nosaltres mateixos:

1r premi: una nit en règim d’allotjament i esmorzar per a dues persones, amb la taxa turística i impostos inclosos a la magnífica casa de turisme rural Masia Forn del Vidre, una masia espectacular ubicada a la Vall de la Llèmena (Girona) i on podreu gaudir d’una tranquil·litat extrema en plena natura amb els vostres gossos i assaborir l’extraordinària cuina “Km.0″ de la Susanna.

2n premi: una nit amb la taxa turística i impostos inclosos al Portal de les Hortes una casa construida en plena muralla d’Hostalric amb un disseny vantguardista i ubicada en un punt clau: a un pas de les millors platges de la Costa Brava, a 20 minuts de Girona i a 35 de Barcelona. El Portal de les Hortes és una gran opció per celebrar algun esdeveniment amb els amics, fer una escapada romàntica o descobrir el Montseny amb la família. I, com no podia ser d’una manera, tot i ser estrany en una casa de disseny, en aquesta podeu anar-hi amb un màxim de dos gossos perquè al seu gestor i arquitecte de professió, en Pep, li encanten!

3r premi: un 20% de descompte a Sakatia Fauna. Aquesta botiga d’animals ubicada a Lluís Pericot té tot el que necessiteu per fer més feliços als vostres gossos però també un gran assortit de productes d’aquariofília i per a tota mena d’animals. La seva directora, la Mireia, biòloga, té uns valors en la línia de Lladruc ja que en tot moment es procura un excel·lent benestar animal i es dóna una informació rigorosa i un tracte excel·lent al públic. Part dels seus beneficis, a més, es destinen a fons socials a Madagascar.

I per acabar-ho d’adobar la foto més votada a la Pàgina de Lladruc al Facebook rebrà un lot de joguines interactives!

Què heu de fer per participar al concurs?

1. Feu dues fotos al vostre gos i incloeu-hi algun element relacionat amb Lladruc (la targeta, la web, flyers, imans, samarreta, etc) o, si més no, escriviu-hi lladruc.com. El motiu d’aquesta edició és “Tinc un gos ben educat” així que podeu enviar-nos una foto del vostre gos assegut a la ordre, passejant de la corretja amb el vostre fill o bé destrossant el sofà, vosaltres decidiu!

2. Envieu-nos-les a lladruc@hotmail.com abans del 30 d’Octubre amb les vostres dades personals i el seu consentiment d’utilització per part de Lladruc al blog i les seves xarxes socials. (La mera participació al concurs suposa l’acceptació de totes les bases).

3. Subscriviu-vos al blog (poseu el vostre mail al requadre que apareix a la dreta de la pantalla). Això us ajudarà a estar atents al nostre bloc perquè el dia 8 de Novembre publicarem els guanyadors!

En aquesta edició volem arribar a les 250 fotos rebudes. Animeu-vos-hi!

Lladruc al Festiguau!

Diumenge, 21 de Setembre, l’equip Lladruc va fer una exhibició de gossos detectors al Festiguau, un festival caní organitzat per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Com ja sabeu, intentem que les nostres exhibicions siguin molt didàctiques i amenes i ens agrada mostrar el nostre treball sense secrets per la qual cosa vam decidir que ens hi acompanyarien totes les gosses.

En primer lloc vam treure la Fura de Togaricha que tan sols té quatre mesos i mig. Pobreta estava una mica desubicada per tota la gentada, els gossos i la potent megafonia però tot i això es va asseure, estirar i venir a la cridada i com a premi va jugar amb el seu mossegadoret, com va poder perquè està en ple canvi de dents! :)

La Fura en plena embranzida per agafar el seu mossegadoret!

La Fura en plena embranzida per agafar el seu mossegadoret!

Després vam treure l’Anfetamina de Villavereda. La Mina va acusar el viatge en el remolc nou i tenia una motivació un xic inferior a l’habitual però això no la va distreure d’ensenyar al públic l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quieta, caminar al costat de la corretja i venir a la ordre ràpidament.

La Mina ben asseguda esperant més instruccions

La Mina ben asseguda esperant més instruccions

La Burka del Valle de Alcalans va sortir a la pista fent salts d’alegria i una focalització impròpia d’una cadelleta de 12 mesos. No va deixar de moure la cua ni un sol moment i no va perdre ocasió de llepar la cara d’en David després de cada exercici. La majoria d’espectadors van sorprendre’s de “com semblava de feliç” i vam aprofitar per explicar-los que, a Lladruc, els gossos no treballen perquè s’els pressioni o obligui sinó que realment gaudeixen del treball i tenen un vincle inexplicable amb el guia.

La Burka fent un terra perfecte...

La Burka fent un terra perfecte, tot seguit va fer una llepada digna de menció a la cara d’en David!

La Cendra de la Serralada va donar el 200% d’ella. La motivació d’aquesta gossa de poc més de vint kilos és il·limitada i no només va fer una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes sinó que a més va realitzar un munt d’habilitats que van deixar a tots, sobretot als nens, amb la boca oberta.

La Cendra en plena marcació activa de la substància

La Cendra en plena marcació activa de la substància…

... i acomiadant-se del públic!

… i acomiadant-se del públic!

Finalment vam treure la Syra. Com ja sabeu la Syra és una Border Collie adoptada que havia de fer la funció de gossa de companyia però, gràcies a les seves qualitats naturals, ara és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva. A l’exhibició va fer dues recerques: una en caixes i una altra en una filera de nens on havíem amagat la substància en el mitjó d’un d’ells. La Syra, a més, va fer un munt d’habilitats com passar enmig de les cames, xocar la pota, rodolar, saludar, etc molt celebrades pel públic.

La Syra caminant a dues potes...

La Syra caminant a dues potes…

La Syra en plena marcació de la substància amagada en un mitjó dels nens

… i en plena marcació passiva de la substància amagada en un mitjó dels nens!

Per últim només ens queda donar les gràcies a l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, al Club d’Agility Girona i a la protectora Rodamón per haver comptat amb nosaltres per aquest festival, esperem tornar-hi l’any que ve!

Roser Feliu.

Seminari Juan Carlos Moreda a Granada

En Juan Carlos Moreda amb en Neo de Togaricha (el mateix criador d'on prové la Fura).

En Juan Carlos Moreda amb en Neo de Togaricha (el mateix criador d’on prové la Fura).

L’I.P.O és una de les disciplines canines més exigents i, tradicionalment, s’hi ha associat l’ús del càstig, el dolor i l’estrès per arribar a l’exigència i perfecció demanada. Actualment, però, cada vegada hi ha més competidors que es plantegen aquesta disciplina des del respecte cap a l’animal i basant-se en les teories cognitives més que en les merament conductistes. Un dels representants d’aquesta nova metodologia és en Juan Carlos Moreda, mundialista d’IPO. Feia temps que estava pendent de fer una seminari seu però el “Tinc un gos… i ara què?”: el curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós, sempre s’imparteix els caps de setmana i mai havia tingut l’oportunitat d’apuntar-m’hi. Afortunadament de Juliol a Setembre no oferim cursos en grup així que vam agafar les maletes i… cap a Granada falta gent!

Ha estat un dels seminaris que més he gaudit: en Juan Carlos explica el seu sistema de treball, impecablement estructurat, ben plantejat i àmpliament contrastat, amb una passió il·limitada i això fa que, gairebé involuntàriament, sigui capaç de fer-te canviar els plantejaments i els possibles prejudicis que es puguin tenir. Veient-lo treballar un es planteja com és possible que hi hagi pocavergonyes que segueixin electrocutant, afogant o pegant els gossos per pujar a un pòdium.

En Juan Carlos Moreda fent el fuss amb en Capo del Valle de Alacalans (del mateix afix d'on prové la Burka)

En Juan Carlos Moreda fent el fuss amb en Capo del Valle de Alacalans (que ve del mateix afix que la Burka). 

Els ensinistradors professionals tenim gairebé un do per l’observació minuciosa i jo intento fer-lo servir fixant-me com cuida el conferenciant els seus propis gossos. Per mi, els ponents grandiloqüents perden tota la seva credibilitat quan deixen un gos a la gàbia durant deu o dotze hores sense beure ni menjar o, com ja us vaig explicar en un post fa temps, desgraciats com en Jean Marc Alan són capaços de fer treballar el seu Pastor Alemany lesionat a ple sol durant més de trenta minuts només per fer el fatxenda. En Juan Carlos Moreda, en canvi, viu dels i pels gossos, els seus dos magnífics Pastors Alemanys, en Neo de Togaricha i en Capo del Valle de Alcalans estan plenament integrats en la vida familiar (fins i tot són ensinistrats per la filla de deu anys!) i això es tradueix en un vincle sòlid de confiança on es prioritza el respecte. En el meu cas estic farta de predicar que un gos detector pot ser un gos de companyia i treballar millor que un que visqui en gossera així que suposo que algú que practica “l’esport caní dels perfeccionistes” i ha participat en un mundial encara ha de donar més explicacions.

En resum, un seminari 100% recomanable!

En Neo de Togaricha en plena bordada. Com m'agrada aquest gossàs!

En Neo de Togaricha en plena bordada. Com m’agrada aquest gossàs! :)

Feliç diada!

Avui hem donat dia lliure a les obligacions de la Cendra, la Mina, la Burka i la Fura com a relacions públiques de Lladruc així que en Bram ha estat l’escollit per desitjar-vos una FELIÇ DIADA! :) bram

Nous cursos a Girona… I A BARCELONA!

Ja hem obert les inscripcions per la 16a edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”! by Lladruc. Serà els Dissabtes 20, 27 de Setembre i 4 d’Octubre al Club d’Agility Girona. 

Curs educació canina i coneixements veterinaris

Pòster de la 16a edició (sí, sí, setzena!) del curs educació canina i coneixements veterinaris més famós!

I com a novetat del pròxim curs escolar 2014-2015 FAREM ELS CURSOS TAMBÉ A BARCELONA! El primer serà els dies 12, 19 i 26 d’Octubre a l’Ecocentre (Carrer Mallorca de Barcelona). Fins ara la nostra proposta ha tingut molt d’èxit i una gran acceptació per part de propietaris i futurs professionals del món caní així que volem expandir-la a les comarques Barcelonines i facilitar la feina als nombrosos alumnes que fins ara s’han desplaçat a Girona des de punts tan llunyans com Rialp, Tarragona o Cervera. Oferir cursos a Barcelona ens permetrà centralitzar la docència de Lladruc i ajudar a encara més persones a gaudir més de la relació amb els seus gossos.

17a edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris. a BARCELONA!

17a edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA!

En aquesta dissetena edició s’estrenarà com a docent la Laura Pol, la última incorporació a l’equip de Lladruc. La Laura és una llicenciada en veterinària  i màster en etologia clínica per la UAB que ha fet un gran esforç per compaginar la formació oficial amb diversos cursos d’ensinistrament. A més a més ha adquirit molta experiència amb propietaris i gossos de tot tipus per la qual cosa creiem que pot ser un gran valor afegit al nostre equip. 

Així que ja ho sabeu, no us els podeu perdre! Si necessiteu més informació podeu escriure’ns a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174. 

No es pot tenir un gos en un pis!

Una servidora passejant la Burka per la ciutat

Una servidora passejant la Burka per la ciutat de Girona

“No es pot tenir un gos en un pis!“. De petita, havia sentit aquesta frase mil i una vegades. Era una veritat incontestable, gairebé un dogma. Els gossos no poden viure en pisos. I punt final. Ho confirmaven els avis, les veïnes explicaven horribles històries de Pastors Alemanys que se’ls retorcien les potes per haver caminat durant anys sobre gres i els pocs propietaris de gossos que els tenien en pisos i gosaven passejar-los “amb corretja, verge santa!” eren mirats per la resta com si fossin uns il·luminats.

Els estudis sociològics ens diuen, però, que cada vegada hi ha menys persones que viuen al camp i es traslladen a la ciutat on no volen renunciar a la presència d’un ésser viu que els ajudi a millorar l’estat d’ànim, els redueixi la tensió arterial i els faciliti l’establiment de noves relacions socials. Molts acaben escollint els gossos. De tot tipus: peluts, miniatura, nerviosos, escuats, amb un pedigree més pur que la majoria de nosaltres o recollits d’un contenidor amb només tres dies de vida. No tots estan correctament educats. Alguns borden a la nit, destrossen objectes quan els propietaris se’n van, lladren als ciclistes, grunyen als nens o fins i tot poden atacar altres gossos o a persones. I aquesta manca de conscienciació per part d’alguns amos irresponsables és la que utilitzen els anti-gossos com a argument infal·lible per evitar-ne la presència en pisos i ho revesteixen de paraules ben sonants: “els gossos que viuen a la ciutat tenen més problemes de comportament que els gossos que viuen a l’aire lliure perquè els falta espai”. Diversos estudis demostren el contrari. Entre ells un del departament d’etologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que l’experiència adquirida per Lladruc durant més de sis anys ens fa corroborar.

Els gossos que viuen en pisos mantenen una interacció forçosa amb el seu amo que, en molts casos, ajuda a reforçar-ne el vincle. I precisament per això aquests poden observar més fàcilment el comportament dels seus gossos i contactar amb un professional com Lladruc que els ajudi a millorar-lo si no és el desitjat.

D’altra banda hi ha moltíssims gossos que viuen en masos, finques i grans extensions agrícoles que només reben la visita d’un cuidador cada pocs dies que inverteix el temps just en alimentar-los i netejar l’espai. Un gran nombre d’aquests gossos presenten problemes de comportament greus com autolesions, estereotípies (qui no ha vist un Pastor Alemany guardià perseguint-se compulsivament la cua?) o agressivitat per possessió de recursos (quants gossos lligats a una cadena no es mostren agressius davant del plat de menjar?). Però com que en la majoria de casos no hi ha ningú per veure-ho es considera que el gos viu “feliç i content amb 1000, 2000 o 5000 metres quadrats”… d’absoluta solitud!

En resum, si cuidem bé el nostre gos, procurem que faci l’exercici físic necessari i mantingui interaccions positives amb persones i altres animals i, sobretot, l’eduquem correctament per la seva perfecta integració a la ciutat, el nostre gos pot ser tant o més feliç vivint en un pis com el que viu en un mas. Sense anar més lluny les meves gosses Cendra (Pastor Belga Malinois) i Muga (Pastor Alemany de treball), tot i ser considerades races amb una inesgotable energia i passió pel treball van conviure feliçment amb mi durant sis mesos en un apartament de quaranta metres quadrats en un vuitè pis del centre de Girona. En ple 2013 les veïnes ja no deien allò que “se’ls retorcarien les potes” sinó que em donaven les bosses de plàstic que elles no feien servir i es queixaven “és una llàstima que només pugueu deixar-los deslligats a La Devesa, pobrets, tan macos!”.

Poc a poc les coses van canviant i sinó mireu l’article que publica avui El Punt sobre els gossos a la ciutat de Barcelona on es proposa que els gossos puguin obtenir el “carnet de tinença cívica responsable”…

Roser Feliu. 

Curs avançat de Guia Caní Policial

Del 29 de Juliol a l’1 d’Agost vaig col·laborar en el Curs avançat de guia caní policial organitzat pel sindicat professional de policies i protagonitzat per diverses unitats policials de les comarques gironines i barcelonines.

El curs, d’un total de cinquanta hores i enfocat a policies, militars, vigilants municipals i voluntaris de protecció civil, va explicar les diferents tècniques d’ensinistrament i el maneig correcte del gos que treballa per a forces i cossos de seguretat de l’estat. Vaig preparar un power point on vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar com seleccionem i treballem amb els nostres gossos des que arriben a casa amb vuit o nou setmanes i l’esforç que fem perquè el seu ensinistrament i la seva socialització no només siguin els idonis per convertir-los en excel·lents gossos de treball sinó també perquè puguin viure correctament en família.

Una servidora "predicant" les virtuts d'una bona socialització del futur gos detector :)

Una servidora “predicant” les virtuts d’una bona socialització del futur gos detector :)

Però un curs de guia caní no val per res si no és també pràctic així que el dia 30 de Juliol els vaig presentar tot el material que utilitzem per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, armilles protectores pel gos, arnesos, mossegadors… i els nostres protocols de treball.

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors de drogues

Explicant els nostres protocols de treball

Una servidora explicant els nostres protocols de treball

També vaig voler que els alumnes poguessin veure el treball de construcció d’un gos detector així que els vaig presentar la Fura i els vaig explicar com, amb només tres mesets, la socialitzem, la motivem a través del joc i preparem la seva obediència de base.

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata :)

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata :)

La Mina i la Burka els van servir d’exemple per entendre com és la preparació d’un gos jove, el nivell d’exigència demanat i la satisfacció que suposa veure com tot l’esforç dedicat a les primeres etapes comença a mostrar la seva recompensa.

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

Finalment la Cendra, Pastor Belga Malinois, els va mostrar l’eficàcia d’un gos ja preparat i la seva passió (com diuen els anglesos el drive) per complaure el guia des del moment que li posem l’arnès de treball.

La Cendra en plena marcació activa de la substància

La Cendra en plena marcació activa de la substància…

I resolent dubtes ben feliç amb el mossegador a la boca...

… i feliç de la vida resolent dubtes amb el mossegador a la boca!

En resum, quan un sent una verdadera passió per alguna cosa no pot deixar de transmetre-la i aquest curs va ser molt estimulant per mi. Gràcies a tots per haver confiat, una vegada més, en Lladruc!

Roser Feliu.

Foto de grup i la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Foto de grup amb la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Lladruc a la residència Toribi Duran

Benvolguts amics de Lladruc,

Perdoneu que no hagi escrit res fins el dia d’avui, les últimes setmanes han estat una acumulació brutal de clients, encàrrecs amb els gossos detectors i la finalització d’uns quants cursos que m’han exigit el 100% de mi així doncs… posem-nos al dia! :)

El passat 16 de Juliol vam anar a fer una activitat assistida amb gossos a la residència de gent gran Toribi Duran de Castelló d’Empúries. L’Ildefons, alumne del curs de clicker que vam organitzar per a l’Ajuntament de Figueres, sabia que feia temps m’havia tret el títol de tècnica en teràpia assistida amb gossos i m’havia parlat de la il·lusió que els faria als avis veure una exhibició de gossos ben ensinistrats i poder-hi interactuar. Actualment em dedico més als clients particulars i als gossos detectors que a la teràpia assistida amb gossos però sempre m’agrada aportar el meu granet de sorra per fer un món una mica millor així que vaig convèncer als companys perquè bona part “dels Lladrucs” anéssim a la residència geriàtrica amb la Syra (Border Collie), la Mina i la Fura (Pastors Alemanys de treball) i un munt de deliciosos premis.

La Mina amb algunes àvies

La Mina amb algunes àvies

La Mina va rebre carícies pels quatre costats!

La Mina va rebre carícies pels quatre costats!

La Syra passant enmig de les cames davant dels avis i part del personal de la residència Toribi Duran

La Syra passant enmig de les cames davant dels avis i part del personal de la residència Toribi Duran

Les tres van causar sensació però la cadelleta de Lladruc va ser la més reclamada, va saltar de falda en falda i va tenir una sessió magnífica de socialització amb gent gran. Si tot va bé la Fura serà una gossa detectora per la qual cosa és important que sigui capaç de treballar en qualsevol ambient i amb tota mena d’estímuls així que la seva estada a la Residència Toribi Duran va ser un èxit total. I el més valuós: els avis i les àvies van poder recordar experiències amb els seus gossos, compartir consells i distreure’s del seu dia a dia. Va ser un matí molt emotiu, ja que alguns avis que segons les cuidadores semblaven sempre en un altre món van sentir-se estimulats a establir converses i fins i tot a deixar anar sorolloses rialles mentre les gosses els agafaven menjar de les mans o feien exercicis d’obediència.

La Fura va causar sensació!

La Fura va causar sensació!

... Tant, que va saltar de falda en falda i s'hi va posar així de bé!

Tanta, que va saltar de falda en falda i, com veieu, ella s’hi va posar així de bé!

Per acabar volem donar les gràcies al director del centre, a la psicòloga, l’equip mèdic, tècnic, administratiu i de cuidadores per la gran tasca que fan dia a dia i per haver comptat amb Lladruc pel desenvolupament de l’activitat. Esperem tornar-nos a veure ben aviat! :)

Roser Feliu.

 

Lladruc a TV Girona, un altre cop!

Com ja recordareu, el Novembre del 2012 em van fer una entrevista pel programa “Té de Tot” de Televisió de Girona (despistats: mireu aquí!). Gairebé dos anys després els responsables del programa han volgut fer-ne una altra pel seu especial d’estiu. En aquesta ocasió hem augmentat la família i no només hi ha participat la Cendra sinó també la Mina i la Fura que amb tan sols nou setmanes ha fet un gran paper davant les càmeres i ha ajudat a que els espectadors es centrin en ella enlloc de en la directora de Lladruc! :)

http://tvgirona.xiptv.cat/te-de-tot/capitol/te-de-tot-en-ruta-del-02-07-2014-_-part-1

Esperem que us agradi!

Roser Feliu

Gràcies Dog!

Fura: la nova generació.

La Fura: la nova generació de gossos detectors de Lladruc

Molts clients em pregunten quan va començar la meva afició pels gossos. A nivell acadèmic vaig fer el meu primer curs d’ensinistrament amb setze anys recent estrenats però la meva passió venia de molt abans i contràriament al que es sol pensar, els meus pares hi van tenir poc a veure. Per a ells, els gossos eren bonics si els miraves de lluny. Per la meva mare, pediatra, eren poc menys que els culpables d’un munt de zoonosis terribles i incurables i a ulls del meu pare només existia el Pastor Alemany però com que “no es pot esclavitzar un gos gros a viure en un pis” vaig haver d’esperar fins als vuit anys per tenir el meu primer gos, en Truc, un cadell de maltès que es va morir quan feia tres anys que em servia de “conillet d’índies” com a estudiant de veterinària.

Així doncs sospito que la primera espurna de la meva passió canina prové de “l’avi Ponç”, el meu avi patern. Poc després d’anar a viure a Verges, van regalar als meus avis un cadell de quatre setmanes de Pastor Alemany, suposadament descendent “dels gossos patrullers dels alemanys de la segona guerra mundial” i com que en aquella època ningú sabia anglès li va posar un nom desconegut per tots els pagesos veïns: “Dog”.
En aquells llargs Diumenges d’hivern que passava a casa els avis l’única cosa capaç d’entretenir-me durant hores eren les històries d’en “Dog”. En Dog: l’imponent bèstia que saltava marges per fer fora als lladres, el valent defensor de la sucursal de la Caixa de Girona que dirigia el meu avi, el dolç amic que posava el morro a la falda quan la meva àvia feia mitja, l’enèrgic company d’aventures quan el meu pare era un adolescent i el primer en sentir-lo quan, de més gran, tornava de la Universitat amb el cotxe de línia. Ara bé, suposo que degut a una pèssima socialització, en Dog no suportava a ningú “d’aspecte estrany” la qual cosa incloïa capellans amb sotana, monges, militars i policies. La història més divertida la va protagonitzar quan era ben jovenet (suposo que devia estar en ple canvi de dents) i és que en una ocasió va aprofitar que el meu avi va haver d’acompanyar en cotxe el cap de la guàrdia civil de la província per fer-li bocins el seu tricorni amb una minuciositat que va deixar a tothom sense paraules i que el meu avi va haver de pagar en favors bancaris… i molts “Ducados”!

I per què m’he permès la llicència de trencar la tònica general del blog escrivint aquest post? Perquè Dissabte l’avi ens va deixar i, una de les moltes coses que vaig intentar agrair-li les últimes setmanes i no sé si va arribar a entendre, és que gràcies a aquelles històries que explicava per entretenir-me sense haver de córrer darrere la meva bici per Besalú, he fet del meu embadaliment infantil una empresa d’ensinistrament caní que intenta utilitzar els valors que em va transmetre. A dia d’avui m’acompanyen en aquest camí ni més ni menys que quatre “Dogs”: la Cendra, la Mina, la Burka i la Fura, que no foragiten lladres ni mosseguen tricornis però m’agradaria pensar que un dia serviran d’estímul per fer menjar als néts o renebots. Possiblement hi posaré més pa que formatge i els explicaré que eren unes gosses detectores increïbles i absolutament genials que anaven a vaixells, aeroports o empreses per buscar substàncies i que elles van existir gràcies a les històries d’en Dog, el Pastor Alemany d’un rebesavi llunyà. Sigui com sigui, gràcies “Avi” i gràcies “Dog”!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 208 other followers

%d bloggers like this: